La transmissió de la delació en el Dret Civil català. Implicacions civils, fiscals i registrals
Collaborators
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
Publication date
2024Abstract
El treball es centra en l’estudi del fenomen de la transmissió de la delació, que té lloc quan el cridat com a hereu mor sense haver acceptat ni repudiat l’herència del seu causant (art. 461-13 CCCat). Recentment, dues sentències del TSJC i del TS han adoptat, per primera vegada i d’una manera molt propera en el temps, la tesi que afirma que, en els supòsits de transmissió de la delació, el transmissari que accepta les dues herències és hereu directe del primer causant. Correlativament, això ha generat canvis importants en l’àmbit civil, registral i fiscal, que també son objecte d’anàlisi.
Per altra banda, l’estudi dels antecedents històrics del precepte ha permès demostrar que l’adverbi “sempre” contingut a l’art. 461-13 CCCat no comporta que el dret de transmissió sempre hagi de tenir preferència sobre el dret dels substituts vulgars, sinó que la seva presència respon a la voluntat del legislador de la Compilació de 1960 d’allunyar-se de la regla general d’intransmissibilitat de la delació provinent del Dret Romà i que encara era vigent a Catalunya a mitjans del s. XX. Per tant, el causant és lliure per tal d’excloure la transmissió de la delació de la seva successió.
Al fil d’aquesta conclusió, escau plantejar si tal vegada no seria possible una interpretació lato sensu de l’expressió “no poder o no voler” vinculada a la substitució vulgar (art. 425-1 CCCat) que abastés també, de forma general, el supòsit en que la persona cridada a l’herència postmori al causant sense haver exercitat la seva delació. Aquesta és precisament la solució contemplada al Dret austríac, que es proposa com a model per a una eventual reforma del nostre Dret civil. Si la modificació legislativa proposada es portés a terme, el Dret Civil català seria molt més respectuós amb la voluntat del testador, que al cap i a la fi es llei suprema de la successió (art. 421-1 CCCat). A més, segurament s’evitaria que -en la majoria dels casos- els operadors jurídics hagin d’entrar a resoldre les diverses complicacions de caire civil, fiscal i registral que són inherents als supòsits de transmissió de la delació.
Document Type
Working document
Document version
Published version
Language
Catalan
Subject (CDU)
347 - Civil law
Dret civil -- Austria
Dret civil -- Catalunya
Dret romà
Herències i successions
Keywords
Dret civil català
Dret de Successions
Successió mortis causa
Adquisició de l’herència
Acceptació de l’herència
Dret Comparat
Transmissió de la delació
Ius delationis
Ius transmissionis
Jurisprudència civil
Tradició jurídica catalana
Impost de Successions i Donacions
Doctrina registral
Substitució fideïcomissària
Substitució preventiva de residu
Àustria
Pages
74 p.
Publisher
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE)
Is part of
Repositori del Departament de Justícia
This item appears in the following Collection(s)
- Investigacions [128]
The following license files are associated with this item:
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/