Guia pràctica per a l’audiència de nenes, nens i adolescents en processos judicials de família Índex Presentació institucional 5 Introducció 9 Membres del Grup de Treball 11 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA 13 1. Quina terminologia és preferible, exploració judicial de menors o audiència de nenes, nens i adolescents? 14 2. A partir de quina edat cal escoltar les nenes, nens i adolescents? 15 3. En quins casos no cal practicar l’audiència? 17 4. En quin moment s’ha de practicar l’audiència, abans o després de la vista? 18 5. És aconsellable practicar l’audiència el mateix dia de la vista? 19 6. Quins són els condicionants específics d’una audiència en un procés d’oposició a una resolució administrativa de desemparament? 20 7. Quin és l’entorn amigable per practicar l’audiència (lloc, ubicació, etc.)? 21 8. Quines persones poden estar presents a l’audiència? 22 9. Quines habilitats necessita el jutge o jutgessa que practica l’audiència? 25 10. Quina és la intervenció del Ministeri Fiscal en l’audiència de l’NNA? 26 11. Es pot suplir l’audiència per l’entrevista del psicòleg o psicòloga de l’EATAF de l’IMLCFC, o per altres professionals o terceres persones? 27 12. Com es documenta l’audiència dels NNA? 29 13. Cal donar trasllat de l’acta o informe de l’audiència als lletrats i lletrades? 30 14. Com valora l’audiència dels NNA el jutge o jutgessa? 31 15. Com s’ha de procedir quan durant l’audiència l’NNA posa en coneixement fets que indiciàriament poden ser delictius (com ara violència de gènere, contra menors o contra tercers, entre d’altres)? 32 Bloc 2: Bones pràctiques en l’audiència dels NNA 33 16. La fase prèvia: la contextualització de l’NNA 34 17. El protocol d’acollida. L’enquadrament i la informació prèvia 34 18. La fase de conversa 36 19. La fase de comiat 37 20. La fase de post audiència 38 2 Annex 1: Regulació legal 42 1. Regulació legal. Normativa supranacional 43 2. Regulació legal. Normativa estatal 47 3. Regulació legal. Normativa autonòmica catalana 51 Annex 2: Resolucions judicials rellevants 53 1. STEDH 11 d’octubre de 2016. Assumpte: Iglesias Casarrubias y Cantalapiedra Iglesias contra Espanya (23298/12). Condemna a Espanya per vulneració dels fills menorsa ser escoltats en el procediment de divorci). 55 2. AAP Barcelona, secc.18ª, 7 novembre 2023 (fonament jurídic 2, paràgrafs primer i segon; audiència practicada a la Sala de vistes i en presència de les parts. 72 3. SAP Madrid, secc.31, 30 juny de 2023 (fonament jurídic 2; requisits i bones pràctiques de l’audiència) 78 4. STC 9 de maig de 2019 (fonaments 7 i 8; declara constitucionalitat art. 18.4 LJV que obliga a aixecar acta i donar-ne trasllat als lletrats). 86 5. STS núm.1677/2025, de 19 novembre (fa referència a la regulació legal, la finalitat de l’audiència i la valoració). 104 Annex 3: Altres documents rellevants 108 Annex 4: Model acta de l’audiència 114 Edició: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Calendari d’execució: Curs acadèmic 2025-2026. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 3 1. Presentació 4 Presentació institucional El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica presenta la Guia pràctica per a l’audiència de nens, nenes i adolescents en els processos de família i de desemparament, amb l’objectiu d’oferir un instrument de suport als operadors jurídics que intervenen en aquest tipus de proce- diments. L’elaboració d’aquesta guia parteix de treballs previs ja existents i s’ha dut a terme respectant plenament l’àmbit competencial de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA) del Departament de Drets Socials. L’encàrrec l’ha assumit el Departa- ment de Justícia i Qualitat Democràtica, amb el coneixement i la coordinació del Departament de Drets Socials. En el marc d’aquest projecte, i per impuls del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el juliol de 2025 es va constituir un grup de treball transversal integrat per persones expertes, re- presentants de diversos col·lectius professionals i operadors jurídics. Aquest grup ha treballat de manera col·laborativa amb la voluntat de crear una guia que esdevingui un referent pràctic per als professionals que intervenen en les audiències judicials de nens, nenes i adolescents (NNA). El document s’inscriu com a complement de la guia Bon tracte en l’exploració judicial a nens, ne- nes i adolescents víctimes de violència sexual, impulsada per aquest mateix departament l’any 2023 i adreçada principalment a professionals de la magistratura i de la fiscalia en l’àmbit penal. Aquella guia tenia com a finalitat reduir la victimització secundària dels NNA i de les persones amb discapacitat intel·lectual en procediments penals relatius a delictes sexuals, en un context en què molts òrgans judicials no disposen dels mitjans materials i professionals adequats. La guia que es presenta se centra específicament en l’àmbit civil, en els processos de ruptura de parella i en els procediments de desemparament, en els quals resulta necessari practicar l’au- diència de nens, nenes i adolescents. Aquesta actuació s’ha de dur a terme d’acord amb els es- tàndards internacionals, especialment les observacions generals núm. 12 i 14 de la Convenció sobre els drets de l’infant, així com amb la doctrina constitucional i jurisprudencial consolidada. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que el dret a ser escoltat forma part de l’estatut jurídic indisponible dels menors d’edat, com a norma d’ordre públic d’observança inexcusable per part dels poders públics (STC de 9 de maig de 2019). Així mateix, el Tribunal Suprem ha establert que l’audiència o exploració del menor té per objecte indagar sobre el seu interès superior per garantir-ne la protecció millor i més adequada, i que, si escau, ha de ser acordada d’ofici (SSTS de 27 de juliol de 2021 i de 19 d’abril de 2022). GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 5 La guia s’estructura en dos grans blocs: un primer bloc dedicat a les qüestions bàsiques que cal tenir en compte en l’audiència dels NNA i un segon bloc centrat en propostes pràctiques de bon tracte mentre es duu a terme. El document es completa amb quatre annexos —relatius a la normativa aplicable, a resolucions judicials rellevants, a documents d’interès i a un model d’acta de l’audiència— així com amb una referència bibliogràfica final. La voluntat última d’aquesta guia és esdevenir un referent pràctic per als professionals i opera- dors jurídics en tots aquells supòsits en què cal practicar l’audiència d’un nen, nena o adoles- cent, amb l’objectiu de protegir-ne l’interès superior i de garantir, d’acord amb l’article 12 de la Convenció sobre els drets de l’infant, el seu dret a ser escoltat. Finalment, el nostre agraïment més sincer a totes les persones professionals i expertes, repre- sentants de magistratura i fiscalia, i lletrats de l’Administració de justícia, advocacia, psicologia i el món acadèmic, així com del mateix Departament de Justícia, que s’han implicat en aquest projecte de forma altruista i voluntària, i que han possibilitat, amb la seva expertesa i bagatge, assolir la consecució d’aquest repte, fruit de la seva dedicació i el seu esforç. Marc Ceron Riera Director Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 6 GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 7 2. Introducció 8 Introducció El grup de treball encarregat d’elaborar aquesta guia està integrat per persones expertes provi- nents de diferents àmbits: l’Administració de justícia (magistrats i magistrades, lletrats i lletrades de l’Administració de justícia), el Ministeri Fiscal, l’advocacia —amb representació del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB)—, l’àm- bit de la psicologia i el món universitari, així com representants de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), i finalment, del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), com a impulsor de la iniciativa. Aquesta composició transversal i diversa ha permès integrar diferents mirades i especialitats, amb la finalitat de construir una eina pràctica que abordi, des d’una perspectiva respectuosa i garantista, la pràctica d’audiències judicials de nens, nenes i adolescents en els processos de família. El procés i la metodologia de treball han consistit en una sèrie de reunions des del mes de juliol de 2025, quan es va constituir el grup, fins a finals del mes de novembre de 2025, en què es van finalitzar els treballs d’elaboració de la guia. Les reunions han estat periòdiques, cada 15 dies, durant les quals s’han analitzat i valorat cada un dels punts i de les qüestions de cada bloc generant debat sobre el contingut, a fi de trobar un consens en la redacció. Els debats han estat molt enriquidors, i també l’aproximació d’arguments que ha possibilitat unificar criteris entre les diferents persones expertes, representants de l’àmbit judicial, l’advocacia i la psicologia. Tal com s’anuncia a l’índex, la guia s’estructura en dos grans blocs: un primer bloc dedicat a les qüestions bàsiques que cal tenir en compte en l’audiència dels NNA, i un segon bloc centrat en propostes pràctiques de bon tracte mentre es duu a terme. Aquesta estructura té la raó de ser en la seva missió d’esdevenir una eina eminentment pràctica, elaborada amb la finalitat de donar resposta a qüestions que es plantegen en l’acte de l’audièn- cia a nens, nenes i adolescents per part dels magistrats i magistrades, lletrats i lletrades, fiscalia i advocacia. Així, d’acord amb l’expertesa, el bagatge i l’experiència dels membres del grup de treball, s’ha pogut respondre a les diferents situacions mitjançant una sèrie de recomanacions i consells, amb una orientació fonamentalment didàctica. La voluntat del grup, en definitiva, sempre ha estat assolir una resposta a cada una de les qüestions plantejades, i alhora tenir un caràcter pedagògic que faciliti a les persones destinatàries de la guia comprendre millor cada un dels aspectes analitzats. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 9 Per finalitzar, aquesta guia està adreçada a totes aquelles persones professionals del món jurídic i judicial, tant de la magistratura, la fiscalia i els lletrats i lletrades, com l’advocacia i professionals de la psicologia que operen i presten els seus serveis en l’àmbit jurisdiccional de família i que es troben immersos en el procés d’audiència als NNA, amb la finalitat de millorar-ne l’atenció i vetllar pel seu interès superior, i així garantir-ne la millor protecció i la més adequada. 10 Membres del Grup de Treball Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada (CEFJE) Sr. Marc Ceron Riera, director del CEJFE Sra. Dora Tellado Rossello, subdirectora de Formació i Recerca Sra. Elisabeth Saltor Camero, cap de la Unitat de Formació de l’Àmbit Judicial i Forense, i coordinadora del grup de treball. Institut de Medicina legal i Ciències forenses de Catalunya (IMLCFC) de la Secretaria de l’Administració de Justícia Sr. Eneko Barberia Marcalain, director de l’ IMLCFC Sra. Mercè Cartié Julia, Responsable Equip Assessorament Tècnic en l’àmbit de família Administració de Justícia • Judicatura: Sr. Xavier Abel LLuch, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Sra. Regina Selva Santoyo, Presidenta de la Secció de Família, Infància i Capacitació del Tribunal d’ Instància de Barcelona i Magistrada de la Plaça núm. 5. • Fiscalia: Sra. Ma José Núñez Tomas, Fiscal Delegada Catalunya àmbit Civil • Lletrats Administració Justícia: Sra. Cristina Carretero Peña – Cap d'Àrea del Servei Comú de Tramitació del Tribunal d'Instància de Barcelona, Àrea de Família, Infància i Capacitació. Àmbits Professionals • Advocacia: Sra. Marta Martínez Gelida, degana de Col·legi de l’ Advocacia de Tortosa, i Esther Lopez, degana del Col·legi de l’Advocacia Sant Feliu de Llobregat, en representació del Consell de l’Advocacia de Catalunya CICAC. Sra. Ma Pilar Tintoré Garriga, en representació de la Societat Catalana Advocacia Família Sra. Carmen Valera Álvarez, en representació de la Secció de família del Col·legi e l’Advocacia de Barcelona (ICAB) • Psicologia: Sra. Mila Arch Marin, Doctora en Psicologia i professora de la Universitat de Barcelona Sra. Aina Maria Gassó Moser, Psicòloga Forense, Doctora i professora Universitat internacional de Catalunya (UIC) GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 11 3. Blocs 1 i 2 12 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 13 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Grup de treball sobre la Guia pràctica per a l’audiència de nenes, nens i adolescents Pregunta núm. 1 Quina terminologia és preferible, exploració judicial de menors o audiència de nenes, nens i adolescents? Resposta Tradicionalment, i tant en textos escrits com en llenguatge forense, s’emprava la denominació exploració judicial dels menors. Com a juristes hem de ser precisos en la terminologia que utilitzem, ja que els psi- còlegs ens ensenyen que el llenguatge crea realitats. Per això estimem preferible l’expressió audiència de nenes, nens i adolescents (NNA) a l’expressió exploració judicial del menor. El terme audiència, que procedeix del llatí audire, fa referència a l’acte d’escoltar; mentre que l’expressió exploració al·ludeix a “cercar de descobrir el que hi ha (en alguna cosa)”, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. En els textos internacionals es fa referència constant al dret del menor de ser es- coltat, i no s’empra l’expressió exploració judicial. Per exemple, a l’article 12 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant es fa referència al dret del menor de tenir “l’oportunitat de ser escoltat”. D’altra banda, és preferible l’expressió nena, nen i adolescent, perquè individualitza –per raó de gènere– i situa –per raó d’edat– la persona a qui ha d’escoltar el jutge o jutgessa, que l’expressió menor, que fins i tot pot tenir un matís d’inferioritat. 14 Pregunta núm. 2 A partir de quina edat cal escoltar les nenes, nens i adolescents? Resposta La normativa internacional no fixa una edat concreta, sinó que ho remet a criteris com ara la maduresa.1 En canvi, la normativa processal fixa un criteri cronològic atenuat (l’art. 770, LEC).2 En la mateixa línia, i sota la rúbrica “interès superior del menor”, hi ha l’article 211- 6.1 del Codi civil català.3 Podem, per tant, afirmar que a partir dels dotze anys l’audiència de les NNA és pre- ceptiva, llevat que sigui contrària al seu interès, i per sota dels dotze anys el jutge o jutgessa ha de fer el judici sobre si té maduresa suficient (STS núm. 577/2021, de 27 de juliol, i núm. 208/2022, de 19 d’abril). A la pràctica, i quan es demana l’audiència d’un menor de dotze anys, pot resultar útil dictar una provisió demanant que es raonin les concretes circumstàncies que fan necessària l’audiència del cas. Podem considerar la maduresa com un concepte biopsicosocial compost per dife- rents components (autonomia, identitat, assoliment), modulat per altres variables contextuals i experiencials, i sempre en relació amb situacions concretes. En tot cas, des d’un punt de vista més pragmàtic, suposa descobrir si l’NNA comprèn la situació en què està immersa i les seves complexitats, les diferents alternatives que estan en joc i la possibilitat d’anticipar escenaris de futur d’una manera prou ajustada. 1Art. 12, Convenció sobre els Drets de l’Infant: “Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots els afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa”. 2Art. 770, LEC: “Si el procediment és contenciós i es considera necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial o dels mateixos fills, poden ser escoltats quan tinguin menys de dotze anys, i han de ser escoltats en tot cas si han assolit l’edat esmentada”. 3Art. 211-6.2, Codi civil: “El menor d’edat, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha com- plert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial”. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 15 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Per sota dels dotze anys no podem parlar estrictament de maduresa, atès que hi ha components que encara no han tingut oportunitat d’assolir el grau màxim maduratiu en termes evolutius. En aquests casos cal valorar la competència de l’NNA. Altra- ment, i en cas de dubte judicial respecte d’aquesta qüestió, es recomana disposar de l’assessorament d’experts de l’àmbit psicosocial. El dret de ser escoltat està reconegut en textos supranacionals i no depèn del pro- cediment intern que hagi triat el legislador nacional, per la qual cosa es pot practicar l’audiència tant en processos contenciosos com en els de jurisdicció voluntària. 16 Pregunta núm. 3 En quins casos no cal practicar l’audiència? Resposta Si bé l’audiència de l’NNA es configura com un dret, poden produir-se situacions en què la instància judicial decideixi no practicar-la. Cal assenyalar la conveniència d’informar prèviament l’NNA del seu dret a no par- ticipar en l’audiència o a no parlar de determinades qüestions. En aquest sentit, la decisió informada per la mateixa NNA s’ha de respectar. No caldria l’audiència en aquells casos en els quals no es discuteix o no hi ha con- trovèrsia sobre mesures personals del NNA. Per tal d’evitar audiències que no son necessàries. En segon lloc, cal declinar la pràctica de l’audiència quan determinades circum- stàncies i situacions personals afectin l’NNA de manera significativa i condueixin a la convicció raonada i fonamentada que, si es practica l’audiència, pot derivar-se’n un perjudici o desestabilització clar de l’NNA. A vegades aquestes situacions les comuniquen els mateixos progenitors, i aquestes s’han de ponderar segons els estàndards indicats anteriorment, i sempre centrant-se en el millor interès de l’NNA. Cal fer esment que és molt important recollir a la resolució les raons per les quals no es practica l’audiència. La motivació que cada vegada més i de manera més reforçada ens demana el TS. A tenir en compte que en els procediments on concorri algun element internacional, es imprescindible explicar encara més la raó per la qual no es fa l’audiència i desta- car el paper o funció del Fiscal com a representant de l’interès del NNA que defensa els seus interessos, a efectes de que la sentència sigui reconeguda en altres Estats vinculats amb la família. És imprescindible en aquests casos que es reculli com els NNA han exercit el seu dret a ser escoltats i en cas negatiu motivar de manera re- forçada la denegació de l’audiència o les raons per les quals no s’ha fet. Finalment, en aquells casos en què l’equip tècnic judicial hagi dut a terme una exploració de l’NNA, el jutge o jutgessa pot donar per acomplert el dret d’escolta de l’NNA i no practicar l’audiència. En cas que consti que l’equip tècnic judicial té previst explorar l’NNA i el jutge o jutgessa també té interès a practicar l’audiència, es pot valorar la possibilitat de practicar-la conjuntament per tal d’evitar una victimit- zació secundària de l’NNA. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 17 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Pregunta núm. 4 En quin moment s’ha de practicar l’audiència, abans o després de la vista? Resposta En relació amb el moment en el qual el jutge o jutgessa ha d’efectuar l’audiència de l’NNA, la praxi dels jutjats de família posa de manifest una diversitat d’actuacions. Les audiències d’NNA es recomanen abans de la vista en els supòsits d’actuacions urgents per a la seva protecció, en cas que les circumstàncies que hagin produït la situació de risc estiguin pròximes en el temps, preservant d’aquesta manera el seu parer. En la resta de casos, amb un estudi previ dels escrits d’al·legacions de les parts, fer l’audiència abans pot oferir l’avantatge de conèixer quin és l’interès de l’NNA en aquell moment. L’audiència efectuada després de la vista ofereix l’avantatge que, una vegada s’han practicat els interrogatoris de les parts i la resta de les proves, el jutge té més infor- mació de les circumstàncies concretes de l’NNA i de la família. 18 Pregunta núm. 5 És aconsellable practicar l’audiència el mateix dia de la vista? Resposta No, no ho és. Dur a terme l’audiència de l’NNA el mateix dia de la vista pot compor- tar una alteració o afectació emocional a les parts i a l’NNA, atès que la celebració de la vista pot generar situacions de tensió no desitjables ni per a les parts ni per a l’NNA. Les parts i NNA poden interpretar que aquesta pràctica és determinant perquè se li dona gairebé caràcter de prova, tot i que no la té. Això pot conduir a pràctiques des- aconsellables com fer l’audiència a la sala de vistes o amb la presència de les parts. Observacions a tenir en compte Podeu consultar els acords de la Junta de Jutges de Barcelona de 2021 i 2024, aprovats com a Decálogo de buenas prácticas para la audiencia del menor. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 19 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Pregunta núm. 6 Quins són els condicionants específics d’una audiència en un procés d’oposició a una resolució administrativa de desemparament? Resposta L’audiència d’una NNA en situació de desemparament pot estar influïda per l’en- torn institucional i l’absència de representació parental, a més, les possibles ex- periències traumàtiques acumulades poden afectar-ne la maduresa i, per tant, la interpretació judicial dels seus desitjos en relació amb el seu interès superior (art. 2, LOPJM). Condicionants principals: • Jurídics: L’NNA tutelada no disposa de representació dels progenitors, assumi- da per l’entitat pública o la persona guardadora. Això pot distorsionar-ne l’opinió, de manera que el jutge o jutgessa ha de garantir l’equilibri processal i detectar conflictes d’interessos entre el que expressa l’NNA i la versió institucional. • Psicològics: Les experiències viscudes i la institucionalització poden debilitar la confiança en el món adult i generar dissonàncies cognitives, cosa que té un impacte emocional. Això es tradueix en silencis, contradiccions o retraïment. També poden aparèixer sentiments de desarrelament i lleialtats dividides vers la família biològica que afectin l’expressió de l’NNA. • Relacionals: L’entorn (el centre de protecció o la família d’acollida) influeix en la percepció de seguretat. L’NNA pot témer que el que digui afecti el seu futur, i oscil·lar entre el desig de tornar amb la família i l’acceptació de la tutela insti- tucional. • Processals: L’audiència pot disposar del suport d’equips psicosocials i profes- sionals especialitzats, en un espai segur i amb metodologia sensible al trauma. És imprescindible coordinar-se amb aquests equips i respectar el principi de mínima intervenció per evitar la revictimització (art. 11.1, LOPIVI). 20 Pregunta núm. 7 Quin és l’entorn amigable per practicar l’audiència (lloc, ubicació, etc.)? Resposta Un entorn amigable per a l’audiència de nenes, nens i adolescents és aquell que els ofereix comoditat, privadesa i confiança, alhora que intenta reduir qualsevol factor que els pot resultar pertorbador. És un espai que facilita que la seva veu sigui es- coltada en condicions de respecte, tranquil·litat i seguretat, i que posa al centre el seu dret a participar activament en el procediment. És desitjable que l’audiència de l’NNA es faci en un espai dissenyat per a aquest fi. Òptimament ha de ser una sala específica separada de l’espai destinat a les sales de vistes i les zones de gestió judicial, de manera que s’afavoreixin condicions de més serenor per a l’NNA. El lloc ha de ser acollidor, lluminós i tranquil, amb colors suaus, mobiliari còmode i detalls senzills (com ara dibuixos, llapis o joguines que ajudin a reduir l’ansietat). En estudis internacionals, les NNA han assenyalat que aquests petits elements els permeten sentir-se més segures i els eviten angoixa. Quan no és possible disposar d’una sala específica, l’indicat és fer certes adapta- cions pràctiques de l’entorn per ajustar-les a les necessitats de les NNA: limitar la presència a les persones imprescindibles per reduir la sensació d’imposició que transmet trobar-se davant d’un gran nombre de persones, evitar símbols excessi- vament solemnes, i garantir un ambient tranquil i lliure d’interrupcions. És important vetllar per oferir la informació bàsica sobre l’acte jurídic i els drets de l’infant i l’adolescent abans de l’audiència ajustant-la a la maduresa de l’NNA. Finalment, cal assenyalar que en el context familiar pot ser inevitable que l’NNA coincideixi amb els dos progenitors en algun moment abans de l’audiència. En aquest sentit, cal procurar que el temps d’espera sigui el mínim indispensable. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 21 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Pregunta núm. 8 Quines persones poden estar presents a l’audiència? Resposta I) El jutge o jutgessa. L’audiència es configura com “la percepció pel tribunal del conflicte subjacent des del punt de vista del menor” (SAP Barcelona, 17 de febrer de 2015) o “la percepció judicial directa per qui ha d’enjudiciar l’estat del menor” (SAP Barcelona, 26 de juny de 2015), en consonància amb el dret del menor “a ser oït i escoltat” (art. 9.1, LOPJM). II) La nena, el nen o adolescent. L’audiència es concep com una conversa indivi- dual amb cada nena, nen o adolescent. Si han de ser escoltats diversos germans, l’audiència s’ha de fer per separat amb cadascun, principiant pel més gran, llevat que les circumstàncies aconsellin un ordre diferent. III) El Ministeri Fiscal. L’STC de 30 de gener de 2006 raonava que no n’hi havia prou amb una presència testimonial ni a posar de manifest l’acta al Ministeri Fiscal, sinó que era necessari “permetre la seva intervenció efectiva en l’exploració, a fi que el fiscal pugui personalment escoltar i interrogar les menors, per conèixer si aquestes expressen amb llibertat la seva opinió sobre el conflicte que afecta la seva esfera personal i familiar, i interessar, si escau, l’adopció pel Tribunal de les mesures de protecció dels menors que consideri necessàries”. IV) El lletrat de l’administració de justícia. L’article 18.2.4a de l’LJV estableix que “del resultat de l’exploració n’ha d’aixecar en tot cas acta el lletrat de l’Administració de justícia”, i per tant la seva presència és necessària a l’efecte d’estendre l’acta. Alguns lletrats i lletrades de l’Administració de justícia (LAJ) entenen que només han de ser presents en els procediments de jurisdicció voluntària (i no en els con- tenciosos), mentre que d’altres entenen que, si l’audiència s’enregistra, la seva presència no és necessària, ja que l’enregistrament cobreix la fe pública. V) El psicòleg o psicòloga adscrit a l’equip tècnic judicial. Excepcionalment, l’au- diència pot tenir lloc amb la intervenció de professionals qualificats o experts (art. 9.1, LOPJ) o d’especialistes (art. 770.4a, LEC). 22 VI) El defensor judicial, una persona que el jutge o jutgessa (art. 27-32, LJV) nome- na quan es produeix un conflicte d’interessos entre l’NNA i els seus representants legals (art. 235 i 236, CC). La norma estableix que a l’audiència judicial hi han de ser presents el jutge o jutgessa, el magistrat o magistrada, el LAJ i el Ministeri Fis- cal. De vegade també pot estar present algun membre de l’e uip tècnic psicosocial, si és el cas i el tribunal ho considera oportú. Excepcionalment, l’audiència pot tenir lloc ambla seva presència, si el jutge con- sidera que és necessària, bé per garantir els drets de la nenanen o adolescent, bé perquè la mateixa NNA e requereix la presència a la compareixença, tal com men- ciona la SAP Madrid 267/2023 de 30 de juny de 2023: “En presència del jutge, el Ministeri Fiscal i el LAJ i el professional designat, si és e cas”. l Figura Pot ser present a l’ audiència? Jutge/magistrat Sí, sempre. Lletrat de l’Administració de justícia Sí, sempre. (LAJ) Ministeri Fiscal Sí, sempre. Psicòleg / equip psicosocial Regla general: No. Excepció: Sí, si el jutge o jutgessa ho Advocats i procuradors de les parts Progenitors / tutors legals No. Advocats i procuradors de les parts No. Altres tercers (educadors, famílies No. d’acollida, famílies extenses, etc.) Professionals de suport (intèrprets, Sí, si el jutge o jutgessa ho considera facilitadors...) necessari. Defensor judicial Regla general: No Excepció: Sí, si el jutge o jutgessa ho autoritza motivadament. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 23 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Observacions a tenir en compte En cas que estigui present, el defensor judicial no pot substituir l’opinió de l’NNA en aquesta audiència judicial, ja que la seva funció sempre és representar i defen- sar els interessos de l’NNA en les fases processals. 24 Pregunta núm. 9 Quines habilitats necessita el jutge o jutgessa que practica l’audiència? Resposta Per conduir una audiència amb nenes, nens i adolescents (NNA) en l’àmbit de fa- mília, és necessari que el jutge o jutgessa pugui combinar habilitats comunicatives, competències emocionals i coneixements tècnics. Només així es garanteix que aquest espai jurídic compleixi la seva finalitat principal: protegir l’NNA i assegurar el seu dret a ser escoltat i a participar en les decisions que afecten la seva vida, dins d’un marc basat en el respecte, la proximitat i la professionalitat. En primer lloc, cal disposar de les competències comunicatives adequades. El llen- guatge ha de ser clar, senzill i adaptat a l’edat, al nivell de maduresa i a les capaci- tats de l’NNA. És important evitar tecnicismes o formalismes que li dificultin la com- prensió. El to de veu i la comunicació no verbal han de transmetre calma i confiança per crear un clima que faciliti la lliure expressió. Les preguntes han de ser obertes i no suggestives, per afavorir que el relat sigui propi i no condicionat. Igualment, és fonamental respectar els silencis i adaptar el ritme de l’entrevista a les necessitats de l’NNA. En casos de trastorns psicopatològics o de neurodivergència, pot resultar necessari el suport de professionals especialitzats. En segon lloc, el magistrat o magistrada ha de disposar d’habilitats personals i emocionals. L’actitud empàtica i respectuosa, l’escolta activa i la validació dels sen- timents de l’NNA són clau perquè se senti reconeguda. També és important mostrar paciència i disponibilitat donant-li temps perquè trobi les paraules i fent-li percebre que la seva opinió serà presa en consideració. Alhora, l’autoregulació emocional i la consciència del llenguatge corporal propi contribueixen a mantenir un clima serè i protector. Finalment, és recomanable que el jutge o jutgessa tingui coneixements bàsics en psicologia infantojuvenil que ajudin a comprendre el desenvolupament evolutiu i les dinàmiques familiars, així com a detectar possibles situacions de vulnerabilitat o risc. També és essencial la sensibilitat cultural, lingüística i religiosa per garantir que l’expressió de l’NNA es respecti i interpreti adequadament. Finalment, la for- mació contínua en matèria de drets de les nenes, nens i adolescents constitueix un recurs fonamental per millorar la pràctica professional. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 25 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Pregunta núm. 10 Quina és la intervenció del Ministeri Fiscal en l’audiència de l’NNA? Resposta En general la intervenció del Ministeri Fiscal en els procediments de família ve es- tablerta en les normes següents: • Article 3.7 de la Llei 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. • Article 749 de la Llei d’enjudiciament civil. • Circular 3/1986, de 15 de desembre, sobre la intervenció del Ministeri Fiscal en els processos de separació i divorci. La intervenció del Ministeri Fiscal en els procediments de família és preceptiva en defensa de l’interès superior del menor, cosa que comporta que qualsevol decisió que afecti a un nen, nena o adolescent en seu d’un procediment de família s’ha de basar en la consideració primordial de les seves necessitats i els seus drets. Per assolir aquest objectiu, la intervenció del Ministeri Fiscal en l’audiència de l’NNA s’ha de Guiar pels criteris següents: • Evitar la victimització de l’NNA. • Garantir la seva participació en el procediment oferint la possibilitat (de dret) a ser informat i escoltat. • Entendre que l’audiència de l’NNA és un dret propi que s’exerceix amb indepen- dència dels drets i de les posicions processals dels progenitors. La intervenció formal del Ministeri Fiscal de manera presencial en l’audiència de l’NNA s’ha de Guiar per una posició activa i empàtica amb la nena, nen o adoles- cent, amb el benentès que no es tracta d’un interrogatori ni d’una entrevista, i que té la finalitat d’incorporar al procediment el que hagi manifestat, que s’ha de delimitar a quina és la seva situació, els seus desitjos, i les seves inquietuds i necessitats en la situació de crisi que es deriva del procediment. 26 Pregunta núm. 11 Es pot suplir l’audiència per l’entrevista del psicòleg o psicòloga de l’EATAF de l’IMLCFC,4 o per altres professionals o terceres persones? Resposta Sí, es pot. Ho avala la doctrina del Tribunal Constitucional (STC 163/2009, de 29 de juny), que estableix que l’audiència de l’NNA ja no té caràcter essencial si el seu pa- rer es pot conèixer per mitjà d’altres vies. Així, es pot suplir l’audiència judicial direc- ta per l’entrevista que hagi efectuat el psicòleg o psicòloga de l’EATAF de l’IMLCFC o altres professionals competents i especialitzats, sempre que es garanteixi el dret de l’NNA a ser escoltat. És recomanable que aquesta decisió es prengui seguint el criteri judicial, com a garantia d’una escolta adequada i com a auxili per interpretar adequadament la voluntat de l’NNA. D’altra banda, la pràctica conjunta de l’audiència de nenes, nens i adolescents en determinats supòsits pot ser altament recomanable. Criteris a tenir en compte per acordar l’exploració conjunta o amb auxili d’es- pecialistes: Molt recomanable en els supòsits següents: • Supòsits en què l’NNA demana ser escoltat i que es despren- gui dels escrits de demanda, contestació i documentació pa- timent emocional, exposició a la conflictivitat interparental o familiar, conflicte de lleialtats o manca de preservació de l’NNA. 4L’EATAF (equips assessorament tècnic a les famílies), des de l’any 2024, forma part de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), dins del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. L’equip tècnic té com a objectiu principal proporcionar als òrgans judicials elements psicosocials d’anàlisi i va- loració, que els facilitin una visió global de la situació de les persones i del grup familiar en conflicte i els ajudin a la presa de decisions judicials. Cal destacar que l’actuació de l’EATAF es produeix sempre a conseqüència d’una petició judicial i quan hi ha persones menors d’edat o no emancipades implicades. Així, l’EATAF desenvolupa la seva tasca professional d’acord amb la competència de l’equip, assessorant les instàncies judicials sobre la situació de nenes, nens i adolescents, les relacions parentofilials, l’exercici dels deures dels progenitors i les progenitores i, en general, qualsevol altra circumstància rellevant, a fi que la instància judicial ho pugui tenir en compte a l’hora d’adoptar o de revisar les mesures legals més adequades a cada família particular. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 27 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA • Supòsits d’especial vulnerabilitat: NNA que per la seva trajectòria vital pot ne- cessitar suport psicològic en l’exploració. • NNA amb comportaments disruptius i/o actituds desafiants (acreditades o sos- pitades). • NNA amb algun tipus de malaltia, trastorn, neurodivergència o discapacitat que, tot i que no justifica la no exploració, dificulti comunicar-s’hi. • Supòsits en els quals hi ha o pot haver-hi vivències de violència, per evitar una possible revictimització. Recomanable en determinats casos: • NNA que ja ha estat objecte d’exploració per psicòlegs en les pericials de part amb resultats contradictoris. • Casos en què, sense comptar amb un diagnòstic oficial, hi ha sospita de trastorn, neurodivergència o malaltia no diag- nosticada en l’NNA. Valorable pel magistrat o magistrada en els casos següents: • Supòsits en què en els escrits de demanda i contestació la situació psicoemocional de l’NNA no queda clara. • Supòsits en què el magistrat o magistrada té dubtes sobre la necessitat d’informe de l’equip tècnic, per evitar sobreex- ploracions. • Diversos germans NNA amb voluntats diferents (segons els progenitors). Igual que en el cas de les exploracions forenses en casos de violència cap a les NNA, i amb l’objectiu de garantir que l’NNA sigui escoltat i evitar-ne la revictimitza- ció, és recomanable valorar l’adopció d’un model d’audiència i/o exploració sem- blant al que s’utilitza en l’àmbit penal. 28 Pregunta núm. 12 Com es documenta l’audiència dels NNA? Resposta No hi ha una regulació unificada en el nostre dret sobre la manera com s’ha de do- cumentar l’audiència de les NNA que acudeixen al jutjat. La Llei d’enjudiciament civil no indica el mode de documentació a l’article 770, per la qual cosa cal acudir als articles generals de documentació d’actuacions, els 146 i 147 de la LEC, que afirmen que l’enregistrament constitueix l’acta. Aquesta qüestió només s’ha regulat a l’article 18.4a de l’LJV, quan indica que “del resultat de l’exploració n’ha d’aixecar en tot cas acta el lletrat de l’Administració de justícia, expressant les dades objectives del desenvolupament de l’audiència, en la qual ha de reflectir les manifestacions de l’infant o adolescent imprescindibles per significatives, i per això estrictament rellevants, per a la decisió de l’expedient”.5 Aquest precepte indica dos aspectes molt rellevants: que cal aixecar acta i que no cal reflectir literalment les manifestacions de l’NNA. No hi ha unitat de criteris sobre aplicar la forma de documentació prevista a l’LJV a tots els procediments contenciosos. Tampoc hi ha unitat de criteris sobre la neces- sitat d’enregistrament, malgrat que és la manera prevista a la LEC per dur a terme la documentació de l’audiència. L’enregistrament és el mode més fidedigne de la fe pública judicial. No ha de tenir publicitat, per evitar que es causi mal a l’NNA. Cal uniformar les diferents regulacions sobre la documentació de l’audiència a l’NNA. 5Sentència 64/2019, de 9 de maig de 2019. Qüestió d’inconstitucionalitat 3442-2018. Plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona respecte de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la juris- dicció voluntària. Dret a la intimitat: constitucionalitat del precepte legal que regula la forma com s’ha de docu- mentar l’exploració de menors o persones amb capacitat modificada judicialment als expedients de jurisdicció voluntària. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 29 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Pregunta núm. 13 Cal donar trasllat de l’acta o informe de l’audiència als lletrats i lletrades? Resposta Sí, cal traslladar el resultat als advocats i advocats per la salvaguarda del dret de defensa i el principi de contradicció. En els procediments de la Llei de jurisdicció voluntària, en els quals cal aixecar acta, aquesta s’ha de traslladar fent constar només allò estrictament rellevant per a la resolució de l’assumpte. En els procediments contenciosos de la LEC, en els quals cal fer l’enregistrament, aquest ha de quedar reservat i no pot ser objecte de publicitat. En aquests casos, es recomana traslladar el contingut de l’audiència amb alguna de les opcions se- güents: • Informe oral per al jutge.6 • Informe per escrit efectuat mitjançant provisió. • Trasllat de l’acta, si s’ha fet. El TC, a la Sentència 64/2019, ofereix la solució que a l’acta consti allò estrictament necessari. 6ST 106/2024. TC. Recurs d’empara 6469-2022. Promogut per la senyora M.A.R., en relació amb les interlo- cutòries dictades per l’Audiència Provincial de Madrid i un jutjat de la seva capital en expedient de jurisdicció voluntària per desacord en l’exercici de la pàtria potestat en relació amb l’avaluació i possible tractament psi- cològic d’una menor d’edat. Suposada vulneració dels drets a la tutela judicial efectiva i de defensa: informació sobre l’exploració judicial que va permetre a la mare conèixer les manifestacions més rellevants de la menor. 30 Pregunta núm. 14 Com valora l’audiència dels NNA el jutge o jutgessa? Resposta L’article 6 del Conveni Europeu sobre l’Exercici dels Drets dels Infants, signat a Estrasburg el 25 de gener de 1996 (BOE, 21 febrer 2015), sota la rúbrica “procés de decisió” estableix: “En els procediments que afectin un menor, l’autoritat judicial, abans de prendre qualsevol decisió, ha de [...] tenir degudament en compte l’opinió expressada per l’infant”. L’article 2.2.b de la Llei orgànica de protecció jurídica del menor (LOPJM), sota la rúbrica “interès superior del menor”, i com a criteri interpretatiu, preveu: “La consi- deració dels desitjos, els sentiments i les opinions del menor, així com el seu dret a participar progressivament, en funció de la seva edat, maduresa, desenvolupament i evolució personal, en el procés de determinació del seu interès superior”. I l’article 9.3 (in fine) de la mateixa LOPJM estableix: “En les resolucions sobre el fons s’ha de fer constar, si escau, el resultat de l’audiència al menor, així com la seva valoració”. Segons la STS núm. 124/2025, de 23 de gener de 2025, els criteris són: i) S’ha de valorar de manera raonada conforme a la sana crítica, segons la lògi- ca i l’experiència del jutge o jutgessa. ii) L’opinió ha de ser lliurement emesa, i no mediatitzada o influenciada pels progenitors. iii) Les raons de l’NNA s’han de tenir en compte quan no es basen en la comoditat o el benestar a curt termini. iv) La voluntat de l’NNA pot estar desaconsellada per la incidència d’altres criteris amb els quals, segons la norma, s’ha de ponderar conjuntament l’opinió del menor. En el mateix sentit, i amb anterioritat, es poden veure les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 5/2014, de 9 de gener; 29/2015, de 4 de maig, i núm. 1/2017, de 10 de gener. Aquesta darrera precisa que l’opinió de l’NNA és més transcendent “com major sigui la seva maduresa”. L’STS 136/2025, de 28 de gener, estableix que “encara que l’opinió de l’NNA és rellevant, no és vinculant. El que procedeix és avaluar totes les circumstàncies del cas per determinar el que és més beneficiós per al menor, fins i tot si difereix del seu desig exprés”. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 31 Bloc 1: Qüestions a tenir en compte sobre l’audiència de les NNA Pregunta núm. 15 Com s’ha de procedir quan durant l’audiència l’NNA posa en coneixement fets que indiciàriament poden ser delictius (com ara violència de gènere, contra menors o contra tercers, entre d’altres)? Resposta Al jutge o jutgessa li correspon el deure de posar els fets en coneixement del Minis- teri Fiscal. L’obligació principal del jutge o jutgessa és comunicar la notitia criminis (‘notícia del crim’) a l’autoritat competent per a la investigació. En el sistema proces- sal espanyol, aquesta funció recau fonamentalment en el Ministeri Fiscal. L’actuació processal del jutge o jutgessa en aquests casos consisteix a acordar la deducció de testimoniatge de les manifestacions en què s’evidenciïn els indicis delictius i remetre-les al Ministeri Fiscal perquè aquest iniciï la investigació penal que correspongui. Sens perjudici de l’actuació que correspongui en la via penal, i si el jutge o jutgessa aprecia una situació de risc, pot adoptar les mesures de protecció que consideri urgents i necessàries per a l’NNA. Finalment, la recomanació de no incidir en el relat del NNA sobre el fet delictiu per tal d’evitar interferències que podrien afectar a la credibilitat del testimoni en el pro- cediment penal. 32 Bloc 2: Bones pràctiques en l’audiència dels NNA GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 33 Bloc 2: Bones pràctiques en l’audiència dels NNA 16. La fase prèvia: la contextualització de l’NNA Abans d’iniciar la conversa, és recomanable que el jutge o jutgessa hagi examinat els escrits d’al·legacions per contextualitzar l’NNA i conèixer-ne algunes dades bàsiques, com ara: • Nom i ocupació dels pares. • Nombre de germans i edat. • Lloc de residència habitual. • En cas d’estrangeria, situació administrativa en el país - Estudis i rendiment aca- dèmic. • Si els pares encara viuen junts o cadascun en un domicili. • Qualsevol altra dada que pugui ser rellevant (per exemple, si pateix cap trastorn alimentari o malaltia, si hi ha una situació prèvia de violència de gènere, etc.). 17. El protocol d’acollida. L’enquadrament i la informació prèvia Concebuda com una conversa, l’audiència requereix un protocol d’acollida de l’NNA que té una finalitat doble. i) L’observació judicial. L’NNA pot acudir al jutjat sola o acompanyada per un germà gran, per un o tots dos progenitors, per un altre familiar, o per un tutor o tutora. És recomanable que sigui el jutge o la jutgessa, i no l’auxili judicial, qui acudeixi a la sala d’espera a recollir l’NNA.7 El fet que el Jutge es presenti davant del pare, la mare o tots dos, normalitza la situació i tranquil·litza al NNA, genera un context de normalitat en un entorn que en general no ho és pel nen.i ii) La salutació informal. El jutge o jutgessa pot aprofitar per fer una breu salutació de cortesia i presentar-se a l’NNA i al progenitor o familiar que l’ha acompanyat. És reco- manable transmetre proximitat i empatia per establir bona sintonia amb l’NNA i facilitar la conversa. 7PÉREZ SALAZAR-RESANO, M., “Palabras, gestos y silencios”, a Lo que he aprendido de las niñas y los niños, op. cit., pàg. 185. Pérez Salazar-Resano destaca la importància del protocol d’acollida i apunta: “He après la importància d’observar. Sempre acostumo a acudir a recollir-los i observar el que em trobo. Amb qui han vingut, com es comporten abans de venir amb mi i com actuen les persones que els acompanyen”. 34 Un cop a la sala de l’audiència, cal procedir a les fases següents. iii) La presentació dels intervinents. Si l’audiència és una conversa, s’ha d’iniciar per la presentació de tots els qui intervenen que, en el supòsit desitjable, seran el jutge o jutgessa, el lletrat o lletrada de l’Administració de justícia i el Ministeri Fiscal i, si escau, el psicòleg o psicòloga. ii iii) L’enquadrament. Abans d’oferir la informació prèvia, podem esbrinar què sap l’NNA de l’audiència. Exemple: “M’agradaria saber si saps per què ets aquí. Què hi has vingut a fer? Qui t’ho ha explicat i què t’ha explicat? Hi ha res que et preocupa d’aquesta conversa? (aquí es deixa un petit espai temporal per a que l’NNA tingui l’oportunitat de donar resposta)” iv) La informació prèvia. Segons el Comitè dels Drets de l’Infant: “La realització del dret de l’infant a expressar les seves opinions exigeix que els responsables d’escol- tar-lo i els pares o tutors l’informin dels assumptes, les opcions i les possibles decisions que es poden adoptar i les seves conseqüències. També s’ha d’informar l’infant sobre les condicions en què se li demanarà que expressi les seves opinions. El dret d’infor- mació és fonamental, perquè és condició”.8I també: “El nen, però, té dret a no exercir aquest dret. Per al nen, expressar les seves opinions és una opció, no una obligació”.9 Aquesta informació prèvia ha de comprendre, si més no, els aspectes següents: • Que té dret a expressar la seva opinió sobre el conflicte entre els seus pares, i que conèixer la seva opinió és important. • Que té dret a no expressar la seva opinió, si ho prefereix, en general o sobre algun aspecte particular. • Que la decisió final la pren el jutge o jutgessa, per la qual cosa es pot expressar amb total espontaneïtat, i que l’allibera d’una sobrecàrrega de responsabilitat. - Que l’audiència és un acte judicial, que s’escriurà una acta o un informe de les manifestacions més rellevants i que, si escau, s’enregistrarà. • Que l’acta o informe de l’audiència es lliurarà als advocats.iii 8Comitè dels Drets de l’Infant, CRC/C/GC/12, de 20 de juliol de 2009, apartat 25. 9Comitè dels Drets de l’Infant, CRC/C/GC/12, de 20 de juliol de 2009, apartat 16. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 35 Bloc 2: Bones pràctiques en l’audiència dels NNA 18. La fase de conversa És la part central de l’audiència, i requereix una atenció especial del jutge o jutgessa. Cal optar per les preguntes obertes, que faciliten el relat lliure, i s’han de descartar les preguntes dicotòmiques (per exemple: “Prefereixes estar amb el pare o amb la mare?”) que poden generar un conflicte de lleialtats a l’NNA. El desenvolupament de la conversa pot seguir el model següent:11 i) Inicieu la conversa amb temes perifèrics per consolidar una bona sintonia i observar l’estil de llenguatge i comunicació de l’NNA, com ara aficions, gustos o esports. Exemple: “M’agradaria saber si practiques cap esport o què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure. Què t’agrada fer quan surts de classe?”. ii) Seguiu la conversa amb preguntes obertes sobre l’àmbit escolar. Exemple: “Quines assignatures t’agraden més? Com et portes amb el tutor? Com et portes amb els companys de classe? A què jugueu a l’esbarjo? Qui són els teus amics i amigues?”. iii) Seguiu la conversa amb preguntes obertes sobre l’àmbit familiar, en particular sobre la quotidianitat. Exemple: “Amb qui vius? M’agradaria que m’expliquessis què fas un dia qualsevol (per exemple, avui, que és dilluns), és a dir, què fas des que t’aixeques fins que te’n vas a dormir”. Exemple: “Qui et lleva?”, “Qui et prepara l’esmorzar?”, “Qui t’acompanya a l’escola/ institut?”, “Com hi vas?”, “Menges a casa o a l’escola?”, “A la tarda tens classes, fas els deures o vas a extraescolars?”, “T’ajuda algú amb els deures o els fas sol?”, “Qui et prepara el sopar?”. “I el cap de setmana, un dissabte o diumenge qualsevol, què fas amb el pare o la mare?”. Cal que les respostes siguin sense presses i amb detall. També s’han de respectar els silencis, ja que cada NNA té el seu ritme. 10Font: EATAF. Vegeu L’audiència del menor en els processos de família, pàg. 164. Segueixo, amb petits afegits i variants, les orientacions de l’EATAF, a L’audiència del menor en els processos de família, pàg. 164. 36 iv) Ateneu en particular els vincles de l’NNA amb els pares. Exemple: “M’agradaria que em diguessis dues coses bones del pare i dues coses bo- nes de la mare. I ara una cosa que no t’agradi del pare i de la mare”. v) Seguiu la conversa amb preguntes obertes sobre la família extensa. Exemple: “Tens avis? Com es diuen? Què fas amb ells? I amb els oncles i els cosins? Us veieu sovint?”. vi) Si escau, seguiu la conversa amb preguntes obertes sobre la família reconstituï- da. Exemple: “M’han comentat que el teu pare/mare té una parella nova. Feu alguna acti- vitat junts? Quina mena d’activitats?”. 19. La fase de comiat De la mateixa manera que la conversa requereix un protocol inicial, cal un protocol de tancament, que pot seguir el model següent: i) Constateu si hi ha cap tema pendent. Exemple: “Anem acabant la conversa, però m’agradaria saber si hi ha res que vulguis comentar i que no hàgim mencionat. Hi ha res que t’agradaria afegir? Hi ha cap tema que sigui important per a tu de què no hàgim parlat i que em vulguis explicar?”. ii) Abordeu algun tema satisfactori per alliberar-la de la tensió de la conversa. Exemple: “M’has comentat que jugues a bàsquet. Competeixes els caps de setmana?”. iv) Transmeteu-li satisfacció per la conversa i per conèixer-la. Exemple: “M’ha agradat tenir aquesta conversa amb tu i haver-te conegut”. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 37 Bloc 2: Bones pràctiques en l’audiència dels NNA Acabada la conversa, podem acompanyar l’NNA a la sala d’espera i intercanviar unes breus paraules de comiat amb el seu acompanyant. 20. La fase de post audiència El jutge o jutgessa pot recollir unes breus impressions personals i anotar-les de mane- ra reservada. Per exemple: • Vincle afectiu amb ambdós progenitors consolidat. • Vincle afectiu preferent amb el pare/mare. • NNA no preservat del conflicte. • NNA que vivencïa un nivell elevat de conflictivitat interparental. • Indicis de mediatització de l’NNA. • NNA que conserva “equidistància” entre progenitors. • NNA que expressa verbalitzacions compatibles amb algun possible trastorn o dis- funció. • NNA que s’expressa en llenguatge impropi de la seva edat. • NNA amb poca relació o poc fluida amb algun progenitor. • NNA que expressa episodi dolorós o traumàtic. • NNA que possiblement requerirà suport o seguiment psicològic. Exemples: i Veure el context resulta útil per al jutge o jutgessa. Per exemple, és molt expressiva la imatge d’una NNA asseguda a sala d’espera del jutjat jugant amb una consola i amb els seus dos progenitors, cadascú en un extrem, sense intercanviar paraules entre ells. ii Exemple: “Primer de tot ens presentarem. Ella és la Cristina, té un nom molt llarg i complicat: és lletrada de l’Administració de justícia. La coneixem com la LAJ i és qui farà un breu resum de la nostra conversa. Ella és l’Elena, és una fiscal. Saps què fa una fiscal? (aquí es deixa un petit espai temporal per a que l’NNA tingui l’oportunitat de donar resposta)És una persona que m’ajudarà a valorar què és el millor per a tu. Ella és una fiscal de família, també intervindrà en la nostra conversa, i al final farà unes conclusions amb el que creu que és millor per a tu. I jo em dic Xavier/Anna, i soc el jutge/jutgessa. M’imagino que saps quina és la meva funció, oi? (aquí es deixa un petit espai temporal per a que l’NNA tingui l’oportunitat de donar resposta)”. 38 iii Exemple: “Els teus pares no estan d’acord en alguns aspectes i han decidit que els ajudi una tercera persona, que soc jo”. “Tu, com a part de la família, tens una opinió i tens el dret que sigui escoltada. La teva opinió és important per a mi. La tindré en compte, però vull que sàpigues que soc jo qui prendrà les decisions, perquè no és responsabilitat teva. Ho entens?”. “Si vols participar, recollirem la teva opinió per escrit o enregistrarem aquesta sessió. Redactarem un resum que donarem als advocats. M’agradaria saber, abans de començar, si ho has entès o si tens cap dubte”. “Vols explicar-me la teva opinió i com estàs? Si prefereixes no fer-ho, també hi tens dret. Igualment, si no vols parlar d’alguns temes, pots no fer-ho. Només m’ho has de dir”.10 10 Font: EATAF. Vegeu L’audiència del menor en els processos de família, pàg. 164. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 39 Bloc 2: Bones pràctiques en l’audiència dels NNA Recursos facilitadors Tècniques que faciliten la comunicació • Doneu-li la paraula (“M’ho pots explicar una mica més?”). • Deixeu-la parlar i escolteu-la. • No utilitzeu frases o preguntes massa llargues. • No inclogueu diversos fets en una pregunta. • Eviteu elements valoratius indeterminats (com “molt”, “poc” o “força”). Formuleu preguntes obertes. • Com van les coses per casa? • Què t’agrada fer quan surts de classe? Què fas normalment els caps de set- mana? • M’agradaria que m’expliquessis què fas un dia entre setmana. A quina hora acostumen a aixecar-te? • Com vas a l’escola? • Quins dies tens activitats? Amb qui vius? Què en penses? Eviteu judicis de valor o comentaris valoratius (ni positius ni negatius). No formuleu preguntes tancades. • D’identificació (“Qui t’ajuda a fer els deures?” vs., “T’ajuda la mare a fer els deures?”). • Perill de biaix de l’entrevistador, coacció. • De selecció (“Amb qui prefereixes anar a l’entrenament, amb el pare o amb la mare?”). • Perill de coacció o inducció. Són molt perilloses per la sensació de poder en l’NNA. De sí/no (“T’agrada estar amb el pare?”). Perill de biaix afirmatiu. 40 4. Annexos GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 41 Annex 1: Regulació legal 42 Annex 1: Regulació legal 1. Regulació legal. Normativa supranacional L’audiència de nenes, nens i adolescents ha estat objecte de regulació i d’atenció en diversos textos internacionals. Cal citar-ne, per la seva rellevància, els següents: • La Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i ratificada per Espanya el 30 de novem- bre de 1990. “Art. 12. 1. Els estats part han de garantir a l’infant que estigui en condicions de formar-se un judici propi el dret d’expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que l’afecten. Cal tenir degudament en compte les opinions de l’infant, en funció de la seva edat i maduresa. 2.Amb aquesta finalitat,cal donar en particular a l’infant l’oportunitat de ser escoltat, en qualse- vol procediment judicial o administratiu que l’afecti, sigui directament o per mitjà d’un represen- tant o d’un òrgan apropiat, d’acord amb les normes de procediment de la llei nacional”. • La Carta europea dels drets dels infants, aprovada per resolució del Parlament Euro- peu de 21 de setembre de 1992. “15. Tota decisió familiar, administrativa o judicial, pel que fa a l’infant, ha de tenir per objecte prioritari la defensa i salvaguarda dels seus interessos. A aquests efectes, i sempre que això no impliqui cap risc o perjudici per a l’infant, aquest ha de ser escoltat des del moment en què la seva maduresa i edat ho permetin en totes les decisions que l’afectin. A fi d’ajudar a prendre una decisió a les persones competents, l’infant ha de ser escoltat, especialment en tots aquells procediments i decisions que impliquin la modificació de l’exercici de la pàtria potestat, la de- terminació de la guarda i custòdia, la designació del tutor legal, el lliurament en adopció o la col·locació eventual en una institució familiar, educativa o amb fins de reinserció social. Pel que fa a això, en tots els procediments han de ser part obligatòriament el Ministeri Fiscal o el seu equivalent, la funció primordial del qual és la salvaguarda dels drets i interessos de l’infant”. • La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea de 7 de desembre de l’any 2000. “Art. 24. Drets de l’infant: 1.Els infants tenen dret a la protecció i a les cures necessàries per al seu benestar. Poden expressar la seva opinió lliurement. Aquesta s’ha de tenir en compte per als assumptes que l’afectin, en funció de la seva edat i maduresa. 2.En tots els actes relatius als infants duts a terme per autoritats públiques o institucions priva- des, l’interès superior de l’infant constitueix una consideració primordial. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 43 Annex 1: Regulació legal 3.Qualsevol infant té dret a mantenir de forma periòdica relacions personals i contactes direc- tes amb el seu pare i la seva mare, llevat que això sigui contrari als seus interessos”. • El Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants, establert a Estrasburg el 25 de gener de 1996, signat per Espanya el 5 de desembre de 1997 i ratificat mit- jançant instrument d’11 de novembre de 2014, en vigor des de l’1 d’abril de 2015. “Article 6. Procés de decisió. En els procediments que afectin un menor, l’autoritat judicial, abans de prendre qualsevol decisió, ha de: a. examinar si disposa de prou informació per prendre una decisió en l’interès superior d’aquell i, si escau, recollir informació complementària, en particular dels titulars de les responsabilitats parentals; b. quan segons el dret intern es consideri que el menor té prou discerniment: • assegurar-se que l’infant ha rebut tota la informació pertinent; • consultar personalment l’infant en els casos oportuns, si cal en privat, directament o mi- tjançant altres persones o organismes, de manera apropiada al seu discerniment, llevat que això sigui manifestament contrari als interessos superiors del menor; – permetre que l’infant pugui expressar la seva opinió. c. tenir degudament en compte l’opinió expressada per l’infant”. • L’Observació general número 12 del Comitè dels Drets de l’Infant (2009). L’article 12 de la Convenció sobre els drets de l’infant estipula el següent: “1. Els estats parts han de garantir a l’infant que estigui en condicions de formar-se un judici propi el dret d’expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que l’afecten, tenint-ne degudament en compte les opinions, en funció de la seva edat i maduresa. 2. A aquest efecte, cal donar en particular a l’infant l’oportunitat de ser escoltat, en tot procedi- ment judicial o administratiu que l’afecti, sigui directament o per mitjà d’un representant o d’un òrgan apropiat, d’acord amb les normes de procediment de la llei nacional”. • L’Observació general número 14 del Comitè dels Drets de l’Infant (2013). L’interès superior de l’infant i el dret a ser escoltat (article 12): “43. L’avaluació de l’interès superior de l’infant ha d’abastar el respecte del dret de l’infant a expressar lliurement la seva opinió, i que aquesta es tingui degudament en compte en tots els assumptes que l’afecten. Així s’estableix amb claredat a l’Observació general núm. 12 del Comitè, que també posa en relleu els vincles indissolubles entre l’article 3, paràgraf 1, i l’article 12. Tots dos articles tenen funcions complementàries: el primer té com a objectiu fer 44 realitat l’interès superior de l’infant, i el segon estableix la metodologia per escoltar les opinions de l’infant o els infants i la seva inclusió en tots els assumptes que els afecten, inclosa l’avaluació del seu interès superior. L’article 3, paràgraf 1, no es pot aplicar correctament si no es compleixen els requisits de l’article 12. De la mateixa manera, el paràgraf 1 de l’article 3 reforça la funcionalitat de l’article 12 en facilitar el paper essencial dels infants en totes les decisions que afectin la seva vida. 44. Quan estiguin en joc l’interès superior de l’infant i el dret a ser escoltat, cal tenir en compte l’evolució de les seves facultats (art. 5). El Comitè ja ha determinat que, com més coses sàpiga, hagi experimentat i comprengui l’infant, els pares, tutors o altres persones legalment responsa- bles de l’infant han de transformar la direcció i l’orientació en recordatoris i consells i, més enda- vant, en un intercanvi en condicions d’igualtat. De la mateixa manera, a mesura que l’infant ma- dura, les seves opinions han de tenir cada cop més pes en l’avaluació del seu interès superior. Els nadons i els infants molt petits tenen els mateixos drets que els altres infants a qui s’atengui l’interès superior, encara que no puguin expressar les seves opinions ni representar-se a si ma- teixos de la mateixa manera que els infants més grans. Per avaluar el seu interès superior, els estats han de garantir mecanismes adequats, inclosa la representació, quan correspongui, com passa amb els infants que no poden o no volen expressar la seva opinió. 45. El Comitè recorda que el paràgraf 2 de l’article 12 de la Convenció estableix el dret de l’infant a ser escoltat, sigui directament o per mitjà d’un representant, en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti (vegeu també la secció B del capítol V)”. • L’Opinió consultiva 17/2002 de la condició social i jurídica dels infants, de 28 d’agost del 2002, sol·licitada per la Comissió Interamericana de Drets Humans. “Participació de l’infant. En les situacions hipotètiques plantejades per la Comissió Interamericana s’al·ludeix directa- ment a la participació de l’infant en els procediments en què es discuteixen els seus drets i la decisió dels quals és rellevant per a la seva vida futura. L’article 12 de la Convenció sobre els drets de l’infant conté previsions adequades sobre aquest punt, a fi que la intervenció de l’infant s’ajusti a les seves condicions i no redundi en perjudici del seu interès genuí: 1. Els estats part han de garantir a l’infant que estigui en condicions de formar-se un judici propi el dret d’expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que l’afecten. Cal tenir degu- dament en compte les opinions de l’infant, en funció de la seva edat i maduresa. 2. Amb aquesta finalitat, s’ha de donar en particular a l’infant l’oportunitat de ser escoltat, en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, sigui directament o per mitjà GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 45 Annex 1: Regulació legal d’un representant o d’un òrgan apropiat, d’acord amb les normes de procediment de la llei na- cional [103]. Segons aquesta mateixa perspectiva, i específicament pel que fa a determinats processos judicials, l’Observació general 13 relativa a l’article 14 del Pacte de drets civils i polítics de les Nacions Unides, sobre la igualtat de totes les persones en el dret a ser escoltades públicament per un tribunal competent, va assenyalar que aquesta norma s’aplica tant en tribunals ordinaris com especials [104], i va determinar que els “menors han de gaudir com a mínim de les ma- teixes garanties i la mateixa protecció que es concedeixen als adults a l’article 14” [105]. Aquest tribunal considera oportú formular algunes precisions pel que fa a aquesta qüestió. Com s’ha dit anteriorment, el grup definit com a infants involucra totes les persones menors de 18 anys (supra 42). Evidentment, hi ha una gran varietat en el grau de desenvolupament físic i intel·lectual, en l’experiència i en la informació de què disposen els qui estan compresos en aquest concepte. La capacitat de decisió d’un infant de 3 anys no és igual que la d’un adoles- cent de 16 anys. Per això cal matisar raonablement l’abast de la participació de l’infant en els procediments, per aconseguir la protecció efectiva del seu interès superior, objectiu últim de la normativa del dret internacional dels drets humans en aquest domini. En definitiva, l’aplicador del dret, sigui en l’àmbit administratiu, sigui en el judicial, ha de prendre en consideració les condicions específiques del menor i el seu interès superior per acordar-ne la participació, segons correspongui, en la determinació dels seus drets. En aquesta pondera- ció s’ha de procurar el màxim d’accés del menor, en la mesura que sigui possible, a l’examen del seu propi cas”. • Les 100 regles de Brasília, sobre l’accés a la justícia de les persones en situació de vulnerabilitat, aprovades a la XIV Cimera Judicial Iberoamericana, celebrada a Brasí- lia del 4 al 6 de març de 2008. “6.- Participació de nens, nenes i adolescents en actes judicials. (78) En els actes judicials en què participin menors cal tenir-ne en compte l’edat i el desenvo- lupament integral, i en tot cas: • S’han de fer en una sala adequada. • Se’ls ha de facilitar la comprensió utilitzant un llenguatge senzill. • S’han d’evitar tots els formalismes innecessaris, com ara la toga, la distància física amb el tribunal i altres de similars”. • La Guia sobre justícia amigable per a nenes, nens i adolescents, adoptada pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa el 17 de novembre del 2010. 46 “3. Dret a ser escoltat i a expressar opinions. 44. Els jutges han de respectar el dret dels infants a ser escoltats en tots els assumptes que els afectin o, almenys, a ser escoltats quan es consideri que tenen prou coneixement dels assumptes en qüestió. Els mitjans utilitzats amb aquesta finalitat han d’adaptar-se al nivell de comprensió i a la capacitat de comunicació de l’infant i tenir en compte les circumstàncies del cas. S’ha de consultar els infants sobre la manera com volen que se’ls escolti. 45. Cal tenir degudament en compte les opinions i els punts de vista de l’infant d’acord amb la seva edat i maduresa. 46. El dret a ser escoltat és un dret de l’infant, no un deure. 47. No s’ha d’impedir que un infant sigui escoltat únicament per edat. Sempre que un infant prengui la iniciativa de ser escoltat en un cas que l’afecti, el jutge no s’hi ha de negar en in- terès superior del menor, no s’ha de negar a escoltar-lo i ha d’oïr els seus punts de vista i la seva opinió sobre les qüestions que el concerneixen de l’assumpte. 48. Els infants han de rebre tota la informació necessària sobre com utilitzar eficaçment el dret a ser escoltat. Això no obstant, se’ls ha d’explicar que el seu dret a ser escoltats i que es prenguin en consideració les seves opinions no necessàriament determinen la sentència final. 49. Les sentències i les resolucions judicials que afecten els infants s’han de raonar i explicar degudament en un llenguatge comprensible, en particular aquelles en què no s’han tingut en compte les opinions de l’infant”. 2. Regulació legal. Normativa estatal L’article 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor (d’ara endavant LOPJM), a la redacció donada per la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de mo- dificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, regula detalladament, sota la rúbrica “dret a ser oït i escoltat”, l’audiència del menor en tres extensos apartats que des- glossem separadament: L’apartat 1r de l’article 9 LOPJM reconeix el dret d’audiència, en fixa l’àmbit, les ga- ranties processals i fins i tot ofereix pautes concretes –de llenguatge i format–, en què destaca el respecte a la seva intimitat i la necessitat que el menor rebi una informació adequada de les conseqüències de la seva opinió, en els termes literals següents: GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 47 Annex 1: Regulació legal “1.- El menor té dret a ser oït i escoltat sense cap discriminació per edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància, tant en l’àmbit familiar com en qualsevol procediment admi- nistratiu, judicial o de mediació en què estigui afectat i que condueixi a una decisió que in- cideixi en la seva esfera personal, familiar o social, i cal tenir-ne degudament en compte les opinions, en funció de la seva edat i maduresa. Per això, el menor ha de rebre la informació que permeti l’exercici d’aquest dret en un llenguatge comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seves circumstàncies. En els procediments judicials o administratius, les compareixences o audiències del menor han de tenir caràcter preferent, i s’han de fer de forma adequada a la seva situació i el seu desenvolupament evolutiu, amb l’assistència, si cal, de professionals qualificats o d’experts, amb cura de preservar-ne la intimitat i utilitzant un llenguatge que li sigui comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seves circumstàncies. Cal informarlo tant sobre el que se li pregunta com de les conseqüències de la seva opinió, amb ple respecte per totes les garanties del procediment”. L’apartat 2n de l’article 9 LOPJM estableix el caràcter preceptiu de l’audiència a partir dels dotze anys, ofereix pautes per valorar la maduresa del menor i estableix la facultat que el menor o un representant puguin exercir el dret d’audiència per si mateixos en els termes següents: “2. Cal garantir que el menor, quan tingui prou maduresa, pugui exercir aquest dret per si mateix o a través de la persona que designi perquè el representi. La maduresa l’ha de va- lorar personal especialitzat, tenint en compte tant el desenvolupament evolutiu del menor com la seva capacitat per comprendre i avaluar l’assumpte concret a tractar en cada cas. Es considera, en tot cas, que té prou maduresa quan ha fet dotze anys. Per garantir que el menor pugui exercir aquest dret per si mateix el poden assistir, si escau, intèrprets. El menor pot expressar la seva opinió verbalment o mitjançant formes no verbals de comunicació. Això no obstant, quan això no sigui possible o no convingui a l’interès del menor se’n pot conèixer l’opinió per mitjà dels seus representants legals, sempre que no tinguin interessos contraposats als seus, o a través d’altres persones que, per la seva professió o relació de confiança especial amb l’infant, puguin transmetre-la objectivament”. En el tercer i darrer apartat de l’article 9 LOPJM regula la necessitat de motivar la de- negació de l’audiència al menor i de comunicar aquesta resolució al Ministeri Fiscal, juntament amb els recursos en vista d’aquesta denegació en els termes següents: 48 “3. Sempre que en via administrativa o judicial es denegui la compareixença o l’audiència dels menors directament o per mitjà de persona que els representi, la resolució ha de ser motivada en l’interès superior del menor i comunicar-se al Ministeri Fiscal, al menor i, si escau, al seu representant, indicant explícitament els recursos existents contra aquesta de- cisió. A les resolucions sobre el fons cal fer-hi constar, si escau, el resultat de l’audiència al menor, així com la seva valoració”. L’article 18.4 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, en la redac- ció donada per la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny –després del dictat de l’STC núm. 64/2019, de 9 de maig–, obliga a aixecar acta del resultat de l’audiència i traslladar-la als lletrats per a al·legacions, en els termes següents: “4a Quan l’expedient afecti els interessos d’una persona menor d’edat o persona amb disca- pacitat, també s’han de practicar en el mateix acte o, si no és possible, en els deu dies se- güents, les diligències relatives als interessos esmentats que es recordin d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal. L’autoritat judicial o el lletrat de l’Administració de justícia poden acordar que l’audiència de la persona menor d’edat o persona amb discapacitat es practiqui en un acte separat, sen- se interferències d’altres persones, i hi ha d’assistir el Ministeri Fiscal. En tot cas, s’ha de garantir que puguin ser oïdes en condicions idònies, en termes que els siguin accessibles, comprensibles i adaptats a la seva edat, maduresa i circumstàncies, i s’ha de demanar l’au- xili d’especialistes quan sigui necessari. Del resultat de l’exploració n’ha d’aixecar en tot cas acta el lletrat de l’Administració de jus- tícia, expressant les dades objectives del desenvolupament de l’audiència, en la qual ha de reflectir les manifestacions de l’infant o adolescent imprescindibles per significatives, i per això estrictament rellevants, per a la decisió de l’expedient, mirant de preservar-ne la intimitat. Si això té lloc després de la compareixença, s’ha de donar traslladat de l’acta co- rresponent a les persones interessades perquè puguin efectuar al·legacions en el termini de cinc dies. Tant el Ministeri Fiscal en el seu informe com l’autoritat judicial en la resolució que posi fi al procediment han de valorar motivadament l’exploració practicada. En tot el que no preveu aquest precepte, s’aplica el que disposa la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil”. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 49 Annex 1: Regulació legal L’article 92.6 del Codi civil, redactat conforme a la Llei 15/2005, de 8 de juliol, al seu del capítol corresponent als efectes comuns a la nul·litat, separació i divorci, i concreta- ment en regular la guarda i custòdia, disposa: “En tot cas, abans d’acordar el règim de guarda i custòdia, el jutge ha de demanar l’informe del Ministeri Fiscal i oïr els menors que tinguin prou judici quan s’estimi necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial, o del mateix menor […]”. L’article 154, paràgraf 4t, del Codi civil: “Si els fills o les filles tenen prou maduresa han de ser escoltats sempre abans d’adoptar decisions que els afectin, sigui en procediment contenciós o de mutu acord. En tot cas, cal garantir que poden ser escoltats en condicions idònies, en termes que els siguin accessibles, comprensibles i adaptats a la seva edat, maduresa i circumstàncies, i s’ha de demanar l’au- xili d’especialistes quan sigui necessari”. L’art. 770, apartat 1r, regla. 4a de la LEC, en regular el procediment contenciós de se- paració i divorci, preveu el dret d’audiència amb caràcter potestatiu per als menors de dotze anys i amb caràcter preceptiu a partir dels dotze anys, i també incorpora unes garanties processals per a l’exercici del dret d’audiència, ja que preveu: “Si el procediment és contenciós i es considera necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial o dels mateixos fills, poden ser escoltats quan tinguin menys de dotze anys, i han de ser escoltats en tot cas si han assolit l’edat esmenta- da. També s’han d’escoltar quan necessitin suport per a l’exercici de la seva capacitat jurí- dica i aquest el prestin els progenitors, així com els fills amb discapacitat, quan es discuteixi l’ús de l’habitatge familiar i l’estiguin utilitzant. A les audiències amb els fills menors o amb els majors amb discapacitat que necessitin suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica l’autoritat judicial ha de garantir que es duguin a terme en condicions idònies per a la salvaguarda dels seus interessos, sense in- terferències d’altres persones, i ha de sol·licitar excepcionalment l’auxili d’especialistes quan això sigui necessari”. L’art. 777.5 LEC, que regula el procés consensual de separació o divorci, té una redac- ció similar a la del Codi civil, és a dir, amplia les facultats del jutge per escoltar, o no, el menor, i remet al criteri de l’oportunitat, en establir: “5. Si hi ha fills menors o fills majors amb discapacitat i mesures de suport atribuïdes als seus progenitors, el tribunal ha de sol·licitar un informe del Ministeri Fiscal sobre els termes del 50 conveni relatius als fills i s’han d’escoltar quan es consideri necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial o del mateix fill. Aquestes actuacions s’han de practicar durant el termini a què es refereix l’apartat anterior o, si aquest no s’ha obert, en el termini de cinc dies”. L’art. 778 quinquies 8 LEC, inclòs dins el capítol relatiu al procediment en les mesures relatives a la restitució o el retorn de menors en els supòsits de sostracció internacio- nal, introduït per la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de jurisdicció voluntària, estableix un criteri ampli i favorable a l’audiència del menor –que només l’exclou quan la considera inconvenient per la seva edat o el seu grau de maduresa–, estableix la inexcusabi- litat de la presència del Ministeri Fiscal, i igualment regula les garanties processals d’aquesta audiència –en termes idèntics a l’art. 770.1, regla 4a LEC–, en els termes següents: “8. Abans d’adoptar qualsevol decisió relativa a la procedència o improcedència de la res- titució del menor o el seu retorn al lloc de procedència, el jutge, en qualsevol moment del procés i en presència del Ministeri Fiscal, ha d’escoltar separadament el menor, llevat que l’audiència d’aquest no es consideri convenient atenent la seva edat o grau de maduresa, la qual cosa s’ha de fer constar en una resolució motivada. En l’exploració del menor s’ha de garantir que pugui ser escoltat en condicions idònies per a la salvaguarda dels seus interessos, sense interferències d’altres persones, i excepcional- ment es pot sol·licitar l’auxili d’especialistes quan això sigui necessari. Aquesta actuació es pot fer a través de videoconferència o un altre sistema similar”. 3. Regulació legal. Normativa autonòmica catalana Art. 211-6.2 CCCat. “El menor d’edat, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial”. Llei 14/2010, de 27 de maig, de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència. Arti- cle 7. Dret d’ésser escoltat “1. Els infants i els adolescents, d’acord amb llurs capacitats evolutives i amb les compe- tències assolides, i en qualsevol cas a partir dels dotze anys, han d’ésser escoltats tant en l’àmbit familiar, escolar i social com en els procediments administratius o judicials en què es GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 51 Annex 1: Regulació legal trobin directament implicats i que aboquin a una decisió que n’afecti l’entorn personal, fami- liar, social o patrimonial. 2.Els infants i els adolescents poden manifestar llur opinió ells mateixos o mitjançant la per- sona que designin. 3.En l’exercici del dret d’ésser escoltat s’han de respectar les condicions de discreció, intimi- tat, seguretat, recepció de suport, llibertat i adequació de la situació”. 52 Annex 2: Resolucions judicials rellevants GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 53 Annex 2: Resolucions judicials rellevants 54 STEDH 11 d’octubre de 2016. Assumpte: Iglesias Ca- sarrubias y Cantalapiedra Iglesias contra Espanya (23298/12). Condemna a Espanya per vulneració dels fills menors a ser escoltats en el procediment de divorci). La traducció al català s’ha fet a partir de la versió en castellà de la Sentència, que han dut a terme els serveis del Departament de Constitucional i Drets Humans de l’Advocacia de l’Estat. Els idiomes oficials del Tribunal Europeu de Drets Humans són l’anglès i el francès, en els quals es publiquen tant les sentències com qualsevol altre document del Tribunal. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 55 Annex 2: Resolucions judicials rellevants SECCIÓ TERCERA ASSUMPTE IGLESIAS CASARRUBIOS I CANTALAPIEDRA IGLESIAS c. ESPANYA (Demanda núm. 23298/12) SENTÈNCIA ESTRASBURG 11 d’octubre de 2016 Aquesta sentència adquirirà caràcter de fermesa en les condicions definides en l’article 44, § 2 del Conveni. Pot tenir correccions d’estil. 56 En el cas Iglesias Casarrubios i Cantalapiedra Iglesias vs. Espanya, El Tribunal Europeu de Drets Humans (secció tercera), reunit en Sala composta per: Helena Jäderblom, presidenta, Luis López Guerra, Helen Keller, Branko Lubarda, Pere Pastor Vilanova, Alena Poláčková, Georgios A. Serghides, jutges, i Stephen Philipps, secretari de secció, Després d’haver deliberat en Sala del Consell el dia 20 de setembre de 2016, dicta la sen- tència següent, adoptada en aquesta data: PROCEDIMENT 1. El cas té el seu origen en una demanda (núm. 23298/12) interposada davant el TEDH contra el Regne d’Espanya per tres nacionals d’aquest Estat, la Sra. María Paz Igle- sias Casarrubios i dues de les seves filles, Alba Sabina Cantalapiedra Iglesias i Sonia Canta- lapiedra Iglesias (“la demandant”, la seva “filla gran ” i la seva “filla menor”, respectivament), el dia 10 d’abril de 2012, en virtut de l’article 34 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals (“el Conveni ”). 2. Les demandants han estat representades pel lletrat Sr. M. Ollé Sesé, advocat que exerceix a Madrid. El Govern espanyol (“el Govern”) ha estat representat pel seu agent, el Sr. F. d’A. Sanz Gandasegui, llavors advocat de l’Estat, cap de l’Àrea de Drets Humans al Ministeri de Justícia. 3. La demandant i les seves filles, menors d’edat en el moment dels fets, es queixaven d’una vulneració de l’article 6 del Conveni arran de la negativa del jutge d’oir personalment les menors i que les jurisdiccions internes no havien atès aquesta petició 4. El dia 18 de desembre de 2012, la demanda es va traslladar al Govern. ANTECEDENTS DE FET I. LES CIRCUMSTÀNCIES DEL CAS 5. La Sra. Iglesias Casarrubios i les seves dues filles van néixer el 1964, 1993 i 1996, respectivament, i resideixen a Madrid. 6. El dia 16 d’octubre de 1999, l’espòs de la Sra. Iglesias Casarrubios va interposar davant el Jutjat de Primera Instància núm. 24 de Madrid una demanda de separació. L’infor- me pericial psicològic que va sol·licitar l’espòs de la demandant es va presentar davant el GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 57 Annex 2: Resolucions judicials rellevants Jutjat el 28 de gener de 2000. Mitjançant una sentència de 30 de juny de 2000, el Jutjat va decidir la separació,i va atribuir la guarda i custòdia de les dues filles menors a la demandant, compartir ambdós pares la pàtria potestat i concedir al pare un dret de visita. 7. Mentrestant, el Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Madrid havia condemnat l’espòs de la demandant a unes multes per delicte de lesions, i a demandant mateixa, per amenaces. Aquesta indica que va presentar unes altres dues denúncies penals contra el seu espòs que no van acabar en la seva condemna. Arran d’un cop de fuet propinat a la cara de la seva filla gran, que comptava llavors amb 7 anys d’edat, el jutge va sol·licitar a la clínica medi- colegal de Madrid un informe psicològic de les dues menors. Amb data 10 de desembre de 2001, aquest informe assenyalava “manipulació de les menors [de la mare contra el pare]”, i apuntava que “la conducta [del pare] de colpejar [la seva filla més gran] amb un fuet sembla desmesurada” i que “existeix una situació de descontrol d’impulsos ocasional del pare (que s’ha de corregir), la qual és magnificada per la situació d’enfrontament entre els progenitors i la situació de separació conjugal.” 8. El dia 2 de febrer de 2003, es va suspendre el dret de visita de l’espòs a les seves filles. Per actuacions del Jutjat de Primera Instància núm. 24 de Madrid, de 2 abril i 13 de desembre de 2004 i 12 de desembre de 2005, roman suspès el dret de visita sobre la base dels diferents informes pericials psicològics, entre els quals figura un del 2 d’agost de 2007, i tenint en compte la dificultat relacional entre la demandant i el seu espòs, així com del man- teniment dels seus desacords durant el temps, cosa que hauria influït a les seves filles de manera negativa. 9. L’any 2006, l’espòs de la demandant va iniciar un procediment de divorci. La de- mandant es va oposar a la demanda del seu espòs tant quant a les conseqüències econò- miques del divorci com pel que fa a les mesures relatives a la guarda i custòdia de les filles. En la seva oposició a la demanda de divorci del 28 de febrer de 2007 i, segons diu, en les audiències del de 5 juny i 11 de setembre de 2007, va sol·licitar que “les dues menors, de 13 i 11 anys, respectivament, s’oïssin en el procediment”. El jutge va ordenar que l’equip psico- social adscrit al Jutjat oís les dues menors, però ell no les va oir personalment. La filla menor, que comptava aleshores amb 11 anys d’edat, va sol·licitar de “forma categòrica i imperativa” que l’entrevista amb l’equip psicosocial s’enregistrés. En negar-s’hi aquest últim, l’entrevista no es va desenvolupar. 10. Mitjançant una Sentència de 17 de setembre de 2007, el Jutjat de Primera Instàn- cia núm. 24 de Madrid va decidir el divorci i va concedir a la demandant el dret de guarda i custòdia de les seves filles, i compartir ambdós pares la pàtria potestat. Va atribuir al pare un dret de visita restringida que consistia en dues hores diàries, dissabtes i diumenges dels caps de setmana alterns, en el punt de trobada familiar més proper al domicili de les menors 58 en l’horari que indiqui el personal d’aquest i sota la seva supervisió. 11. La demandant va recórrer contra aquesta Sentència davant l’Audiència Provincial de Madrid. Partint d’article 12 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen (apartat 21 posterior), es queixava que el jutge no havia oït la seva filla menor, ni tan sols ho havia fet l’equip psicosocial adscrit al Jutjat de Primera Instància en negar-se aquell, malgrat la petició en aquest sentit de la nena, que s’enregistrés l’entrevista. 12. Mitjançant una interlocutòria de 12 de juny de 2008, atès els desacords dels pro- genitors pel que fa al pagament de la teràpia que les parts havien de seguir, el Jutjat de Pri- mera Instància va sol·licitar als serveis socials un informe sobre la conveniència d’atribuir la guarda i custòdia de les menors al seu pare, a un tercer, o a una institució pública d’acollida. 13. El dia 25 de juny de 2008, la demandant va interposar un recurs de reposició con- tra aquesta interlocutòria. A aquest recurs se li van adjuntar sengles cartes que les filles de la demandant van dirigir al Jutjat de Primera Instància, amb dates 23 i 24 de juny de 2008, respectivament. Les joves descrivien la seva angoixa davant les possibilitats de guarda i custòdia al·ludides a l’actuació en qüestió, i es queixaven que el jutge no les havia oït per- sonalment en el marc del procediment i que només coneixia les relacions amb el seu pare a través de tercers. La demandant indicava en el seu recurs de reposició que les seves dues filles —amb edats de gairebé 15 anys i de 12 anys i 3 mesos— desitjaven que el Jutjat i la Fiscalia les escoltessin, i aclaria que l’equip psicosocial ni tan sols havia reconegut la més jove. No consta a l’expedient cap resposta del Jutjat de Primera Instància a les cartes de les dues menors, ni al recurs de reposició que va formular la seva mare. Segons la demandant, aquestes cartes es van adjuntar també al seu recurs (apartat 11 anterior). 14. Mitjançant una Sentència de 30 de setembre de 2010, l’Audiència Provincial de Madrid va desestimar el recurs i va confirmar la Sentència recorreguda. La Sentència no es pronunciava sobre la falta del tràmit d’audició de la filla menor de la demandant per part del jutge i pels membres de l’equip psicosocial. 15. Per una decisió de 12 de novembre de 2010, l’Audiència Provincial va inadmetre el recurs extraordinari per infracció de les normes de procediment que va interposar la de- mandant, en què estava expressament invocat el dret de les menors a ser escoltades perso- nalment pel jutge. 16. El recurs d’empara que va formular la demandant davant el Tribunal Constitucional sobre la base de les queixes plantejades davant el TEDH no es va admetre el 19 d’octubre GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 59 Annex 2: Resolucions judicials rellevants de 2011 perquè mancava d’especial transcendència constitucional. II. EL DRET INTERN I INTERNACIONAL I LA PRÀCTICA INTERNA APLICABLES 17. En el que aquí interessa, les disposicions del Codi civil estan redactades així: Article 92 “(...) 6. En tot cas, abans d’acordar el règim de guarda i custòdia, el jutge ha d’obtenir l’infor- me del Ministeri Fiscal, oir els menors que tinguin suficient judici quan es consideri necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o membres de l’equip tècnic judicial, o del mateix menor, i valorar les al·legacions de les parts, la prova practicada, i la relació que els pares mantin- guin entre si i amb els seus fills per determinar la seva idoneïtat amb el règim de guarda” Article 163 “Sempre que en algun assumpte els progenitors tinguin un interès oposat al dels seus fills no emancipats, s’ha de nomenar un defensor dels fills (...) Si el conflicte d’interessos només és amb un dels progenitors, correspon a l’altre per llei i sense necessitat d’un nomenament especial representar el menor o completar-ne la capa- citat.” 18. En el que aquí interessa, la disposició de la Llei d’enjudiciament civil enuncia par- ticularment que: Article 770 “Les demandes de separació i divorci (...) s’han de substanciar per (...) les següents regles: (...) 4a. (...) Si el procediment és contenciós i es considera necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o els membres de l’equip tècnic judicial o dels mateixos fills, poden ser escoltats [per part del jutge] quan tinguin menys de dotze anys, i han de ser escoltats en tot cas si han assolit l’edat esmentada. També s’han d’escoltar quan necessitin suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica i aquest el prestin els progenitors, així com els fills amb discapacitat. 60 A les audiències amb els fills menors o amb els majors amb discapacitat que neces- sitin suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica l’autoritat judicial ha de garantir que es duguin a terme en condicions idònies per a la salvaguarda dels seus interessos, sense interferències d’altres persones, i ha de sol·licitar excepcionalment l’auxili d’especialistes quan això sigui necessari. (...)” 19. L’article 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del me- nor disposa, en el que aquí interessa, que: “1. El menor té dret a ser oït i escoltat sense cap discriminació per edat, disca- pacitat o qualsevol altra circumstància, tant en l’àmbit familiar com en qualsevol pro- cediment administratiu, judicial o de mediació en què estigui afectat i que condueixi a una decisió que incideixi en la seva esfera personal, familiar o social,. (...) 3. Sempre que en via administrativa o judicial es denegui la compareixença o audiència dels menors directament o per mitjà d’una persona que els representi, la resolució ha de ser motivada en l’interès superior del menor i comunicada al Ministeri Fiscal, al menor i, si escau, al seu representant.” 20. La jurisprudència del Tribunal Constitucional en la matèria preveu el següent: Sentència 163/09 de 29 de juny (menor d’11 anys d’edat en el judici de primera instància) “(...) 3. La part demandant sosté que el tràmit d’audiència en els processos de modi- ficació de les mesures en relació amb els fills és obligatori per a l’autoritat judicial, fins i tot sense la necessitat que les parts ho sol·licitin. Aquesta obligatorietat resulta de l’aplicació sistematitzada i integrada de l’article 9 de la Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, de l’article 12 de la Convenció de les Nacions Unides sobre drets del nen, de 20 de novembre de 1989, i dels articles 92.6 i 159 del Codi civil. La demanda reprodueix les SSTC 221/2002, de 25 de novembre, 152/2005, de 2 de juny, i 17/2006, de 30 de gener, que confe- reixen a l’audiència al menor en aquest tipus de procediments la condició de tràmit essencial l’omissió de la qual pot afectar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva (article 24.1 CE). En aquest sentit el fonament jurídic 5 de la STC 221/2002, de 25 de novembre, declara que “en trobar-nos en aquest supòsit davant un cas que afectava l’esfera personal i familiar d’una menor, la qual, per l’edat que tenia en aquell moment, gaudia ja del judici suficient GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 61 Annex 2: Resolucions judicials rellevants perquè l’Audiència Provincial l’escoltés, per tal de fer efectiu el dret a ser escoltats que l’arti- cle 9 de la Llei de protecció jurídica del menor reconeix als menors en qualsevol procediment judicial en què estiguin directament implicats i que condueixi a una decisió que afecti la seva esfera personal, familiar o social (...), aquest òrgan judicial va haver d’atorgar un tràmit es- pecífic d’audiència a la menor abans de resoldre el recurs d’apel·lació interposat, per la qual cosa també per aquest motiu s’ha d’apreciar la vulneració de l’article 24.1 CE”. (...)” La demanda sosté que en aquest cas el menor tenia judici suficient per a ser escoltat, ja que comptava al voltant d’onze anys quan es van dictar les sentències de primera instàn- cia i d’apel·lació. I afegeix que el menor havia mostrat la seva negativa al règim de visites a favor del seu pare biològic acordat pel jutge. Aquesta circumstància genera en el menor seriosos danys i patiments psicològics i lesiona la seva integritat moral (article 15 CE) i la seva dignitat (article 10 CE). Tanmateix, com assenyala el Ministeri Fiscal, el 2005 es va produir una reforma legis- lativa que modifica el règim jurídic a què es refereix la demanda. La Llei orgànica 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i el Llei d’enjudiciament civil en matèria de separació i divorci, va donar una nova redacció a l’article 92 del Codi civil, l’apartat e del qual: “En qualsevol cas, abans de decidir el règim de guarda i custòdia, el jutge ha d’obtenir un informe del Ministeri Fiscal, oir els menors que tinguin suficient judici quan es consideri necessari d’ofici o a petició del fiscal, les parts o membres de l’equip tècnic judicial, o del mateix menor, i valorar les al·legacions de les parts, la prova practicada, i la relació que els pares mantinguin entre si i amb els seus fills per determinar la seva idoneïtat amb el règim de guarda.” Aquesta disposició es complementa amb l’article 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor (...) que garanteix el dret del menor a ser escoltat. L’apartat 2 d’aquest article estableix que el menor pot exercitar aquest dret “pel seu compte o a través de la persona que designi perquè el representi, quan tingui prou judici” i que “quan no sigui possible o no convingui a l’interès del menor es pot conèixer l’opinió del menor per mitjà dels seus representants legals, sempre que no siguin interessos contraposats als seus, o a través d’altres persones que per la seva professió o relació d’especial confiança amb ell, la puguin transmetre objectivament”. Les resolucions judicials que han donat origen a aquesta demanda d’empara es van dictar amb posterioritat a la publicació de la Llei orgànica 15/2005, per la qual cosa aquesta és la normativa que havien d’aplicar els òrgans judicials.. L’Audiència [Provincial de Valladolid] assenyala que, sent la pretensió de la Sra. S. que no es reconegui el dret de visites al pare, l’objectiu essencial de la proposta d’audiència 62 és conèixer l’opinió del menor respecte a tal règim i si desitja mantenir contactes amb el seu pare. Aquesta opinió ja és coneguda per la Sala, ja que consta a les manifestacions que el me- nor va fer a l’equip psicosocial que va redactar el dictamen. I és per això que no correspon en aquest assumpte procedir al tràmit d’audiència del menor.. Aquesta argumentació (...) és coherent amb la normativa aplicable a aquest assumpte, de conformitat amb la qual els òrgans judicials dedueixen que l’audiència al menor no es concep ja amb caràcter essencial, de manera que el coneixement del parer del menor es pot substanciar a través de determinades persones (article 9 de la Llei orgànica 1/1996) i només és obligat quan es consideri necessari d’ofici o a petició del Fiscal, parts o membres de l’equip tècnic judicial, o del mateix menor (article 92.6 CC). (...)” 21. L’article 12 de la Convenció sobre els Drets del Nen, adoptada per l’Assemblea Ge- neral de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per Espanya el 30 de no- vembre de 1990, es llegeix com segueix: “1. Els estats parts han de garantir al nen que estigui en condicions de formar-se un judici propi, el dret d’expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que afecten el nen, i que es tinguin degudament en compte les opinions del nen, en funció de l’edat i maduresa del nen. 2. Amb aquesta finalitat, s’ha de donar en particular al nen l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que afecti al nen, ja sigui directament o per mitjà d’un representant o d’un òrgan apropiat, en consonància amb les normes de procediment de la llei nacional.” FONAMENTS DE DRET I. SOBRE LA VIOLACIÓ AL·LEGADA DE L’ARTICLE 6 DEL CONVENI 22. La demandant i les seves dues filles, que eren menors en el moment dels fets, es queixen d’una vulneració de l’article 6 del Conveni arran de la negativa de les jurisdiccions in- ternes d’oir personalment les menors en el marc del procediment de divorci dels seus pares i de la falta de resposta a la seva sol·licitud en aquest sentit, per part de les jurisdiccions internes. Invoquen l’article 6 del Conveni que, en el que aquí interessa, es redacta de la manera següent: “Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitablement (...) per un tribunal (...), que decideixi sigui sobre els litigis en relació amb els seus drets (...)” A. Sobre l’admissibilitat 23. El Govern sosté que, havent comparegut la demandant en nom propi, les seves GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 63 Annex 2: Resolucions judicials rellevants filles menors no han estat representades per la seva mare davant les jurisdiccions internes espanyoles. Afegeix, que les dues menors no han donat l’oportunitat a les autoritats judicials espanyoles d’examinar la violació al·legada del seu dret a ser escoltades i d’obtenir una res- posta a la seva sol·licitud en aquest sentit i que, per consegüent, no han esgotat les vies de recursos interns. Conclou que la demanda ha de ser per tant inadmesa en el que els concer- neix conforme a l’article 35 del Conveni. Referint-se especialment a l’al·legada falta de resposta per part de les jurisdiccions internes a la petició de les menors de ser escoltades en el procediment de divorci, el Govern considera que la cartes dirigides per aquelles al Jutjat de Primera Instància eren extemporà- nies perquè ja s’havia dictat ja la Sentència. A més, explica que davant la falta de resposta del Jutjat, les menors haurien d’haver formulat un recurs de reposició davant aquest mateix Jutjat o bé recórrer davant l’Audiència Provincial i interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Al no procedir les menors d’aquesta manera, no han donat l’oportunitat a les jurisdiccions internes de reparar la violació al·legada. En qualsevol cas, el Govern addueix que la demandant només ha plantejat, en el seu recurs l’al·legada falta de resposta del Jutjat respecte a la seva filla menor. El Govern manté, a més, que la demandant no pot pretendre ser víctima perquè no és titular dels drets que invoca i que no ha demostrat que actuava en nom i a compte de les menors. Per consegüent, considera que la demanda ha de ser inadmesa perquè no esgota les vies de recurs internes pel que fa a les filles de la demandant, i perquè la demandant manca de la condició de víctima. 24. La Sra. Iglesias Casarrubios i les seves filles invoquen l’article 163 del Codi civil (apartat 17 anterior) i la representació ope legis de la demandant pel que fa al conflicte exis- tent entre les menors i el seu pare respecte al dret de visita d’aquest últim i de l’eventual ingrés de les menors en un centre d’acollida. Consideren que la representació legal de les menors per part de la demandant resultava de la pàtria potestat de la demandant i que s’exerciria en interès de les menors, al no tenir aquestes la plena capacitat jurídica per actuar en justícia. Afegeixen que, d’altra banda, només els cònjuges poden ser part en un procediment de divor- ci i que al no ser-ne part les menors, tampoc no podien, per consegüent, recórrer en empara al Tribunal Constitucional en el marc d’aquest procediment. 25. La demandant exposa a continuació, que ha sol·licitat en diverses ocasions durant el procediment de divorci que el jutge oís personalment les seves filles menors i que s’ha queixat també diverses vegades de la falta de resposta a aquesta pretensió: en la seva opo- sició a la demanda de divorci formulada pel seu espòs; en l’apel·lació, en què adjuntava al 64 seu recurs les cartes escrites per les seves filles sol·licitant que el jutge personalment les escoltés, la qual cosa no discuteix el Govern, i que s’ha referit tant al fet que la seva filla menor ni tan sols s’havia pogut entrevistar amb l’equip psicosocial com al dret de les menors a ser escoltades en virtut de la legislació interna i internacional; en el seu recurs de reposició, a què havien estat igualment annexades les cartes de les seves filles menors en què sol·licitaven que el jutge les escoltés personalment; en el seu recurs extraordinari per infracció de les normes de procediment i, finalment, en el seu recurs d’empara. 26. El TEDH observa que, pel que fa a la Sra. Iglesias Casarrubios, es tracta d’aclarir que si l’article 6 exigeix, tal com pretén, que el jutge personalment oeixi les seves filles menors, això afecta directament els seus propis drets reclamats en el procediment de divorci. El TEDH rebutja, per consegüent, l’argument del Govern en relació amb el fet de no tenir la demandant la condició de víctima d’una violació del Conveni, pel que fa a la impossibilitat d’oir personal- ment les seves filles. D’altra banda, en constatar que la demanda no està manifestament mal fundada en el sentit de l’article 35, § 3 a) del Conveni, i que no incorre en cap altra causa d’in- admissibilitat, el TEDH la declara admissible pel que fa a la Sra. Iglesias Casarrubios. 27. Pel que fa a les filles menors de la demandant, el TEDH considera que encara que la demanda ha estat interposada per tres persones, una adulta i dues menors, i que no hi ha res que s’oposi que aquestes últimes siguin demandants davant el TEDH, l’única titular dels drets reclamats en aquest cas, en el marc del procediment de divorci, és la Sra. Iglesias Casa- rrubios, actuant les seves filles únicament com a tercers. El TEDH apunta que les menors no han estat part, de cap manera, en el procediment de divorci entre els seus pares. Únicament la Sra. Iglesias Casarrubios i el seu espòs han estat formalment part en el procediment en qüestió. D’aquesta manera, la Sra. Iglesias Casarrubios ha estat part en aquest procediment, tant en la seva fase inicial (apartat 9 anterior), com a part demandada, com en el procediment posterior davant el Jutjat de Primera Instància (apartat 10 anterior i següents) i en apel·lació (apartat 14 anterior), així com en el marc del recurs extraordinari per infracció de les normes de procediment interposat per la demandant davant el Tribunal Constitucional, actuant sempre en nom propi. El TEDH observa que les sol·licituds de la Sra. Iglesias Casarrubios, que el jutge personalment oís les seves filles, es van formular en el marc de les seves pretensions com a part en el procediment. Les cartes que van enviar les menors al Jutjat de Primera Instància (apartat 13 anterior) tenien com a finalitat reiterar i reforçar les peticions de compareixença de les filles que havia realitzat la seva mare, sense que el TEDH trobi, en aquest cas, uns altres motius per tractar-les com a pretensions separades o diferents de les de la Sra. Iglesias Ca- sarrubios. Finalment. El TEDH apunta que les menors no han invocat davant aquest Tribunal cap dret garantit pel Conveni, diferent del que tracta l’article 6 invocat per la seva mare (veure, de contrari, M. i M. c. Croàcia, núm. 10161/13, CEDH 2015 (extractes). Per tant en les circum- stàncies d’aquest assumpte el TEDH declara la demanda inadmissible pel que fa a les filles de la demandant. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 65 Annex 2: Resolucions judicials rellevants B. Sobre el fons 1. Observacions de les parts 28. El Govern exposa que, durant els procediments de separació i de divorci, les menors han estat reconegudes per equips psicosocials adscrits al Jutjat de Primera Instància núm. 24 de Madrid, segons consta en els informes pericials del 28 de gener de 2000 (apartat 6 anterior), 10 de desembre de 2001 (apartat 7 anterior) i 2 d’agost de 2007 (apartat 8 anterior). Hi afegeix que aquests equips han exercit la seva funció en nom de l’autoritat judicial i que aquests reco- neixements equivalien a uns reconeixements efectuats pel jutge mateix. 29. Referint-se a la jurisprudència constitucional en la matèria (apartat 20 anterior), el Govern afegeix que el dret del menor a ser escoltat per l’autoritat judicial no és un dret absolut. 30. Aclareix que el règim de visites establert en el marc del procediment de separació es va suspendre per l’actuació de 2 d’abril de 2004 del Jutjat de Primera Instància en raó, entre d’altres, de l’opinió de les menors sobre això (apartat 8 anterior). Considera que el tràmit d’au- diència dels menors ha estat especialment exhaustiu en el marc del procediment de divorci, en què es va fer un detingut examen psicològic als menors i a les relacions amb el seu pare i que va donar lloc a l’establiment d’un règim de visites molt limitat, en un punt de trobada familiar. El Govern indica, a més, que la Sentència de divorci es va disposar després de les audicions de les parts, que van tenir lloc els dies 5 de juny i 11 de setembre de 2007 (apartat 9 anterior), i que la demandant i les seves filles no es van queixar llavors que el jutge no les oís. Afegeix que, encara que la filla menor de la demandant no ha estat objecte d’una entrevista amb l’equip psicosocial, la seva opinió ha estat tanmateix àmpliament analitzada i la seva voluntat de no veure el seu pare es va tenir expressament en compte. Per consegüent, conclou que, tant la Sentència de Primera Instància com la Sentència dictada en apel·lació, han pres en conside- ració l’opinió de les dues menors. D’altra banda, indica que les cartes de les menors es van enviar al Jutjat de Primera Instància amb posterioritat a la Sentència de divorci i que per tant eren extemporànies. És de l’opinió que aquestes cartes no estaven redactades en termes que usarien unes menors i que no contenien cap fet innovador. 31. Pel que fa a falta al·legada de resposta de les jurisdiccions internes a la petició de les menors per a ser escoltades davant el jutge, el Govern sosté que les jurisdiccions internes van tenir en compte la seva opinió. Considera que, en qualsevol cas, el que la demandant ataca realment davant el TEDH és el règim de visites concedit al seu exespòs i no la vulneració de drets de caràcter processal. 32. La demandant indica que la violació dels drets que denuncia sí s’ha produït en el procediment de divorci, i que el seu origen és en l’absència del tràmit d’audiència de les me- nors per part del jutge i en la falta de resposta a petició seva. Pel que fa a l’afirmació del Go- vern, segons la qual el tràmit d’audiència per part de l’equip psicosocial hauria estat 66 especialment exhaustiu, les interessades reafirmen que el jutge no les ha oït de cap manera en el marc del procediment de divorci i expliquen que, en el procediment previ de separació, només les va examinar l’equip de psicòlegs, sense que el jutge personalment les hagués oït mai. La demandant aclareix que les jurisdiccions internes es van pronunciar per consegüent sobre el dret de visita del pare de les menors i sobre la relació que hi mantenien, sense oir- les, no obstant això, directament, i que l’equip psicosocial no va oir la filla menor de la de- mandant en el procediment de divorci. Exposa que, en les cartes de les menors dirigides al jutge, havien intentat explicar que no desitjaven veure el seu pare, el qual les hauria maltrac- tat físicament i psicològica. Indica, a més, que els informes pericials dels psicòlegs que han intervingut en el procediment judicial no substitueixen l’examen personal i directe per part del jutge i que no vinculen l’autoritat judicial. 33. La Sra. Iglesias Casarrubios conclou que l’autoritat judicial no ha oït les menors i que no ha obtingut resposta en aquest sentit a petició seva. Sosté que l’únic objecte del procediment davant el TEDH és el reconeixement de la violació d’aquests drets. 2. Valoració del TEDH 34. El TEDH recorda que no li competeix conèixer dels errors de fet o de dret que eventualment hagi comès una jurisdicció interna, excepte si, i en la mesura en què, hagues- sin pogut vulnerar els drets i llibertats que el Conveni protegeix (vegeu, entre d’altres, García Ruiz c. Espanya [GC], núm. 30544/96, § 28, CEDH 1999-I, i Perez c. França [GC], núm. 47287/99, § 82, CEDH 2004-I), per exemple si aquests errors es poden excepcionalment considerar com una “falta d’equitat” incompatible amb l’article 6 del Conveni. Observa que competeix en principi a les jurisdiccions nacionals valorar els elements que reuneixen, inclo- sa la manera en què els fets pertinents s’han establert (Vidal c. Bèlgica, 22 d’abril de 1992, § 33, sèrie A núm. 235-B c). 35.El TEDH recorda a continuació que el dret a un procés equitatiu, garantit per l’arti- cle 6, § 1 del Conveni, comprèn, entre d’altres, el dret de les parts en el procés a presentar les observacions que considerin oportunes per a l’assumpte. Al no tenir el Conveni com a objectiu garantir drets teòrics o il·lusoris, sinó drets concrets i efectius (Artico c. Itàlia, 13 de maig de 1980, § 33, sèrie A núm. 37), aquest dret només pot ser efectiu si aquestes obser- vacions són realment “enteses”, és a dir, degudament examinades pel Tribunal a què es recorre. 36. Pel que fa particularment al tràmit d’audiència de les nenes per part d’un tribunal, el TEDH ha considerat que seria anar massa lluny dir que els tribunals interns estan sempre obligats a oir un nen en audiència quan està en joc el dret de visita d’un pare que no exerceix GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 67 Annex 2: Resolucions judicials rellevants la guarda. En efecte, això depèn de les circumstàncies particulars de cada cas i tenint en comp- te l’edat i la maduresa del nen afectat (Sahin c. Alemanya [GC], núm. 30943/96, § 73, CEDH 2003-VIII. Observa, tanmateix, que en dret espanyol (apartats 18 i 19 anteriors), en cas d’un procediment contenciós de divorci, i si es considera necessari, els fills menors, si són capaços de discerniment, el jutge els ha d’escoltar i, en qualsevol cas, els menors amb edats de 12 i més anys. En qualsevol cas, quan el menor sol·licita ser escoltat, la denegació del tràmit d’au- diència ha de ser motivada. 37. El TEDH apunta que, en aquest cas, la Sra. Iglesias Casarrubios retreu al jutge de Primera Instància i a l’Audiència Provincial d’haver considerat, sense raó, que els peritatges anteriors al procediment que concernien a les seves filles menors i l’informe que va aportar l’equip psicosocial pel que fa a la seva filla gran bastaven perquè el jutge es pogués abstenir de procedir al tràmit d’audiència de les menors, i això quan la major tenia més de 12 anys i la seva germana 11, en el moment de l’oposició a la demanda de divorci (apartat 18 anterior, article 770 de la Llei d’enjudiciament civil), i que, a més, segons la demandant, cap resposta a aquesta qüestió havia estat facilitada per una o una altra jurisdicció (apartat 13 anterior). 38. Segons el Govern, es van oir les parts en audiència els dies 5 de juny i 11 de se- tembre de 2007 (apartat 9 anterior) i la Sra. Iglesias Casarrubios i les seves filles no es van queixar llavors que el jutge no les oís. A més, tant en la Sentència de Primera Instància com en la dictada en apel·lació, l’opinió de les menors s’hauria tingut en compte. 39. Al TEDH, tanmateix, no li convenç aquesta argumentació. Constata que la Sra. Igle- sias Casarrubios va reclamar, des del començament del procediment de divorci, que s’oís les menors, tant en el marc de l’oposició a la demanda de divorci i dels recursos successius com a través de les cartes dirigides al Jutjat de Primera Instància amb posterioritat a la seva interlocu- tòria de 12 de juny de 2008, que els va fer témer per un canvi susceptible de ser-los perjudicial en l’atribució de la guarda de les menors. 40. D’altra banda, el TEDH assenyala que el Jutjat d’Instància s’ha limitat a examinar l’opinió que la filla gran de la demandant havia expressat davant l’equip psicosocial i que s’ha valgut dels informes pericials anteriors relatius al procediment de separació per examinar l’opi- nió de la filla menor de la demandant, sense oir-la, tanmateix, personalment. 41. El TEDH observa que, en el moment de la decisió de la Sentència de divorci, el dia 17 de setembre de 2007 (apartat 10 anterior), la filla gran de la demandant comptava amb 14 anys i 10 mesos d’edat i la menor amb 11 anys i 6 mesos. Constata, a més, que en el moment en què les cartes annexes al recurs de reposició (apartat 13 anterior) formulat davant el Jutjat de Primera Instància es van escriure, les menors tenien una edat de gairebé 15 i 12 anys i 3 mesos, respectivament. 68 42. Apunta que la petició del tràmit d’audiència de les menors es va formular expres- sament davant el Jutjat de Primera Instància tot i que la demandant es va oposar, el 28 de febrer de 2007, a la demanda de divorci (apartat 9 anterior). No aprecia cap raó que justifiqui que el Jutjat de Primera Instància en el marc del procediment de divorci no recollís l’opinió de la filla gran de la demandant, una menor amb una edat llavors de més de 12 anys, com ho exigia la Llei interna (apartat 18 anterior). El TEDH no veu tampoc cap raó que justifiqui que el Jutjat de Primera Instància no es pronunciés, en el marc d’aquest mateix procediment, de manera motivada sobre la sol·licitud de la filla menor de ser escoltada per aquell, tal com li ho exigia la Llei. La denegació d’oir almenys la filla gran, així com l’absència de qualsevol motivació per rebutjar les pretensions de les menors de ser escoltades directament pel jutge que havia de resoldre sobre el règim de visites del seu pare (apartat 13 anterior), condueix el TEDH a concloure que s’ha privat indegudament la Sra. Iglesias Casarrubios del dret que les seves filles siguin oïdes personalment pel jutge, no obstant això les disposicions legals aplicables, sense que les jurisdiccions superiors que van examinar els recursos que aquella havia interposat posessin remei a tal privació. 43. Així doncs, el TEDH conclou que les jurisdiccions internes no han garantit a la demandant el seu dret a un procés equitatiu, en el sentit de l’article 6 §, 1 del Conveni. En conseqüència, s’ha produït vulneració d’aquesta disposició. II. SOBRE L’APLICACIÓ DE L’ARTICLE 41 DEL CONVENI 44. Conforme als termes de l’article 41 del Conveni, “Si el Tribunal declara que hi ha hagut violació del Conveni o dels seus protocols, i si el dret intern de l’Alta Part contractant només permet fer desaparèixer les conseqüències d’aquesta violació d’una manera imperfecta, el Tribunal concedeix a la part perjudicada, si escau, una satisfacció equitable.” A. Danys 45. La Sra. Iglesias Casarrubios reclama 7.906,49 euros per perjudici material. Aquest import inclou: el cost dels desplaçaments al punts de trobada per tal d’exercir el dret de vi- sita; els costos dels procediments que va iniciar la demandant contra el seu exespòs que han conduït a les condemnes de multa; les despeses corresponents a les denúncies que va interposar contra el personal dels punts de trobada perquè li van denegar d’emetre les certifi- cacions que acreditessin la presència de la demandant i de les seves filles en aquests punts; les despeses de notari meritats en el marc del procediment objecte d’aquesta demanda així com el lucre cessant derivat de la pèrdua de jornades de treball pel que fa a les cites en els GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 69 Annex 2: Resolucions judicials rellevants punts de trobada. 46. Reclama també la quantitat de 24.000 euros (és a dir 8.000 euros cadascuna) per perjudici moral. 47. El Govern denuncia l’absència de qualsevol relació de causalitat entre les viola- cions al·legades i els danys presumptament soferts. 48. El TEDH no aprecia relació de causalitat entre la violació declarada i l’al·legat dany material i desestima aquesta pretensió. Pel que fa al dany moral, atesa la vulneració produï- da en aquest cas, considera que escau atorgar 6.400 euros a la Sra. Iglesias Casarrubios en concepte de perjudici moral. B. Despeses i costes 49. La demandant reclama igualment, presentant les factures corresponents, 7.137,58 euros per despeses i costes meritats davant les jurisdiccions ordinàries internes (import que inclou les minutes de notari, de procurador i d’advocat, que corresponen al procediment de divorci) i 300 euros per les minutes de procurador, que corresponen al recurs d’empara da- vant el Tribunal Constitucional. 50. El Govern considera que no existeix relació de causalitat entre el procediment de divorci i l’objecte d’aquesta demanda. 51. Segons la jurisprudència del TEDH, un demandant només pot obtenir el rescaba- lament de les seves despeses i costes en la mesura en què es trobin fefaentment justificats, siguin necessaris i del caràcter raonable del seu import. En aquest cas, i tenint en compte els documents que té i de la seva jurisprudència, el TEDH considera raonable la quantitat reclamada de 2.000 euros i se l’atorga a la demandant. C. Interessos de demora 52. El Tribunal jutja convenient imposar el mateix tipus d’interès per demora que el tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit que aplica el Banc Central Europeu, més tres punts percentuals. 70 PER AQUESTS MOTIUS, EL TRIBUNAL, PER UNANIMITAT, 1. Declara la demanda admissible pel que fa a la Sra. Iglesias Casarrubios i inadmis- sible per a la resta; 2. Decideix que s’ha produït una violació de l’article 6 del Conveni; 3. Decideix a) que l’Estat demandat ha d’abonar a la demandant, dins els tres mesos se- güents a la data en què la Sentència hagi adquirit caràcter de fermesa, les següents quantitats, de conformitat amb el que disposa l’article 44 , § 2 del Conveni: i) 6.400 euros (sis mil quatre-cents euros) per dany moral; ii) 2.000 euros (dos mil euros) per despeses i costes, que s’incrementa- ran amb l’import dels impostos que per la seva causa poguessin gravar a la demandant; b) que una vegada transcorregut aquest termini, i fins a la seva liquidació, aquestes quantitats meritaran interessos a un tipus percentual igual al tipus d’interès marginal que el Banc Central Europeu aplica als seus préstecs durant aquest període, augmentat en tres punts percentuals; 4. Rebutja la demanda de satisfacció equitativa per a la resta. Fet en francès, i comunicat posteriorment per escrit el dia 11 d’octubre de 2016, en aplicació de l’article 77 §§ 2 i 3 del Reglament. Stephen Philipps Helena Jäderblom Secretari Presidenta Nota: Totes les esmenes referents a resolucions dels tribunals espanyols, així com a lleis i/o disposicions nacionals, són transcripcions dels originals en espanyol d’aquests documents. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 71 AAP Barcelona, secc.18ª, 7 novembre 2023 (fonament jurídic 2, paràgrafs primer i segon; audiència practicada a la Sala de vistes i en presència de les parts). 72 ROJ: AAP B 12001/2023 - ECLI:ES:APB:2023:12001A Òrgan: Audiència Provincial Seu: Barcelona Secció: 18 Núm. de recurs: 1017/2022 Núm. de resolució: 375/2023 Data de resolució: 07/11/2023 Procediment: Recurs d’apel·lació Ponent: MARIA JOSE PEREZ TORMO Tipus de resolució: Interlocutòria Encapçalament Secció núm. 18 de l’Audiència Provincial de Barcelona. Civil Carrer Roger de Flor, 62-68 - Barcelona - CP: 08013 TEL.: 938294459 FAX: 938294466 EMAIL:aps18.barcelona@xij.gencat.cat N.I.G.: 0830742120158139953 Recurs d’apel·lació 1017/2022 -J Assumpte: Execució forçosa en dret de família Òrgan d’origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Vilanova i la Geltrú Procediment d’origen: Execució forçosa 126/2020 Entitat bancària BANCO SANTANDER: Per a ingressos a caixa. Concepte: 0970000012101722 Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274. Destinatari: Secció núm. 18 de l’Audiència Provincial de Barcelona. Civil Concepte: 0970000012101722 Part recurrent / sol·licitant: Jesús María Procurador/a: Ricard Simo Pascual Advocat/da: Rosa Ana Val Mombiela Part recorreguda: Elisenda, MINISTERIO FISCAL Procurador/a: Advocat/da: GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 73 Annex 2: Resolucions judicials rellevants INTERLOCUTÒRIA núm. 375/2023 Magistrats/magistrades: Sr. Francisco Javier Pereda Gámez Sra. Ma José Pérez Tormo (ponent) Sra. Dolors Viñas Maestre Barcelona, 7 de novembre de 2023 ANTECEDENTS DE FET PRIMER.- En data 24 de novembre de 2022 s’han rebut les actuacions d’execució forçosa núm. 126/2020 trameses per la Secció Civil del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Vilanova i la Geltrú a fi de resoldre el recurs d’apel·lació interposat pel procurador Ricard Simo Pascual, en nom i representació de Jesús María contra la interlocutòria de data 24/03/2022 i en què consten com a part apel·lada Elisenda i el MINISTERI FISCAL. SEGON.- El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria contra la qual s’ha interposat el recurs és el següent: “No és procedent imposar cap multa coercitiva a la Sra. Elisenda. S’acorda la conclusió i l’arxivament del procediment. Les costes no s’imposen a cap de les parts”. TERCER.- El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i resolució, que ha tingut lloc el 07/11/2023. QUART.- En la tramitació d’aquest procediment s’han observat les normes processals essencials aplicables al cas. Es va designar com a ponent la magistrada M.ª José Pérez Tormo. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- Plantejament del debat. El Sr. Jesús María recorre contra la interlocutòria de primera instància que ha acordat arxivar aquesta execució en què reclamava el compliment de les obligacions fixades en la sentència de data 29-1-2018 per part de la Sra. Elisenda, relatives a la comunicació del domicili dels fills comuns quan canviï de residència, que compleixi l’obligació de portar-los al centre escolar i que faciliti el règim de relació paternofilial. 74 El Ministeri Fiscal s’oposa al recurs i sol·licita la confirmació de la resolució recorreguda. SEGON.- Circumstàncies concurrents. En el cas de les proves practicades, l’interrogatori de les dues parts i l’audiència del fill petit, Anibal, en primera instància, s’ha acreditat que és el fill, de 17 anys d’edat en aquest moment, que no es vol relacionar amb el seu pare perquè “li fa passar vergonya” segons ha manifestat literalment després de preguntar-li pel motiu del seu allunyament del pare. Fins i tot és ell qui no vol anar al centre escolar perquè el pare s’hi presenta i l’avergonyeix. Pel mateix motiu va deixar d’anar a l’activitat de futbol. A l’audiència d’Anibal, que es va dur a terme en presència de tots dos progenitors, a la sala de vistes, sense la privadesa necessària del menor, en contra del que ordena l’article 9 LOPJM “mirant de preservar la seva intimitat [...] i se l’ha d’informar tant del que se li pregunta com de les conseqüències de la seva opinió”, la mare va insistir que Anibal manifestés tot el que pensava, i el noi va reiterar que era ell que no volia veure el seu pare. En relació amb la forma en què s’ha dut a terme l’audiència del menor, cal assenyalar que l’art. 770.4 LEC ordena que l’audiència s’efectuï “en condicions idònies per a la salvaguarda dels seus interessos, sen- se interferències d’altres persones”, que recull en el mateix sentit l’art. 18.4 LJV, cosa que no és compatible amb la pràctica de l’audiència a la sala de vistes en presència de les parts, com si es tractés d’un testimoni. En aquest sentit, cal fer referència a la Guia de criteris d’actuació judicial en matèria de custòdia compartida del CGPJ, i concretament a l’annex VIII, que recull les recomanacions per a l’audiència de menors, així com a altres guies de bones pràctiques sobre l’audiència d’NNA. Així, no es pot responsabilitzar la mare de la ruptura de la relació paternofilial, ni de l’absència al centre escolar del menor. És el pare, segons manifestacions del fill comú, que amb la seva actuació està allunyant el menor. Com que no queda acreditada l’actitud incomplidora de la Sra. Elisenda perquè impe- deixi o dificulti les trobades entre pare i fill, ni l’incompliment dels deures inherents a la respon- sabilitat parental sobre el menor, sinó que és el menor qui es nega a dur a terme les visites amb el pare, no és procedent acordar la continuació de l’execució i la imposició de multes coerciti- ves, de manera que el recurs s’ha de desestimar. Ara bé, aquesta Sala no pot donar suport al fet que el menor deixi d’acudir a l’escola i, malgrat que mare i fill van manifestar que el centre escolar li havia proporcionat un ordinador per seguir les classes “en línia”, cal oficiar-ho als serveis socials perquè s’informin sobre aquest aspecte i adoptin, si escau, les mesures que considerin necessàries. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 75 Annex 2: Resolucions judicials rellevants TERCER.- Costes No és procedent fer una especial imposició de costes del recurs, tenint en compte la situació fàctica plantejada en aquest cas, una vegada examinats els arts. 398 i 394 de la Llei d’enjudiciament civil. PART DISPOSITIVA Desestimem el recurs d’apel·lació interposat pel Sr. Jesús Maria contra la interlocutòria de data 24 de març de 2022, dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Vilanova i la Gel- trú; hem de confirmar i confirmem aquesta resolució i la complementem en el sentit que el Jutjat de Primera Instància ha de remetre l’ofici als Serveis Socials perquè s’informin sobre el fet que el menor Anibal no acut a l’escola i adoptin, si escau, les mesures que considerin necessàries. No es fa pronunciament exprés de les costes causades en aquest recurs. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs. Ho acordem i ho signem. Els magistrats: Podeu consultar l’estat del vostre expedient a l’àrea privada de seujudicial.gencat.cat Els interessats queden informats que les seves dades personals s’han incorporat al fitxer d’assumptes d’aquesta oficina judicial, on es conservaran amb caràcter confiden- cial, sota la salvaguarda i responsabilitat d’aquesta, on es tractaran amb la màxima diligència. Queden informats que les dades contingudes en aquests documents són reservades o confidencials i que el tractament que se’n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent. Les dades personals que coneguin les parts a través del procés les han de tractar de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incum- beix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altre que intervingui en el procediment. Fer-ne ús il·legítim pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment. En relació amb el tractament de dades amb fins jurisdiccionals, els drets d’informació, d’accés, de rectificació, de supressió, d’oposició i de limitació s’han de tramitar d’acord amb les normes que siguin aplicables en el procés en què es van demanar les dades. Aquests drets s’han d’exercir davant de l’òrgan judicial o l’oficina judicial en què es tramita el procediment, i les peticions les ha de resoldre qui tingui la competència atri- buïda a la normativa orgànica i processal. 76 Tot això d’acord amb el que preveuen el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell; la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades per- sonals i garantia dels drets digitals, i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 77 SAP Madrid, secc.31, 30 juny de 2023 (fonament jurídic 2; requisits i bones pràctiques de l’audiència) 78 ROJ: SAP M 11470/2023 - ECLI:ES:APM:2023:11470 Òrgan: Audiència Provincial Seu: Madrid Secció: 31 Núm. de recurs: 271/2023 Núm. de resolució: 267/2023 Data de resolució: 30/06/2023 Procediment: Recurs d’apel·lació Ponent: EMELINA SANTANA PAEZ Tipus de resolució: Sentència Encapçalament Audiència Provincial Civil de Madrid Secció Trenta-unena C/ Francisco Gervás, 10 - 28020 Tel.: 917201077 seccion31civil@madrid.org 37007740 NIG: 28.014.00.2-2017/0002471 Recurs d’apel·lació 271/2023 NEGOCIAT 1 Origen de l’o. judicial: Jutjat Mixt núm. 07 d’Arganda del Rey Actuacions de família. Modificació de mesures de supòsit contenciós 213/2022 APEL·LANT: Sra. Zulima PROCURADOR: D. JACOBO GARCIA GARCIA APEL·LAT: Sr. Fabio FISCAL Sra. BEATRIZ SALCEDO LOPEZ MINISTERI FISCAL SENTÈNCIA NÚM. 267/ 2023 TRIBUNAL QUE LA DICTA: L’IL·LUSTRÍSSIM SR. PRESIDENT: SR. JOSÉ A. CHAMORRO VALDÉS IL·LMES. SRES. MAGISTRADES: SRA. EMELINA SANTANA PAEZ SRA. M. GEMA ESPINOSA CONDE A Madrid, a 30 de juny de 2023. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 79 Annex 2: Resolucions judicials rellevants Vistes i oïdes en grau d’apel·lació per la Secció 31a d’aquesta Audiència Provincial de Madrid les interlocutòries procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 d’Ar- ganda del Rey. D’una part, com a apel·lant, la Sra. Zulima, representada pel procurador Sr. Jacobo García García, i assistit pel lletrat Sr.. Jorge Piedrafita Puig. I de l’altra, com a part apel·lada, el Sr. Fabio, representat per la procuradora Sra. Bea- triz Salcedo López, i assistit per la lletrada Sra. Estefania Aguilar Cediel. N’és part el Ministeri Fiscal. VIST, amb la Ilma. Sra. EMELINA SANTANA PÁEZ com a magistrada ponent. I.- ANTECEDENTS DE FET PRIMER. - La Sala accepta i té com a reproduïts els antecedents de fet continguts a la resolució apel·lada. SEGON. - Amb data 24 de gener de 2023, pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 07 d’Arganda del Rey es va dictar la sentència núm. 15/2023, la resolució de la qual diu literalment: “Per tot el que s’ha exposat, en nom del Rei, per l’autoritat que em confereix la Cons- titució, desestimo íntegrament la demanda interposada per la Sra. Zulima davant del Sr. Fabio. No és procedent fer cap imposició expressa de costes”. TERCER. - Un cop notificada la resolució anterior, la representació processal de la Sra. Zulima va interposar un recurs d’apel·lació a què es va oposar la part contrària, en els termes que consten en les actuacions. Rebudes les actuacions en aquesta secció es va formar el rotlle oportú, en què es va seguir el recurs pels seus tràmits. Va quedar en torn d’assenyalament per a la corresponent deliberació, votació i decisió, que s’ha complert el dia 29 de juny de 2023. QUART. - Que en la tramitació d’aquest recurs s’han observat i complert les prescripcions legals. II.- FONAMENTS DE DRET PRIMER. - La representació processal de la senyora Zulima interposa un recurs 80 d’apel·lació contra la sentència número 15/2023 de data 24 de gener de 2023, dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 d’Arganda del Rey. De conformitat amb el que disposa l’art. 458.2 de la LEC s’impugnen els pronuncia- ments relatius a la desestimació de la modificació del règim de custòdia. La part apel·lant sol·licitava en instància la modificació de les mesures definitives es- tablertes a la sentència de divorci núm. 157/2019, de data de 4 de novembre de 2019, en relació a la guarda i custòdia compartida de les filles menors del matrimoni. En aquesta reso- lució s’establia una guarda i custòdia compartida, per setmanes des de la sortida del col·legi els dilluns, i fixava dos dies de visites intersetmanals a favor del progenitor que no tingui la custòdia, els dimarts i dijous de 17 a 20 hores, amb les recollides i els lliuraments de la visita intersetmanal al domicili del progenitor custodi d’aquella setmana. A la mare li interessava modificar el règim de custòdia compartida a un de guarda monoparental a favor seu. La sentència apel·lada desestima la demanda basant-se en el fet que “no s’ha produït cap circumstància substancial que justifiqui l’alteració del règim de guarda i custòdia com- partida, sobretot quan les filles menors, en l’exploració efectuada per aquesta jutjadora i el Ministeri Fiscal, han manifestat el seu desig de romandre el mateix temps en companyia del seu pare i de la seva mare”. SEGON. - Com a motiu de recurs, a l’empara de l’art. 458.2 LEC, s’al·lega que l’exploració de les menors no va ser suficient perquè en quedés plenament acreditada la voluntat, i que és necessari dur a terme una prova psicosocial per aclarir el sistema de guarda i custòdia més idoni per a elles, entenent que una guarda i custòdia individual en favor de la progenitora materna i una ampliació del règim de visites resultaria més idònia als interessos de les menors. Un cop exposat això, aquesta Sala es veu en l’obligació de recordar que l’audiència dels menors és un dret d’aquests i no una diligència de prova, per la qual cosa la seva valo- ració no es regeix per les normes de la LEC de valoració de la prova, cosa que per si mateixa faria decaure el motiu de recurs. En aquest mateix sentit, el Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre l’abast del dret del menor a ser oït i escoltat, i ha assenyalat, entre altres conclusions, que l’exploració no s’ha de confondre amb un mitjà de prova i que la diligència s’ha de practicar preservant la intimitat del menor i sense crear-li conflictes de lleialtats. Aquesta doctrina es conté, entre d’altres, a la sentència 577/2021, de 27 de juliol; el recurs 4160/2020; la sentència 648/2020, de 30 de novembre, i la resolució 548/2021, de 19 de juliol. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 81 Annex 2: Resolucions judicials rellevants El Tribunal Constitucional, en la sentència 64/2019, de 9 de maig, també conclou que el dret del menor a ser “oït i escoltat” forma part de l’estatut jurídic indisponible dels menors d’edat, com a norma d’ordre públic, d’observança inexcusable per a tots els poders públics. Aquest dret, reconegut en el nostre dret intern, a l’art. 9 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, ja estava reconegut en diversos instruments in- ternacionals. L’article 12 de la Convenció estableix el dret de cada infant d’expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que l’afecten i el dret subsegüent que aquestes opi- nions es tinguin degudament en compte, en funció de l’edat i la maduresa del menor. Aquest precepte l’ha desenvolupat l’Observació general núm. 12 (2009) del Comitè dels Drets de l’Infant. El contingut d’aquesta Observació és clau per dur a terme l’audiència dels infants de la manera més adequada i respectuosa. Sense perjudici que hi ha moltes guies de bones pràctiques sobre la manera d’escoltar els menors, l’Observació conté mesures que han de respectar els operadors jurídics. En concret, assenyala que s’han d’aplicar les mesures se- güents en funció del context i l’edat del menor: a) la preparació de l’entrevista, assegurant-se que l’infant està informat que es tracta del seu dret i no d’una obligació; b) l’audiència, que s’ha de dur a terme en un context propici que inspiri confiança, i en forma de conversa en lloc d’un examen unilateral a fi de valorar l’abast de la seva opinió, i d) la informació sobre la consideració atorgada a les opinions de l’infant. Les regles de Brasília, sobre l’accés a la justícia de les persones en condició de vul- nerabilitat, també estableixen que “tot nen, nena i adolescent ha de ser objecte d’una tutela especial per part dels òrgans del sistema de justícia en consideració al seu desenvolupament evolutiu”, i estableixen que els actes judicials en què intervinguin persones menors d’edat s’han de celebrar atenent les característiques específiques d’edat i de desenvolupament in- tegral de l’infant o adolescent que hi participi. La regla (78) de les regles de Brasília concreta els elements bàsics que s’han de tenir en compte: a) Els actes judicials s’han de dur a terme en espais amigables, incloent-hi la possibilitat que puguin ser escoltats sense ser presents a la sala mitjançant la utilit- zació de tecnologies de la comunicació. b) S’ha de facilitar la comprensió utilitzant un llenguatge senzill. c) S’han d’evitar tots els formalismes innecessaris com ara la toga, la distància física amb el tribunal i d’altres de similars. De tot això, es desprenen uns requisits amb vista a la manera com s’ha de dur a terme que s’han de tenir en compte: 82 a) Les compareixences o audiències del menor han de tenir caràcter preferent, i s’han d’efectuar de forma adequada a la seva situació i el seu desenvolupament evolutiu, amb l’assistència, si és necessari, de professionals qualificats o d’experts. b) Cal preservar-ne la intimitat. c) Cal donar al menor la informació idònia que li permet exercir aquest dret en un llenguatge comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seves circumstàn- cies. d) De manera separada a la vista. e) Sense presència dels progenitors, ni advocats ni procuradors. f) En presència del jutge, el Ministeri Fiscal i el LAJ i el professional designat, si escau. g) En un entorn amigable. h) Amb un diàleg no forçat, mai com un interrogatori, i mai s’ha de fer triar el menor entre un progenitor o l’altre. i) Se l’ha de descarregar de responsabilitat. j) Amb ple respecte a totes les garanties del procediment. En cap cas es pot considerar un entorn amigable la sala de vistes, ni l’ús de togues. Aquesta sala no desconeix que, a la majoria dels jutjats, no hi ha sales amigables o entorns adequats per a l’espera dels nens ni per a la pràctica de l’audiència, i que s’ha de reclamar davant de les diferents administracions prestacionals que emprenguin l’adaptació d’espais necessaris amb aquesta finalitat, però, mentrestant, s’ha de buscar el lloc menys hostil i, en tot cas, no s’ha de fer a la sala de vistes. Moltes vegades, l’infant acudeix amb informació errònia, pensant que es dirigeix a un judici, i escoltar-lo a la sala augmenta aquesta sensació. Quant a la documentació i el trasllat del resultat de la compareixença, cal tenir en compte l’STC 64/2019, de 9 de maig. En el cas que ens ocupa, es demana la modificació de mesures basant-se en el fet que les nenes han dit a la mare que no volen traslladar-se amb el pare la setmana que en té la custòdia, que això genera situacions d’ansietat, que, atès que el pare ha canviat de domicili, les visites intersetmanals es redueixen a una hora i mitja, i que s’ha produït un descens en el rendiment escolar de les nenes. Amb la demanda no s’aporta cap prova que sustenti els fets al·legats per modificar el règim de custòdia. De fet, els informes remesos pel centre escolar, sol·licitats pel jutjat i que consten als folis 106 i seg., acrediten una participació i compromís adequats dels dos progeni- tors. El resultat acadèmic de les nenes és magnífic, i només fan referència al fet que GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 83 Annex 2: Resolucions judicials rellevants Custodia mostra preocupació pel conflicte familiar. A més de l’anterior, la mare no acredita les causes de modificació que al·lega, i l’explo- ració de les nenes no es pot demanar com a prova essencial, ja que, com s’ha dit, és un dret i no un mitjà de prova. Tampoc es pot sol·licitar un informe pericial de forma gairebé prospectiva per veure si coincideix amb les pretensions de la part. En definitiva, els progenitors han de transmetre als fills tranquil·litat i valorar, si cal amb ajuda professional, les raons per les quals, en aquest cas, Custodia presenta situacions d’estrès, que no s’acrediten, a efectes de modifi- cació de la sentència. En definitiva, transmetre’ls serenitat i el missatge que poden parlar amb llibertat tant a la seu judicial com en el seu àmbit familiar. Sorprèn, per tant, que es demani una modificació basada gairebé exclusivament en allò que les nenes diuen a la mare, oblidant que, en situacions de desacord, als infants se’ls genera un conflicte de lleialtats que els condueix a dir a cada progenitor el que aquest vol sentir, com sembla que ha estat el cas, d’acord amb les seves manifestacions. I aquest conflicte de lleialtats fa mal a la nena, per la qual cosa han de ser els progenitors els que evitin implicar-la en un conflicte d’adults. A l’exploració de les nenes, fins i tot amb les deficiències indicades, el testimoni d’Emi- lia és aclaridor: està contenta i feliç amb tots dos, els estima molt a tots dos i, l’únic que no li agrada és que les tardes intersetmanals es fan molt curtes. Quant a Custodia, encara que sí que manifesta que prefereix estar més amb la seva mare, no s’aprecia cap causa, més enllà del conflicte de lleialtats en què es troba. Custodia, d’11 anys, manifesta que a cada casa deia una cosa diferent. Vol estar amb la mama, però a casa del papa ha dit que volia estar amb tots dos. S’entén millor amb ella, i no sap explicar-ne les raons, perquè també s’estima un munt el papa i li agrada estar amb ell. Emilia, de 8 anys, vol estar més temps amb tots dos, per exemple, fer les tardes més llargues, vol estar amb tots dos a la tarda i vol que el dia intersetmanal s’estigui tota la tarda amb ella perquè al final no pot fer res perquè ara viu més lluny. Per tant, i malgrat que el recurs es fonamenta en la forma de practicar l’exploració, cal concloure que, malgrat que l’audiència no s’ha practicat de la manera més adequada al fi, no impedeix que la conclusió assolida per la jutgessa a quo sigui compartida per aquesta Sala. El recurs s’ha de desestimar. TERCER. La desestimació del recurs d’apel·lació comporta la imposició de les costes del recurs a la part apel·lant, de conformitat amb el que disposa l’article 398 en rela- ció amb l’art. 394 LEC. 84 Vistos els articles esmentats i la resta d’aplicació general i pertinent al cas. III.- DECIDIM Que DESESTIMANT el recurs d’apel·lació interposat per la Sra. Zulima, representada pel procurador Sr. Jacobo García García, contra la sentència núm. 15/2023, de data 24 de gener de 2023, dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 7 d’Arganda del Rey, en el procés de modificació de mesures del supòsit contenciós 213/2022, seguit per la Sra. Zulima contra el Sr. Fabio, hem de CONFIRMAR I CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT la reso- lució expressada; tot això amb expressa condemna a costes en aquesta instància a la part apel·lant. Doneu al dipòsit la destinació legal. Cal notificar aquesta resolució a les parts fent-los saber que contra aquesta és pos- sible la interposició del recurs extraordinari per infracció processal i/o cassació, si es donen algun dels supòsits establerts a la Llei 1/2000, d’enjudiciament civil, davant del Tribunal Su- prem en el termini de VINT DIES. Així, mitjançant aquesta sentència, de la qual s’uneix certificació literal al rotllo de la sala, ho pronunciem, ho manem i ho signem. La difusió del text d’aquesta resolució a parts no interessades en el procés en què s’ha dictat només es pot dur a terme amb la dissociació prèvia de les dades de caràcter personal que contingui i amb ple respecte al dret a la intimitat, als drets de les persones que requerei- xin un deure especial de tutela o a la garantia de l’anonimat de les víctimes o els perjudicats, si escau. Les dades personals incloses en aquesta resolució no poden cedir-se, ni comuni- car-se amb fins contraris a les lleis. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 85 STC 9 de maig de 2019 (fonaments 7 i 8; declara cons- titucionalitat art. 18.4 LJV que obliga a aixecar acta i do- nar-ne trasllat als lletrats). 86 Ple. Sentència 64/2019, de 9 de maig de 2019. Qüestió d’inconstitucio- nalitat 3442-2018. Plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona respecte a l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, del 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària. Dret a la intimitat: constitucionalitat del precepte legal que regula la manera com s’ha de documentar l’explo- ració de menors o persones amb capacitat modificada judicialment als expedients de jurisdicció voluntària. Publicat a: BOE núm. 138, de 10 de juny del 2019, pàgines 60836 a 60848 (13 pàg.) Secció: T. C. Secció del Tribunal Constitucional Departament: Tribunal Constitucional Referència: BOE-A-2019-8645 TEXT ORIGINAL ECLI:ES:TC:2019:64 El Ple del Tribunal Constitucional, compost pel magistrat Sr. Juan José González Rivas, pre- sident; la magistrada Sra. Encarnación Roca Trías; els magistrats Sr. Andrés Ollero Tassara, Sr. Fernando Valdés Dal-Ré, Sr. Santiago Martínez-Vares García, Sr. Juan Antonio Xiol Ríos, Sr. Pedro José González-Trevijano Sánchez, Sr. Antonio Narváez Rodrí- guez, Sr. Alfredo Montoya Melgar, Sr. Ricardo Enríquez Sancho, Sr. Cándido Conde-Pumpi- do Tourón i la magistrada Sra. María Luisa Balaguer Callejón, ha pronunciat EN NOM DEL REI la següent SENTÈNCIA A la qüestió d’inconstitucionalitat núm. 3442-2018, plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona respecte a l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària. El fiscal general de l’Estat i l’advocat de l’Estat han comparegut i formulat al·lega- cions. Ha estat ponent el magistrat Sr. Fernando Valdés DalRé. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 87 Annex 2: Resolucions judicials rellevants I. Antecedents 1. Amb data 18 de juny de 2018 va tenir entrada al registre general del Tribunal Consti- tucional l’escrit del Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona, al qual s’acompanyava, juntament amb el testimoni del procediment corresponent, la interlocutòria de 7 de juny de 2018, per la qual s’acorda plantejar qüestió d’inconstitucionalitat respecte de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, per possible vulneració del dret fona- mental a la intimitat del menor d’edat (art. 18.1 CE). 2. Els antecedents que presenten rellevància per a aquesta qüestió d’inconstitucionali- tat són, exposats breument, els següents: a) La Sra. C. M. N. va formular un expedient davant el Sr. G. R. A. sobre discrepància en l’exercici de la pàtria potestat, en sol·licitud d’autorització judicial per a la continua- ció d’una teràpia psicològica que seguien les seves dues filles. A l’acte de la compareixença, celebrat el 9 de maig de 2018, es va sol·licitar l’explora- ció judicial d’una de les filles, de 15 anys, que es va dur a terme el 14 de maig, amb l’única assistència del jutge, el fiscal i el lletrat de l’Administració de justícia. b) Mitjançant la providència de 15 de maig de 2018, l’òrgan judicial va acordar donar audiència a les parts i al Ministeri Fiscal als efectes de l’art. 35.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), atès que el precepte qüestionat “obliga el jutge a traslladar l’acte d’exploració a les parts perquè puguin formular al·legacions i es con- sidera que això pot afectar el dret a la intimitat de la menor (art. 18 CE)”. En l’evacuació d’aquest tràmit, tant la representació processal de la Sra. C. M. N. com el Ministeri Fiscal van manifestar la seva opinió desfavorable al plantejament de la qüestió d’inconstitucionalitat en els termes proposats, mentre que el representant processal del Sr. G. R. A. no va formular al·legacions. c) Per interlocutòria de 7 de juny de 2018, l’òrgan judicial va acordar plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat, per si l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, de la jurisdicció voluntària, pot resultar inconstitucional per afectar el dret fonamental a la intimitat del menor d’edat o, si escau, com s’ha d’interpretar per compatibilitzar aquest dret amb els reconeguts a l’art. 24.2 CE. 3. La interlocutòria de plantejament raona el dubte de constitucionalitat en els termes que es resumeixen seguidament. En obligar a estendre una “acta detallada” amb el resultat de l’exploració i traslladarla a les parts per a al·legacions, posa en el seu coneixement manifestacions que poden afectar 88 la vida íntima del menor, atès que els fets sobre els quals versa l’exploració afecten la seva vida quotidiana i, sovint, les relacions que manté amb els seus progenitors i altres familiars. És molt probable que el jutge es vegi obligat a dirigir l’exploració evitant les preguntes que incideixin en la intimitat del menor, de manera que obtindrà menys informació. Invoca les disposicions legals que estableixen el dret del menor a ser escoltat preser- vant-ne la intimitat (art. 9.1 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor) i salvaguardant-ne els interessos (art. 770.4 de la Llei d’enjudiciament civil, LEC). Tam- bé cita la instrucció de la Fiscalia General de l’Estat 1/2007, sobre actuacions jurisdiccionals i intimitat dels menors que, amb fonament en els arts. 234 i 235 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), el 140 de LEC i el 2.2 i 5 del Reglament 1/2005, de 15 de setembre, dels as- pectes accessoris a les actuacions judicials, en els processos en què es resol sobre aspectes relatius a la vida familiar dels menors, la seva intimitat constitueix un límit legítim de cara al dret d’informació dels tercers interessats. Aquest dret a la intimitat del menor entra en col·lisió amb els drets a la defensa de lletrat i a la utilització dels mitjans de prova pertinents (art. 24.2 CE), ja que l’exploració judicial –tant si es considera dret d’audiència del menor com mitjà de prova– proporciona informació relle- vant amb vista a la decisió judicial als expedients de jurisdicció voluntària. Forma part del cabal probatori i coadjuva en la formació de la convicció judicial. Sembla lògic que el lletrat pugui accedir a aquesta informació, sigui per formularne les conclusions finals, sigui per interposar recurs d’apel·lació. Si més no, hauria de tenir accés a les manifestacions del menor que no comprometin el seu dret a la intimitat. En exigir l’extensió d’una “acta detallada”, la norma qüestionada s’aparta de la normativa precedent (art. 770.4 LEC) i de les modificacions legislatives més recents en aquesta matèria (art. 778 quinquies.8 LEC, introduït per la disposició final, tercera, apartat 12 de la mateixa Llei 15/2015). Com que en el precepte no s’inclou una clàusula de flexibilitat, el jutge no disposa de la facultat de reservar el trasllat de l’acta si s’obté informació de l’exploració que compromet la intimitat del menor, cosa que en preservaria el dret fonamental (art. 18.1 CE). 4. Per provisió de 17 de juliol de 2018, el Ple, a proposta de la secció quarta, va acor- dar admetre a tràmit aquesta qüestió d’inconstitucionalitat; reservar-se’n el coneixement (art. 10.1.c LOTC); traslladar les actuacions rebudes al Congrés dels Diputats, al Senat, al Govern i al fiscal general de l’Estat, a fi que puguin personar-se en el procés i formular al·legacions (art. 37.3 LOTC); comunicar aquesta resolució al Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona, per tal que mantingui suspès el procés fins que aquest Tribunal el resolgui definitivament (art. 35.3 LOTC), i publicar la incoació de la qüestió al Butlletí Oficial de l’Estat. GU IA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 89 Annex 2: Resolucions judicials rellevants 5. Pels dos escrits registrats amb data 7 i 10 de setembre de 2018, els presidents del Congrés dels Diputats i del Senat van comunicar la personació de les cambres respectives en el procés, i van oferir la seva col·laboració als efectes de l’art. 88.1 LOTC. 6. Amb data 12 de setembre de 2018, l’advocat de l’Estat es va personar en el procedi- ment i va formular les al·legacions, en què interessa la desestimació de la qüestió d’inconstitu- cionalitat, en atenció a les raons que se sintetitzen seguidament. S’ha de delimitar l’objecte de la qüestió plantejada per l’òrgan judicial, que se circumscriu al paràgraf final de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, en què es regula l’obligació d’estendre acta detallada de l’exploració judicial i traslladar-la a les parts. El contingut d’aquest paràgraf no menyscava el dret a la intimitat personal i familiar dels menors d’edat, protegit per l’art. 18.1 CE. La protecció d’aquest dret a l’ordre processal, reco- llida a l’art. 770.4, paràgraf 2, LEC, està implícita al precepte qüestionat. L’audiència del menor –l’exploració– es fa sense la presència d’altres persones que els puguin coaccionar, intimidar, cohibir o pressionar psicològicament, de manera que condicionin o dirigeixin d’alguna manera el sentit de la declaració. En interès del menor, l’audiència es verifica només davant de l’òr- gan judicial i, si escau, el Ministeri Fiscal, per tal que aquell, segons el grau de discerniment, s’expressi amb llibertat i sense coaccions psicològiques. Queda així salvaguardat el dret a la intimitat que estableix i garanteix l’art. 18.1 CE. Una altra cosa és que la declaració, documentada a l’acta de les actuacions com a pos- sible material probatori, posteriorment sigui coneguda per les parts en el procés perquè puguin defensar els seus interessos respectius, o fonamentar o acreditar la veracitat de les seves pre- tensions. Constitueix una exigència del dret fonamental de les parts a defensarla, en un procés públic, i a la utilització de mitjans de prova, manifestacions del dret a la tutela judicial efectiva (art. 24 CE). La protecció de la intimitat del menor consisteix a evitar difondre les seves dades davant de tercers, no davant de les parts; una protecció reforçada que opera fins i tot davant de tercers que tinguin legalment interès legítim a conèixer les actuacions judicials (arts. 138.2 i 140 LEC, i STC 94/2003, de 19 de maig, FJ 4 i 7). Preservada aquesta esfera, el trasllat de l’acta judicial a les parts, només a les parts, no afecta la intimitat del menor i suposa atendre el lògic caràcter públic del procés. Furtar a les parts personades el coneixement del que s’ha actuat en el pro- cediment constituiria un problema d’indefensió contrari a l’art. 24 CE. El jutge no podria decidir sobre la situació del menor en garantia i protecció dels seus interessos, tenint en compte uns fets no posats de manifest a les parts, sota pena de nul·litat del que s’ha acordat. No estem en vista d’una excepció al principi de protecció de la intimitat del menor o d’una limitació del seu dret, sinó d’un requisit de validesa constitucional del procés en si. 90 7. Mitjançant l’escrit registrat el dia 17 de setembre de 2018, la fiscal general de l’Es- tat es va personar en el procés i va formular les al·legacions, en què insta, en primer lloc, la inadmissió de la qüestió i, en segon lloc, la desestimació. Raona, en síntesi, el següent: a) La intervenció dels menors en els processos en què es tracta algun tipus d’interès que els afecta es concep com un dret-deure, s’articula una manera de salvaguardar que comprenguin plenament l’acte, i es desplega de manera que s’eviti tant com es pugui la intromissió possible de tercers. És el cas dels arts. 770 i 778 quinquies LEC, de l’art. 9 de la Llei orgànica 1/1996, i del paràgraf 2 de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, objecte d’aquesta qüestió d’inconstitucionalitat. No obstant això, aquest paràgraf no és el que provoca dubtes de constitucionalitat a l’òrgan judicial, sinó el paràgraf se- güent, que exigeix elaborar una acta detallada de l’exploració, amb l’obligació de traslladar-la a les parts perquè puguin formular les seves al·legacions. b) La interlocutòria de plantejament no conté cap menció al judici d’aplicabilitat o de rellevància. Si bé l’aplicabilitat de la norma és gairebé de comprensió automàtica, la conclusió és diferent respecte a l’anomenat judici de rellevància. El jutge en realitat no identifica cap dada, de les aportades per la menor en la compareixença, que n’afecti la intimitat. Sempre s’hi refereix de manera hipotètica: (“manifestacions que poden afectar la vida de la menor”), sense indicar quina és la que l’afecta. Encara més, del contingut de l’acta no se’n desprèn que cap de les afirmacions recollides su- posi una vulneració, ja que no en fa cap que no hagin recollit ja els seus progenitors en els escrits d’iniciació de l’expedient i d’oposició a aquest. Traslladar l’acta a les parts no suposa res més que posar en poder seu unes manifestacions que ja eren plenament conegudes per ells i, per tant, en absolut suposen un perjudici real per a la intimitat de la menor. Dit d’una altra manera: la contradicció de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, amb l’art. 18.1 CE, es produeixi o no, és irrellevant per a la resolució d’aquest assumpte, ja que no consta quina part de les manifestacions de la menor, si la coneixen les parts, vulneraria el seu dret a la intimitat. El jutge planteja el dubte no en relació amb el cas concret, sinó de manera genèrica, cosa que segons la jurisprudència constitucional és causa d’inadmissió (per exemple, ATC 221/2013, de 9 d’octubre, FJ 4). c) La declaració dels menors es concep com un dret, el dret a ser escoltat (art. 9 de la Llei orgànica 1/1996), i com un deure, ja que no deixa de ser una manifestació de la prova testifical, i l’art. 292 de la LEC estableix amb caràcter general l’obligatorietat de comparèixer, aplicable als que hagin estat citats al judici o la vista. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 91 Annex 2: Resolucions judicials rellevants D’altra banda, és evident que tota persona que hagi de declarar davant d’un òrgan judicial com a testimoni es pot veure en el dilema d’estar obligada a declarar, i que alguna de les preguntes que se li dirigeixin pot afectar la seva intimitat. La legislació espanyola conté cauteles orientades a conciliar el dret a preservar la vida íntima amb l’obligació de declarar: (i) L’art. 283 LEC permet eliminar aquells mitjans de prova impertinents per innecessaris o inútils. (ii) L’art. 368 LEC estableix la mateixa depuració respecte a les preguntes concretes a l’acte de la vista. Si la negativa a respondre del testimoni es basa en el fet que es pot veure afectada la seva intimitat, el que escau és que l’òrgan judicial faci un judici de ponderació en- tre els béns en conflicte i decideixi si ha de prevaler la indemnitat de la intimitat del testimoni o la integritat probatòria del procés. La interlocutòria de plantejament, en allò que denomina “col·lisió de drets fonamentals”, es limita a posar-la en relleu, sense recórrer a aquesta pon- deració. En tot cas, l’òrgan judicial competent sempre disposa de les institucions del secret (en el procés penal) i de la reserva (en el procés civil, es limita a altres tercers possibles interes- sats, tal com disposa l’art. 140.3 i la seva remissió a l’art. 138.2 LEC, una de les justificacions és els interessos dels menors). El que hem dit fins ara és vàlid per a tots els testimonis, menors o majors d’edat, però el legislador no és aliè a l’especial vulnerabilitat dels menors i incapaços. L’especialitat relativa a la compareixença de menors rau en la manera que es duu a terme. La Llei d’enju- diciament civil, fins i tot la Llei d’enjudiciament criminal, i el precepte legal objecte d’aquesta qüestió coincideixen en determinar que, en els supòsits de menors, les exploracions s’han de fer amb tres condicions: en condicions idònies per a la salvaguarda dels seus interessos, sense interferències d’altres persones (aquí sí, incloent-hi les parts), i amb l’ajuda d’espe- cialistes quan calgui. En aquests plets, els òrgans públics han d’expurgar la prova perquè només hi consti el que és necessari per a la resolució del conflicte impedint pronunciaments del menor que puguin afectar-ne la intimitat i, quan calgui, ponderant si s’ha de practicar la prova o no, fent servir els instruments que ofereix la mateixa legislació, esmentats abans. En vista del que es desprèn de la interlocutòria de plantejament, el precepte qüestio- nat diu més, però no és diferent del que diuen els arts. 770.4 i 778 quinquies.8 LEC. Si bé és cert que només l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015 recull el deure d’estendre una “acta detallada”, no és menys evident que l’art. 374 LEC, per a les declaracions testificals, es remet a la docu- mentació d’acord amb l’art. 146.2 LEC, que fa referència a “l’extensió i el detall necessaris” per descriure el contingut de l’acta. Pel que fa al lliurament de l’acta a les parts, l’art. 232.1 LOPJ estableix la regla general de la publicitat de les actuacions judicials, només limitada per la possibilitat de declarar el secret de les actuacions en els casos excepcionals en què sigui procedent, i l’art. 234 LOPJ regula el dret de les parts o dels qui acreditin algun interès a 92 obtenir còpies de totes les actuacions, sense més límit per a les parts que la declaració de secret i, per a la resta dels interessats, la declaració de secret o de reserva. Aquesta mateixa regulació es repeteix a l’art. 140 LEC per al seu àmbit d’aplicació. La interlocutòria de planteja- ment no atén cap interpretació íntegra de l’ordenament jurídic. La interlocutòria suggereix que la solució podria consistir a donar al jutge la possibilitat d’acordar no traslladar l’acta, o donar un trasllat limitat del que ha dit el menor. Tot i això, l’hora de remetre l’acta no és quan el jutge ha de vetllar per la salvaguarda del dret del menor. El mo- ment en què el jutge, ajudat en aquesta tasca per la funció tuïtiva del fiscal, no només pot sinó que està obligat a garantir aquesta intimitat, és el de la celebració i documentació de la compa- reixença, quan la llei permet (en virtut de les disposicions esmentades) denegar la pràctica de la prova, limitar les possibles preguntes, i fins i tot depurar l’acta a fi d’impedir que hi consti allò que, per afectar la vida íntima, i després de la ponderació dels béns en conflicte, no hi hagi de constar i del que s’ha de prescindir. 8. Per providència de 7 de maig de 2019 es va assenyalar per a deliberació i votació d’aquest recurs el dia 9 del mateix mes i any. II. Fonaments de dret 1. El Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona planteja una qüestió d’inconstitu- cionalitat respecte a l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, per possible vulneració del dret fonamental a la intimitat del menor d’edat (art. 18.1 CE). L’art. 18 de la Llei 15/2015 regula la celebració de la compareixença davant del jutge o el lletrat de l’Administració de justícia als expedients de jurisdicció voluntària. L’apartat 2 disposa que la compareixença s’ha de substanciar pels tràmits previstos a la Llei d’enjudiciament civil per a la vista del judici verbal, amb una sèrie d’especialitats entre les quals hi ha la que ha sus- citat el dubte de constitucionalitat, que diu el següent: “4a Quan l’expedient afecti els interessos d’una persona menor d’edat o persona amb discapacitat amb mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica, tam- bé s’han de practicar en el mateix acte o, si no és possible, en els deu dies següents, les diligències relatives als interessos esmentats que s’acordin d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal. L’autoritat judicial o el lletrat de l’Administració de justícia poden acordar que l’audiència de la persona menor d’edat o persona amb discapacitat amb mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica es practiqui en un acte separat, sense interferèn- cies d’altres persones, i hi ha d’assistir el Ministeri Fiscal. En tot cas, s’ha de garantir que puguin ser oïdes en condicions idònies, en termes que els siguin GU IA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 93 Annex 2: Resolucions judicials rellevants accessibles, comprensibles i adaptats a la seva edat, maduresa i circumstàncies, i s’ha de demanar auxili d’especialistes quan sigui necessari. Del resultat de l’exploració se s’ha d’aixecar acta detallada i, sempre que sigui possible, s’ha d’enregistrar en suport audiovisual. Si això té lloc després de la compareixença, s’ha de donar traslladat de l’acta corresponent a les persones interessades perquè puguin efectuar al·lega- cions en el termini de cinc dies”. La fiscal general de l’Estat sol·licita en primer lloc la inadmissió de la qüestió, perquè considera que no compleix el judici de rellevància, i en segon lloc la desestimació. L’advocat de l’Estat, per part seva, ha sol·licitat desestimar la qüestió. 2. Primer de tot, cal delimitar l’objecte d’aquest procés. Com adverteixen tant la fiscal general de l’Estat com l’advocat de l’Estat, el dubte de constitucionalitat que ha plantejat l’òrgan judicial se circumscriu al darrer paràgraf del precepte que ha quedat transcrit, en què es regula l’obligació d’estendre una acta detallada del resultat de l’exploració judicial d’un menor d’edat celebrada en un acte separat de la compareixença, i que dona trasllat de l’acta a les parts per- què puguin formular al·legacions. La interlocutòria de plantejament en cap moment qüestiona el que disposen els dos paràgrafs precedents, relatius a la pràctica de diligències relatives als interessos del menor o la persona amb capacitat modificada judicialment, i a la forma de practicar l’audiència d’aquestes persones. Així mateix, cal advertir que, encara que es tracta de regles comunes a menors i perso- nes amb capacitat modificada judicialment, el dubte de constitucionalitat s’ha suscitat en ocasió de l’exploració judicial d’un menor d’edat. La dependència necessària o el nexe de subordina- ció entre la decisió del procés i la validesa de la norma qüestionada que exigeix l’art. 35 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC; per exemple, STC 234/2015, de 5 de novem- bre, FJ 2, i les que s’hi citen) determina una segona restricció quant a l’objecte d’aquest procés, que només afecta l’examen de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, paràgraf tercer, en la mesura que regula el trasllat de l’acta detallada de les exploracions judicials dels menors dedat. 3. Des d’una òptica diferent, la fiscal general de l’Estat s’oposa a admetre aquesta qües- tió d’inconstitucionalitat perquè no considera complert el judici de rellevància. Al·lega al res- pecte que, a la interlocutòria de plantejament, el jutge no identifica les dades que, a l’acta de l’exploració judicial de la menor estesa en el procés a quo, poden afectar la seva intimitat, i que s’hi refereix de manera hipotètica. Com que no hi consta quina part de les manifestacions de la menor, si les coneguessin les parts, vulneraria el seu dret a la intimitat, el dubte d’inconstitucio- nalitat no es planteja en relació amb aquest cas concret, sinó de manera genèrica, cosa que 94 incorre en causa d’inadmissió. És doctrina consolidada que el judici de rellevància, “que consisteix en què la decisió del pro- cés a quo depèn de la validesa de la norma qüestionada (art. 35.2 LOTC), s’erigeix en un dels requisits essencials per impedir que la qüestió d’inconstitucionalitat pugui quedar desvirtuada per un ús no acomodat a la seva naturalesa i finalitat, cosa que succeiria si s’utilitzés per obte- nir pronunciaments innecessaris o indiferents per a la decisió del procés en què se suscita (per exemple, STS 175/2016, de 17 d’octubre, FJ 2, i 23/2017, de 16 de febrer, FJ 2), de manera que el control de constitucionalitat es converteixi en un control abstracte (entre les últimes, SSTC 1/2016, de 18 de gener, FJ 2; 175/10 57/2017, de 11 de maig, FJ 1). Constitueix, doncs, una de les condicions processals més essencials de les qüestions d’inconstitucionalitat que el seu plantejament no excedeixi la funció de control concret o incidental de la constitucionalitat de les lleis, cosa que s’esdevé quan el dubte plantejat per l’òrgan judicial no és determinant de la decisió a adoptar i, per tant, de la validesa de la norma (en els termes en què s’ha acotat) no condiciona la decisió” (per exemple, STC 77/2018, de 5 de juliol, FJ 2). No obstant això, precisament perquè està en joc el dret fonamental a la intimitat protegit per l’art. 18.1 CE, atenent els trets propis i característics d’aquest dret, el Tribunal entén que tot el que posa de manifest el Ministeri Fiscal en aquest cas no impedeix examinar el fons de l’assumpte. La raó és que el contingut del dret a la intimitat no està predeterminat: l’art. 18.1 CE “no garanteix una ‘intimitat’ determinada, sinó el dret a tenir-ne, a tenir vida privada, i al- hora disposar d’un poder de control sobre la difusió de la informació relativa a la persona i la seva família, amb independència del contingut del que es vol mantenir al marge del coneixe- ment públic” (STC 134/1999, de 15 de juliol, FJ 5; en el mateix sentit, SSTC 115/2000, de 5 de maig, FJ 4; 121/2002, de 20 de maig, FJ 2; 185/2002, de 14 de octubre, FJ 3, i 176/2013, de 21 de octubre, FJ 7). En aquest procés, el control de constitucionalitat es projecta sobre la norma qüestio- nada. Per aquesta raó, encara que certament hauria estat plausible que l’òrgan promotor d’aquesta qüestió hagués aportat al Tribunal Constitucional més desenvolupament argumen- tal sobre les manifestacions del menor d’edat recollides a l’acta d’exploració que fessin evident la dependència o el nexe de subordinació entre la decisió del procés a quo i la validesa de la norma, al Tribunal “únicament li correspon un control extern sobre el judici efectuat, que ex- clou la revisió del criteri assentat per l’òrgan judicial llevat que resulti amb tota evidència errat, perquè l’argumentació judicial sobre l’aplicabilitat de la norma al cas sigui notòriament incon- sistent o equivocada o perquè de manera patent, sense necessitat d’examinar el fons debatut i d’acord amb principis jurídics bàsics, s’adverteixi que el raonament en relació amb el judici de rellevància no té consistència (entre tantes altres, en aquest sentit, STC 43/2015, de 2 de març, FJ 3)” (STC 151/2017, de 21 de desembre, FJ 2). GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 95 Annex 2: Resolucions judicials rellevants Des d’aquest pla de control extern sobre el judici de rellevància, no correspon al Tribu- nal Constitucional valorar en quina mesura el contingut, total o parcial, de l’acta de l’exploració judicial duta a terme en el procés a quo afecta el dret a la intimitat del menor i, per tant, l’absèn- cia de concreció de la interlocutòria de plantejament en aquest punt no altera la substància del raonament que ha conduït el jutge a tenir dubtes sobre la possible vulneració de l’art. 18.1 CE. En suma, el que difumina la causa d’inadmissió proposada, i condueix a considerar que la interlocutòria de plantejament supera el llindar propi del judici de rellevància, i que, per tant, és procedent examinar el fons de l’assumpte, és la incidència que té dins d’un expedient de jurisdicció voluntària el dret del menor al secret, és a dir, la protecció sobre la informació rela- tiva a la seva persona o a la seva família, així com els límits per la concurrència d’altres drets fonamentals i béns jurídics protegits constitucionalment, especialment els esmentats que són propis de l’art. 24.1 CE. 4. L’interès superior del menor és la consideració primordial a què han d’atendre totes les mesures concernents als menors “que duguin a terme les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius”, se- gons l’art. 3.1 de la Convenció sobre els drets de l’infant, ratificada per Espanya mitjançant un instrument de 30 de novembre de 1990. Com detalla l’Observació general núm. 14, de 29 de maig de 2013, del Comitè de les Nacions Unides dels Drets de l’Infant, el precepte esmentat enuncia un dels quatre principis generals de la Convenció pel que fa a la interpretació i apli- cació de tots els drets de l’infant, que cal aplicar com un concepte dinàmic que s’ha d’avaluar adequadament en cada context. És un dels seus valors fonamentals i respon a l’objectiu de garantir el gaudi ple i efectiu de tots els drets reconeguts per la Convenció. Afegeix que a la Convenció no hi ha jerarquia de drets: tots responen a l’“interès superior de l’infant” i cap dret s’hauria de veure perjudicat per una interpretació negativa de l’interès superior del menor. Una vegada assentada aquesta premissa, cal constatar que l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, en regular l’audiència del menor d’edat, no fa res més que incorporar una norma d’observança obligada als expedients de jurisdicció voluntària que n’afectin els interessos. L’acta de l’exploració judicial del menor constitueix el reflex processal, documentat, del dret del menor a ser “oït i escoltat”, entre altres àmbits, en tots els procediments judicials que l’afectin i que condueixin a una decisió que incideixi en la seva esfera personal, familiar o social. Aquest dret, introduït per primera vegada a l’art. 12.2 de la Convenció sobre els drets de l’infant, figura així mateix a l’art. 3 del Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants, ratificat per Espanya mitjançant instrument d’11 de novembre de 2014; a l’apartat 15 de la Carta europea dels drets dels infants, aprovada per resolució del Parlament Europeu de 21 de setembre de 1992, i, amb una fórmula més genèrica, a l’art. 24.1 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea. Gaudeix, doncs, d’un reconeixement ampli als acords 96 internacionals que vetllen per la protecció dels menors d’edat, una referència obligada per als poders públics interns de conformitat amb el que estableixen els arts. 10.2 i 39.4 CE. Aquest dret es desenvolupa a l’art. 9.1 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil, reformat per la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, que indica en la seva exposició de motius que s’han tingut en compte els criteris recollits a l’Observació núm. 12, de 12 de juny de 2009, del Comitè de les Nacions Unides dels Drets de l’Infant, sobre el dret del menor a ser escoltat. Entre altres as- pectes, la reforma legal de 2015 esmentada reforça l’efectivitat del dret en disposar que, en les resolucions sobre el fons d’aquells procediments en què estigui afectat l’interès d’un menor, se n’ha de fer constar el resultat de l’audiència i la seva valoració (art. 9.3 in fine de la Llei orgànica 1/1996). El dret del menor a ser “oït i escoltat” forma així part de l’estatut jurídic indisponible dels menors d’edat, com a norma d’ordre públic, d’observança inexcusable per a tots els poders públics (STC 141/2000, de 29 de maig, FJ 5). La seva rellevància constitucional està recollida en diverses resolucions d’aquest Tribunal, que han considerat vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) dels menors en supòsits de processos judicials en què l’òrgan judicial no els havia oït o explorat en l’adopció de mesures que afectaven la seva esfera personal (SSTC 221/2002, de 25 de novembre, FJ 5; en el mateix sentit, SSTC 71/2004, de 19 d’abril, FJ 7; 152/2005, de 6 de juny, FFJJ 3 i 4, i 17/2006, de 30 de gener, FJ 5). Això no obstant, el mateix exercici d’aquest dret pot afectar un altre dret fonamental del qual és titular el mateix menor d’edat: el seu dret a la intimitat, protegit per l’art. 18.1 CE, i re- collit als arts. 16.1 de la Convenció sobre els drets de l’infant i 4.1 de la Llei orgànica 1/1996. El dret a la intimitat, segons ha reiterat l’STC 58/2018, del 4 de juny, “té per objecte ‘garantir a l’individu un àmbit reservat de la seva vida, vinculat amb el respecte de la seva dignitat com a persona (art. 10.1 CE), contra l’acció i el coneixement dels altres, siguin aquests poders públics o simples particulars. De manera que el dret a la intimitat atribueix al seu titular el poder de res- guardar aquest àmbit reservat, no només personal sinó també familiar (SSTC 231/1988, de 2 de desembre, i 197/1991, de 17 d’octubre), de la divulgació de tercers i una difusió no volguda’ (per exemple, STC1, de 21 d’octubre, FJ 7)” (FJ 5). La interrelació entre els dos drets s’aprecia amb claredat a l’art. 9.1, paràgraf segon, de la Llei orgànica 1/1996, quan fixa com a regla general, aplicable a tota compareixença o audiència dels menors en els procediments judicials, que aquesta s’ha de fer tenint cura de preservar-ne la intimitat. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 97 Annex 2: Resolucions judicials rellevants Tota interpretació de les normes que procuren l’equilibri entre els dos drets, quan es tracta de menors d’edat, s’ha de basar en assegurar l’interès superior del menor: “tots els poders públics –inclòs el judicial– han de vetllar per l’interès i el benefici superiors dels me- nors d’edat” (STC 185/2012, de 17 d’octubre, FJ 2; en el mateix sentit, SSTC 127/2013, de 3 de juny, FJ 6; 167/2013, de 7 d’octubre, FJ 5, i 186/2013, de 4 de novembre, FJ 5). La Llei orgànica 8/2015 reflecteix bé aquest principi, ja que en l’exposició de motius en destaca la importància: “Els canvis introduïts a la Llei orgànica de protecció jurídica del menor desenvo- lupen i reforcen el dret del menor al fet que el seu interès superior sigui prioritari, un principi fonamental en aquesta matèria, però també un concepte jurídic indeterminat que ha estat objecte, al llarg d’aquests anys, de diverses interpretacions. Per això, per dotar de contingut el concepte esmentat, es modifica l’article 2 i s’hi incorpora tant la jurisprudència del Tribunal Suprem dels darrers anys com els criteris de l’Observació general núm. 14, de 29 de maig de 2013, del Comitè de les Nacions Unides dels Drets de l’Infant, sobre el dret de l’infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial”. En conseqüència, l’art. 2.4 reformat de la Llei orgànica 1/1996 exposa: “4. En cas que concorri qualsevol altre interès legítim al costat de l’interès superior del menor s’han de prioritzar les mesures que, responent a aquest interès, respectin també els altres interessos legítims presents. En cas que no es puguin respectar tots els interessos legítims concurrents, preval l’interès superior del menor sobre qualsevol altre interès legítim que pugui concórrer. Les decisions i mesures adoptades en interès superior del menor han de valorar en tot cas els drets fonamentals d’altres persones que se’n puguin veure afectats”. 5. El dubte de constitucionalitat se circumscriu al paràgraf tercer de l’art. 18.2.4 de la Llei 15/2015, segons el qual l’exploració judicial del menor ha de constar en una acta detalla- da, la qual s’ha de traslladar als interessats perquè puguin efectuar al·legacions. A l’expedient de jurisdicció voluntària, són interessats les parts que, segons l’art. 3.1 de la Llei 15/2015, promouen l’expedient o hi intervenen com a titulars de drets o d’interessos legítims, o la legiti- mació dels quals els sigui conferida legalment sobre la matèria que constitueixi el seu objecte. La possible vulneració de l’art. 18.1 CE que planteja l’òrgan judicial que promou aques- ta qüestió d’inconstitucionalitat es refereix al caràcter detallat de l’acta, sense possibilitat que el jutge pugui reservar-ne el trasllat, absolut o limitat a certs continguts, si de l’exploració s’obté informació que afecta la intimitat del menor. La interlocutòria de plantejament reconeix que l’acta proporciona informació rellevant, forma part del cabal probatori i coadjuva en la formació de la convicció judicial, per la qual cosa, si més no, els drets a la defensa de lletrat i a la uti- lització dels mitjans de prova pertinents (art. 24.2 CE) imposen donar accés a les parts a les manifestacions del menor que no comprometin el seu dret a la intimitat. 98 Es planteja així una possible col·lisió no exempta de complexitat: d’una banda, els drets del menor a la participació en el procediment judicial –com a manifestació del dret a la tutela judicial efectiva– i a la intimitat; de l’altra, els drets que garanteix l’art. 24 CE a les parts en el procés, que en hipòtesi poden tenir interessos contraposats als del menor, com reconeix el paràgraf tercer de l’art. 9.2 de la Llei orgànica 1/1996. En cas d’un supòsit de col·lisió entre drets fonamentals, o d’imposició de determinades limitacions en interès d’altres béns i drets constitucionalment protegits, examinar la constitu- cionalitat d’una norma com la que és objecte d’aquesta qüestió d’inconstitucionalitat exigeix efectuar un judici de proporcionalitat, a fi de verificar si compleix aquesta triple condició: (i) adequació de la mesura a l’objectiu proposat (judici d’idoneïtat); (ii) necessitat de la mesura per assolir el seu objectiu, sense que sigui possible aconseguir-ho a través d’una altra de més moderada i amb la mateixa eficàcia (judici de necessitat) i (iii) ponderació de la mesura per- què se’n deriven més beneficis o avantatges per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte (judici de proporcionalitat en sentit estricte). No s’ha d’oblidar que la posició constitucional del legislador “obliga que l’aplicació del principi de proporcionalitat per controlar constitucionalment les seves decisions hagi de tenir lloc de manera i amb intensitat qualitativament diferent de les aplicades als òrgans encarregats d’interpretar i aplicar les lleis” (STC 55/1996, de 28 de març, FJ 6). La doctrina del Tribunal ha posat així mateix en relleu que “la funció de l’intèrpret consti- tucional assoleix la màxima importància” i es veu obligat –com diu l’STC 53/1985– a ponderar els béns i drets en funció del supòsit plantejat, i tracta d’harmonitzar-los si és possible o, en cas contrari, precisa les condicions i els requisits en què pot admetre’s la prevalença d’un (STC 215/1994, de 14 de juliol, FJ 2). En aquesta ponderació, que el Tribunal Constitucional també ha d’emprendre sota el prisma de l’interès superior del menor, s’ha de tenir present que “la solució ha de consistir a respectar-ne preferentment un, justament aquell que s’ho mereixi, tant per la seva naturalesa, com per les circumstàncies concurrents en el seu exercici. No es tracta, tanmateix, d’establir jerarquies de drets ni prevalences a priori, sinó de conjugar, des de la situació jurídica creada, ambdós drets o llibertats, i ponderar-los, pesant-ne cadascun, en la seva eficàcia recíproca, per acabar decidint i donar preeminència al que s’ajusti més al sentit i la finalitat que assenyala la Constitució, explícitament o implícitament” (STC 320/1994, de 28 de novembre, FJ 2). 6. La idoneïtat de la norma qüestionada, que com s’ha exposat abans és el corol·lari de normes jurídiques que garanteixen tant el dret d’audiència com el dret a la intimitat dels menors d’edat, es basa en una finalitat constitucionalment legítima. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 99 Annex 2: Resolucions judicials rellevants El lliurament a les parts de l’acta que documenta el resultat de l’audiència al menor perquè puguin formular al·legacions constitueix en efecte un instrument perfectament idoni per procurar la garantia del dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió. És doctrina consti- tucional consolidada que “l’art. 24 CE, en reconèixer els drets a la tutela judicial efectiva amb interdicció d’indefensió, a un procés amb totes les garanties i a la defensa, ha consagrat, entre d’altres, els principis de contradicció i igualtat d’armes, i ha imposat la necessitat que tot procés judicial estigui presidit per la possibilitat d’una contradicció entre les parts efectiva i equilibrada a fi que puguin defensar els seus drets i interessos. També hem afirmat que la interdicció de la indefensió requereix de l’òrgan jurisdiccional un esforç indubtable, a fi de preservar els drets de defensa de les parts, i que correspon als òrgans judicials l’obligació de procurar que en un pro- cés se’n doni la contradicció necessària, així com que tinguin idèntiques possibilitats d’al·legar o de provar i, en definitiva, d’exercir el seu dret de defensa en cada una de les instàncies que el componen (STC 307/2005, de 12 de desembre, FJ 2, i les que s’hi citen). 7. El Tribunal ha reiterat que, prima facie, el judici de necessitat competeix al legislador, cosa que ve “justificada, igual que l’ampli marge de llibertat de què gaudeix i que deriva, no només de l’abstracció del principi de proporcionalitat (STC 62/1982, FJ 5) i de la complexitat ressenyada de la tasca, sinó també, i sobretot, de la seva naturalesa com a ‘representant en cada moment històric de la sobirania popular’ (SSTC 11/1981, 332/1994)” (STC 55/1996, de 28 de març, FJ 8). Les cauteles recollides al paràgraf segon de la regla 4 de l’art. 18.2 de la Llei 15/2015, orientades a garantir que l’audiència del menor es pugui desenvolupar en les condicions que resultin més adequades, fins i tot a porta tancada (sense interferències d’altres persones, amb assistència del Ministeri Fiscal, i amb l’auxili d’especialistes, si cal), sens dubte contribueixen decisivament a preservar el seu dret a la intimitat. És, en aquest sentit, la mesura menys cos- tosa per a la intimitat del menor, i l’extensió de l’acta de l’exploració judicial i el seu lliurament a les parts són la conseqüència d’aquesta opció del legislador. Amb caràcter general, la preservació de l’interès del menor pot suposar una limitació al principi de publicitat de les actuacions judicials, ja que permet excepcions a l’audiència pública, de conformitat amb el que disposa l’art. 120.1 CE. L’art. 138.2 de la Llei d’enjudiciament civil (LEC) disposa la celebració de les actuacions orals a porta tancada quan, entre altres raons, així ho exigeixin els interessos dels menors, i l’art. 754 LEC possibilita que els actes i les vistes en els processos sobre menors se celebrin a porta tancada i que les actuacions siguin reserva- des. En aquests supòsits, és necessari permetre la intervenció efectiva del Ministeri Fiscal en l’exploració, a fi que pugui escoltar i interrogar personalment els menors, per conèixer si aquests expressen amb llibertat la seva opinió sobre el conflicte que afecta la seva esfera 100 personal i familiar, i sol·licitar, si escau, que el Tribunal adopti les mesures de protecció dels menors que estimi necessàries. En cas contrari, es vulneren les garanties del dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió (art. 24.1 CE) del fiscal com a garant de l’interès prevalent dels menors (STC 17/2006, de 30 de gener, FJ 5). La Llei 15/2015 aplica el mateix criteri quan permet l’exploració judicial del menor sense comptar amb la presència dels interessats (les parts) en els expedients de jurisdicció voluntària. Si, per decisió del jutge, l’exploració judicial es desenvolupa en absència de les parts per garantir el dret d’audiència en condicions que preservin l’interès superior del menor, el lliurament posterior de l’acta detallada a les parts concilia aquesta decisió judicial amb els drets fonamentals de les parts en el procés (art. 24 CE). No és sobrer recordar que, segons la doctrina constitucional, “el criteri que ha de presidir la decisió judicial, en vista de les circum- stàncies concretes de cada cas, ha de ser necessàriament l’interès prevalent del menor, que cal ponderar amb el dels seus progenitors, que no es pot ignorar encara que sigui de menys rang (SSTC 141/2000, de 29 de maig, FJ 5; 124/2002, de 20 maig, FJ 4; 144/2003, de 14 juliol, FJ 2; 71/2004, de 19 d’abril, FJ 8; 11/2008, de 21 de gener, FJ 7)” (STC 185/2012, de 17 d’octubre, FJ 4). El lliurament de l’acta detallada a les parts, en suma, atén l’exigència derivada del principi processal de contradicció, tractat a l’art. 24 CE. Una exigència que, en aquest cas, s’accentua a la llum del que disposa l’art. 19.2 de la mateixa Llei 15/2015, que permet fundar la decisió judicial en els expedients que afectin els interessos d’un menor “en qualssevol fets dels quals s’hagi tingut coneixement com a conseqüència de les al·legacions dels inte- ressats, les proves o la celebració de la compareixença, encara que no els hagi invocat el sol·licitant ni altres interessats”. L’amplíssima llibertat que es confereix al jutge o al lletrat de l’Administració de justícia quan és present l’interès superior del menor només es pot equi- librar amb la garantia que els fets en què es fonamenta la interlocutòria o el decret, encara que no hagin estat al·legats per les parts, no es quedin en l’esfera del coneixement privat del decisor, ja que altrament el dret a la tutela judicial efectiva queda irremediablement sacrificat. 8. A l’hora d’abordar l’examen de la proporcionalitat en sentit estricte de la norma qüestionada, és obligat recordar que la doctrina constitucional prèvia, que fins ara ha ponde- rat la col·lisió entre la tutela judicial efectiva de l’acusat i el dret a la intimitat de les víctimes menors d’edat que presten testimoni en processos penals, ha emfatitzat que les mesures de protecció legítimes d’aquestes, incloent-hi la de rebutjar-ne la presència al judici per interro- gar-les personalment, han de ser compatibles amb el dret de defensa, i els òrgans judicials han de prendre precaucions que contrapesin o reequilibrin els dèficits de defensa que GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 101 Annex 2: Resolucions judicials rellevants deriven de la impossibilitat de l’interrogatori personal de la víctima (SSTC 174/2011, de 7 de novembre, i 57/2013, d’11 de març). En la tutela de drets i d’interessos que se substancien en els expedients de jurisdicció voluntària, encara que siguin els interessos d’un menor els directament afectats per la decisió (arts. 18.2.4 paràgraf primer, i 19.2 de la Llei 15/2015), tampoc es pot obviar que l’accés de les parts a tots els documents del procés és una conseqüència obligada del dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió, en la noció encunyada per la doctrina d’aquest Tribunal, com a “pri- vació del dret a al·legar i a demostrar en el procés els drets propis”, que “té la seva manifes- tació més transcendent, quan per l’òrgan judicial s’impedeix a una part l’exercici d’aquest dret a la defensa, i se la priva d’exercitar-ne la potestat d’al·legar i, si escau, de justificar els seus drets i interessos perquè li siguin reconeguts, o per replicar dialècticament les posicions con- tràries, en l’exercici de l’indispensable principi de contradicció” (STC 8/2009, de 12 de gener, FJ 3). En el mateix sentit, l’STC 278/2006, de 25 de setembre, afirma que “en cap cas es pot privar les parts de l’oportunitat d’al·legar sobre la qüestió que, segons el parer de l’òrgan judi- cial, resulta determinant de la decisió del recurs, perquè altrament pateix la confiança legítima generada pels termes en què es va conformar la realitat jurídica en el procés, que no poden desconèixer els òrgans judicials (STC 53/2005, de 14 de març, FJ 5)” (FJ 3.b). El Tribunal Europeu de Drets Humans també ha destacat que el dret a un procés equi- tatiu (art. 6.1 de la Convenció europea de drets humans) incorpora el principi de contradicció, que significa que les parts en un procediment civil o penal han de tenir l’oportunitat de conèixer i d’opinar sobre tota la prova que en formi part i que pugui tenir influència en la decisió judicial (per a processos civils, STEDH Ruiz-Mateos c. Espanya, § 63; Vermeulen c. Bèlgica, § 33; McMichael c. el Regne Unit, § 80, i Lobo Machado c. Portugal, § 31), cosa que exigeix que el jutge posi a disposició de les parts els documents que formen part del procediment (STEDH Kerojärvi c. Finlàndia, § 42). Sota aquests pressupòsits, per ponderar si la tutela judicial efectiva de les parts proces- sals stricto sensu, però també i sobretot del menor els drets i els interessos del qual es tracten en el procediment, es conjuga de manera equilibrada amb el dret fonamental a la intimitat dels menors d’edat, cal situar la norma qüestionada en un context més ampli, com proposen tant l’advocat de l’Estat com el Ministeri Fiscal. El moment crucial per garantir els drets d’audiència i a la intimitat del menor conci- liant-los amb els drets que assisteixen les parts en el procés no es desencadena amb el tras- llat de l’acta, sinó que se situa en un moment anterior, en el desenvolupament de l’acte de què dona fe aquest document. És en la celebració de l’exploració judicial del menor, a porta tancada, quan el jutge o el lletrat de l’Administració de justícia ha de tenir cura de preservar-ne la ntimitat (art. 9.1, paràgraf segon, de la Llei orgànica 1/1996), i vetllar en tot moment 102 perquè les manifestacions del menor se circumscriguin a les necessàries per esbrinar els fets i les circumstàncies controvertits, de manera que l’exploració només pugui veure’s sobre aquelles qüestions que guarden estricta relació amb l’objecte de l’expedient. D’altra banda, la funció tuïtiva del fiscal reforça aquesta garantia, atesa la seva vinculació especial amb els interessos dels menors (STC 185/2012, FJ 3, 4, i 5), de la qual són bona mostra les instruc- cions 2/2006, sobre el fiscal i la protecció del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge dels menors, i 1/2007, sobre actuacions jurisdiccionals i intimitat dels menors. Si s’observen estrictament aquestes regles i cauteles, com és obligat en atenció a l’interès superior del menor, es redueix al mínim la incidència en la seva intimitat: com a re- flex d’una exploració judicial en què ja s’han adoptat les mesures oportunes per preservar la intimitat del menor, el contingut de l’acta únicament ha de detallar aquelles manifestacions del menor imprescindibles per significatives, i per això especialment rellevants, per a la de- cisió de l’expedient. Delimitat així el desenvolupament de l’exploració judicial i el contingut consegüent de l’acta, pel que fa a aquesta mateixa rellevància, i per imperatiu del principi de contradicció, l’acta s’ha de posar en coneixement de les parts perquè puguin efectuar les al·legacions. En conclusió, des d’aquesta perspectiva tampoc es pot apreciar un sacrifici desproporcionat del dret a la intimitat del menor. DECISIÓ En atenció a tot allò exposat, el Tribunal Constitucional, PER L’AUTORITAT QUE LI CONFEREIX LA CONSTITUCIÓ DE LA NACIÓ ESPANYOLA, ha decidit desestimar aquesta qüestió d’inconstitucionalitat. Publiqueu aquesta sentència al Butlletí Oficial de l’Estat. A Madrid, 9 de maig de 2019.–Juan José González Rivas.– Encarnación Roca Trías.– Andrés Ollero Tassara.–Fernando Valdés Dal-Ré.–Santiago Martínez-Vares García.–Juan Antonio Xiol Ríos.–Pedro José González-Trevijano Sánchez.–Antonio Narváez Rodríguez.– Alfredo Montoya Melgar.–Ricardo Enríquez Sancho.–Cándido CondePumpido Tourón.–Ma- ría Luisa Balaguer Callejón.–Signat i rubricat. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 103 STS núm.1677/2025, de 19 novembre (fa referència a la regulació legal, la finalitat de l’audiència i la valoració). 104 STS núm. 1677/2025, del 19 de novembre (ECLI:ES:TS:2025:5193) 2. Doctrina de la sala. L’audiència del menor com a dret que cal garantir per apreciar les mesures que l’afectin personalment d’acord amb el seu interès superior. El deure de motivació. A la sentència 268/2025, de 19 de febrer, amb cita de les sentències 1709/2024, de 18 de desembre, i 1695/2024, de 17 de desembre, que alhora sintetitzen la doctrina de la sala, sobre l’audiència del menor com a dret que cal garantir per apreciar les mesures que l’afectin personalment d’acord amb el seu interès superior, hem declarat: “Per apreciar quin és aquest interès superior prevalent, cal donar als menors que comp- tin amb prou judici l’oportunitat de ser escoltats. Aquesta audiència es configura com un dret que correspon als nens i nenes perquè els escoltin abans de prendre qualsevol decisió sobre aspectes que els afectin personalment, i es reconeix en diferents disposicions normatives, com els arts. 92.6 i 159 CC; 9 de la Llei orgàni- ca 1/1996, de protecció jurídica al menor; 12.2 de la Convenció sobre els drets de l’infant de l’ONU del 1989; 3 del Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants; l’apartat 15 de la Carta europea de drets dels infants; l’art. 6 del Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants, fet a Estrasburg el 5 de desembre de 1997, ratificat per Espanya l’11 de novembre de 2014 i en vigor des de l’1 d’abril de 2015; així com l’art. 24.1 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, entre altres textos legals. ”Per la seva banda, l’Observació núm. 12 de la Convenció sobre els drets de l’infant (2009), assenyala que: 1. Els estats part han de garantir a l’infant que estigui en con- dicions de formar-se un judici propi el dret a expressar la seva opinió lliurement en tots els assumptes que l’afecten, i tenir-ne degudament en compte les opinions, en funció de la seva edat i maduresa. 2. A aquest efecte, cal donar en particular a l’infant l’opor- tunitat de ser escoltat en tot procediment judicial o administratiu que l’afecti, sigui direc- tament o per mitjà d’un representant o d’un òrgan apropiat, d’acord amb les normes de procediment de la llei nacional. ”L’STC 64/2019, de 9 de maig, explica la transcendència del dret del menor a ser escol- tat i la seva relació amb el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, i ens ensenya al respecte que: “El dret del menor a ser ’oït i escoltat’ forma així part de l’estatut jurídic in- disponible dels menors d’edat, com a norma d’ordre públic, d’observança inexcusable per a tots els poders públics (STC 141/2000, de 29 de maig, FJ 5). La seva rellevància constitucional es recull en diverses resolucions d’aquest Tribunal que han considerat vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) tutela GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 105 Annex 2: Resolucions judicials rellevants judicial efectiva (art. 24.1 CE) dels menors en supòsits de processos judicials en què no havien estat oïts o explorats per l’òrgan judicial en l’adopció de mesures que afectaven la seva esfera personal (SSTC 221/2002, de 25 de novembre, FJ 5; en el mateix sentit, SSTC 71/2004, de 19 d’abril, FJ 7; 152/2005, de 6 de juny, FFJJ 3 i 4, i 17/2006, de 30 de gener, FJ 5)”. ”Més recentment, aquesta doctrina es reprodueix a l’STC 5/2023, de 20 de febrer, FJ 3. Aquesta sala s’ha ocupat igualment de la importància i transcendència que amaga aquest dret, i és n’és manifestació la continguda en les sentències 413/2014, de 20 d’octubre; 157/2017, de 7 de març; 578/2017, de 25 d’octubre; 18/2018, de 15 de gener; 648/2020, de 30 de novembre; 548/2021, de 19 de juliol; 577/2021, de 27 de juliol, o, més recentment, 984/2023, de 20 de juny, entre d’altres, de les quals cal extreure, en el que ara ens interessa, a tall de línies directrius, les dues següents: (i) L’audiència del menor té per objecte indagar sobre el seu interès amb la finalitat de garantir-ne la millor protecció i la més adequada, per la qual cosa, si escau, l’ha d’acordar d’ofici el tribunal. (ii) No es pot dir que els tribunals estiguin obligats a escoltar sempre el menor en el si dels procediments judicials, ja que depèn de les circumstàn- cies particulars de cada supòsit en funció de l’edat, la maduresa i l’interès dels menors. Precisament en atenció a aquests factors, i sempre que el menor tingui menys de 12 anys, és possible que es prescindeixi de d’aquesta audiència, o que es consideri més adequat que es dugui a terme a través d’un expert, o estar a la practicada per aquest mitjà. Ara bé, perquè el tribunal pugui decidir no practicar-la, cal que ho resolgui de manera motivada. ”No és estrany, doncs, que a les sentències 548/2021, de 19 de juliol; 577/2021, de 27 de juliol, i 308/2022, de 19 d’abril, es decretés la nul·litat d’actuacions per donar audièn- cia als menors sobre les mesures que els afectaven personalment. ”A l’STEDH, secció 3a, d’11 d’octubre de 2016, contra Espanya, es va assenyalar que: ‘[s]eria anar massa lluny afirmar que els tribunals interns sempre tenen l’obligació d’es- coltar els fills en una audiència’ quan hi ha en joc el dret de visita del progenitor no custodi. En efecte, això depèn de les circumstàncies particulars de cada causa, i en tot cas s’ha de tenir en compte l’edat i la maduresa del fill afectat”. I afegeix, en particular, pel que fa al dret espanyol: ‘[e]n els procediments de divorci contenciós, els fills menors han de ser escoltats si es considera necessari i tenen capacitat de discerniment, i en tot cas si tenen més de dotze anys. En tot cas, el rebuig de l’audiència ha de ser motivat’. 106 ”L’STC 53/2024, de 8 d’abril, FJ 4, lliga el deure de motivació amb la necessitat de donar audiència als menors, i així assenyala: ’La manca d’audiència al menor està unida indissolublement al deure de motivació reforçada, i reforça la insuficiència de justificació de la decisió sobre el règim de visites en què incorren les sentències im- pugnades. Escoltar la persona menor permet a l’òrgan judicial conèixerne els desit- jos, els sentiments i les opinions, que l’art. 2 de la Llei orgànica 1/1996 inclou entre els criteris i elements generals que s’han de tenir en compte en la ponderació de què s’ha d’entendre, en cada cas, com a interès superior del menor, i que s’han de valo- rar conjuntament, en desenvolupar el judici de proporcionalitat estricta, de manera que la mesura que s’adopti a favor d’aquest interès superior no sacrifiqui amb més intensitat el dret fonamental concernit que el benefici que s’obtingui amb la restricció. L’apartat 5.d d’aquest art. 2 assenyala expressament que la decisió ha d’incloure en la motivació ’els criteris utilitzats, els elements aplicats en ponderar els criteris entre si i amb altres interessos presents i futurs, i les garanties processals respectades’. Entre aquests criteris es troben ’[l]a consideració dels desitjos, els sentiments i les opinions del menor (art. 2.2.b)’, ’[l]’edat i la maduresa del menor (art. 2.3.a)’, ’[l]’efec- te irreversible del transcurs del temps en el seu desenvolupament’ (art. 2.3.c), [...]”. La doctrina de la sala atorga gran rellevància al resultat de l’audiència als menors quan es compleixen determinats estàndards. En particular, es considera rellevant una opinió emesa lliurement, no mediatitzada o interferida per la conducta o la influència d’algun dels pares, quan les raons del menor siguin atendibles perquè no s’inspiren en criteris de como- ditat o benestar a curt termini, i seguir la seva opinió no estigui desaconsellat per l’especial incidència d’altres criteris amb què, segons la norma, ha de ponderar-se conjuntament l’opi- nió dels menors (SSTS 124/2025, de 23 de gener, i 705/2021, de 19 d’octubre). GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 107 Annex 3: Altres documents rellevants 108 Annex 3: Altres documents rellevants Decàleg de bones pràctiques per a l’audiència del menor Preàmbul: Amb vista a un desenvolupament correcte del dret a l’audiència de nenes, nens i adolescents (NNA), atenent els estàndards internacionals i, en particular, l’article 12 de la Convenció so- bre els drets de l’infant (20/11/1989), desenvolupat per l’Observació general núm. 12 (2009) del Comitè dels Drets de l’Infant, així com les regles de Brasília, sobre l’accés a la justícia de les persones en situació de vulnerabilitat (4 a 6 de març de 2008); tenint present l’STC núm. 64/2019, de 9 de maig, i seguint les indicacions de la SAP Madrid, secció 31a, número 267/2023, de 30 de juny de 2023, s’aproven per unanimitat les pautes següents: 1.- Les compareixences o audiències dels NNA han de tenir caràcter preferent, i acor- dar-se, sempre que sigui possible, en un horari que interrompi tan poc com sigui possible la seva activitat escolar, i s’han de dur a terme de forma adequada a la seva situació i des- envolupament, amb assistència, si és necessari, de professionals qualificats o experts. 2.- No s’han de dur a terme audiències que no hagin estat acordades prèviament pel tri- bunal, i les parts, els advocats i els procuradors s’han d’abstenir de portar els menors al jutjat el mateix dia de l’acte de la compareixença. 3.- L’audiència s’ha d’efectuar en presència del jutge, del Ministeri Fiscal i del LAJ, sense l’ús de togues i procurant la proximitat entre el jutge i l’NNA. 4.- No hi d’haver presència dels progenitors, ni advocats, ni procuradors. Excepcional- ment, i a criteri del tribunal, es pot considerar la presència del defensor judicial, com a simple observador, en supòsits d’oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. 5.- Ha de ser en un entorn amigable, adequat i, en tot cas, fora de la sala de vistes. 6.- Cal cuidar el protocol d’acollida, amb presentació dels assistents a l’audiència i la fun- ció de cadascun. 7.- S’ha d’oferir a l’NNA una informació prèvia, comprensiva en particular del seu dret a ser oït i escoltat, i que li permeti exercir aquest dret en un llenguatge comprensible, en formats accessibles i adaptats a les seves circumstàncies, procurant establir una bona sintonia inicial. També se l’ha d’informar del seu dret a no dir res. 8.- Cal preservar-ne la intimitat. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 109 Annex 3: Altres documents rellevants 9.- Sempre s’ha d’utilitzar un llenguatge amigable i adaptat a l’edat, la maduresa o l’auto- nomia progressiva de l’NNA. 10.- L’audiència ha de tenir el format d’una conversa no forçada, mai ha de ser un inte- rrogatori, i cal evitar formular preguntes dicotòmiques, com l’elecció entre un progenitor o un altre. 11.- En tot moment cal tenir una escolta activa, amb especial atenció a les circumstàncies concretes de l’NNA. 12.- S’ha de cuidar el protocol de comiat, descarregant-lo de la responsabilitat de la de- cisió judicial. 13.- Si cal la intervenció de professionals qualificats o experts, el jutge ha de mantenir una entrevista prèvia amb el professional designat per a una coordinació millor en el desen- volupament de l’audiència. 14.- El lletrat de l’Administració de justícia ha de coordinar l’agenda d’assenyalaments del jutjat amb l’agenda del fiscal de família adscrit al jutjat o, si escau, amb la fiscalia provin- cial de menors als efectes que puguin estar presents a l’audiència el jutge, el Ministeri Fiscal i el lletrat de l’Administració. 15.- Cal tenir ple respecte a les garanties del procediment. 16.- La denegació del dret d’audiència s’ha d’efectuar mitjançant una resolució motivada i en l’interès superior de l’NNA. 17.- L’audiència està subjecta al compliment i l’observança de tots els drets reconeguts als NNA com a subjectes actius de dret. 110 Directrius del Comitè de Ministres del Consell d’Europa per a una justícia adaptada als infants Adoptades pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa el 17 de novembre de 2010 i expo- sició de motius. El programa del Consell d’Europa “Construir una Europa per i amb els infants” Dret a ser escoltat i a expressar les seves opinions 106. L’Observació general núm. 12 del Comitè de les Nacions Unides dels Drets de l’Infant interpreta el dret dels infants a ser escoltats, que és un dels quatre principis rectors de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, emprant la paraula “garantir”, un terme jurídic amb una fermesa especial que no deixa marge a la discreció dels estats parts.77 L’Observació insisteix en el fet que només l’edat no pot determinar la rellevància de les opi- nions d’un infant.78 A l’Observació general núm. 5, el Comitè estableix correctament que: “és relativament fàcil aparentar que se’ls escolta, però per atribuir la importància adequa- da a l’opinió dels infants es necessita un autèntic canvi”.79 107. L’article 3 del Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants (1996, ETS núm. 160) combina el dret a ser escoltat amb el dret a ser informat: en procediments judicials, els infants haurien de rebre tota la informació rellevant, ser consultats i expressar les seves opinions i estar informats sobre les possibles conseqüències del compliment d’aquestes opi- nions així com de les possibles conseqüències de qualsevol decisió. 108. En aquestes directrius, es fa referència a conceptes com “edat i maduresa” i “prou co- neixement”, els quals impliquen cert nivell de comprensió, però no s’arriba a exigir que l’infant tingui un coneixement complet i exhaustiu de tots els aspectes de l’assumpte en qüestió.80 L’infant té dret a expressar la seva opinió lliurement, sense pressió ni cap mena de manipu- lació.81 109. Les directrius sobre la justícia per als infants víctimes i testimonis de delictes utilitza el terme “adaptat als infants” com “un enfocament que té en compte les necessitats i els desitjos individuals de l’infant”.82 110. Les lleis haurien d’estar clarament formulades per tal de garantir la igualtat jurídica per a tots els infants, independentment de l’edat, en particular quan un infant pren la iniciativa de ser escoltat, se n’hauria de presumir prou nivell de comprensió. L’edat, però, continua jugant un paper important a l’hora d’“atorgar” als nens el seu dret bàsic a ser escoltats en aquells assumptes que els afecten (directriu 45). Tot i això, cal destacar que, en certes circumstàn- cies, és obligació del menor ser escoltat (és a dir, prestar declaració). 111. Els infants han de saber amb exactitud què passarà i quin serà l’estatus de la seva opinió o declaració.83 El jutge no s’hauria de negar a escoltar el menor sense motius justificats tret GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 111 Annex 3: Altres documents rellevants que sigui en l’interès superior de l’infant (directriu 47). També se’ls ha d’aclarir degudament que el simple fet que un jutge no els escolti, no vol dir que “guanyin” el cas. Amb la finalitat de guanyar-se la confiança i el respecte del menor cap a la sentència donada, l’advocat ha de fer un esforç especial per explicar a l’infant per què se n’ha desoït l’opinió o per què s’ha pres la decisió en qüestió, com es fa amb els adults (directriu 48). 112. Així mateix, els infants tenen dret a expressar les seves opinions i els seus judicis sobre qualsevol qüestió o assumpte que els afecti. Ho haurien de poder fer independentment de la seva edat, en un entorn segur i de respecte envers la seva persona. S’han de sentir cò- modes quan parlin amb un jutge o amb altres agents. Això pot requerir que els jutges ometin certes formalitats, com ara portar perruca i toga o escoltar l’infant a la sala del tribunal; a tall d’exemple, pot ser útil escoltar un infant al despatx del jutge. 113. És important que l’infant pugui parlar lliurement i que no hi hagi interrupcions. A la pràc- tica, això pot implicar no permetre la presència d’altres persones a la sala (com els pares o el suposat infractor), i que l’ambient no es vegi afectat per interrupcions indesitjades, indisci- plina o trànsit de persones entrant i sortint. 114. Sovint els jutges no tenen formació en comunicació amb infants i poques vegades es recorre a professionals especialitzats per ajudar-los en aquesta tasca. Com ja s’ha indicat (paràgraf 96, més amunt), fins i tot els infants petits poden expressar les seves opinions cla- rament si disposen d’una assistència i orientació adequades. De fet, els jutges i la resta de professionals haurien de demanar a l’infant la seva opinió, el seu judici i la seva perspectiva en relació amb qualsevol assumpte. 115. La decisió sobre qui escoltarà l’infant, presumiblement el jutge o un expert designat, s’ha de determinar després d’una seriosa reflexió.84 Alguns infants poden preferir que els escolti un especialista que més tard traslladi el seu punt de vista al jutge. D’altres, no obstant, poden deixar clar que prefereixen parlar directament amb el jutge, atès que serà aquest qui prengui la decisió. 116. Si bé és cert que hi ha el risc que es manipuli els infants mentre els escolten o quan expressen les seves opinions (per exemple, per un pare contra l’altre), s’hauria de fer tot el possible perquè aquest risc no posi en perill aquest dret fonamental. 117. El Comitè de les Nacions Unides dels Drets de l’Infant fa una advertència contra els en- focaments merament simbòlics i les pràctiques poc ètiques,85 i enumera els requisits bàsics per a l’aplicació efectiva i genuïna del dret a ser escoltat.86 Els processos per escoltar els infants han de ser transparents i informatius, voluntaris, respectuosos, adaptats als infants, 112 inclusius, duts a terme per professionals degudament formats, segurs i sensibles al risc i, finalment, responsables. En l’assumpte d’una adopció transfronterera amb pares adoptius italians de nens romanesos (assumpte Pini i altres c. Romania), el Tribunal va ser molt clar sobre el dret dels infants a ser escoltats i que es tinguin degudament en compte les seves opinions: “Cal destacar que en l’assumpte que ens ocupa els infants van rebutjar la idea de reunir-se amb els seus pares adoptius a Itàlia una vegada van arribar a certa edat en què es pot considerar raonablement que la seva personalitat estava prou formada i que havien adquirit la maduresa necessària per expressar les seves opinions pel que fa a l’entorn en què volien criar-se”. Els interessos dels infants establien que les seves opinions s’haurien d’haver tingut en comp- te una vegada assolida la maduresa necessària per expressar-les. La negativa constant dels infants, després d’assolir l’edat de 10 anys, a viatjar a Itàlia i reunir-se amb els seus pares adoptius s’ha de tenir en compte en aquest sentit”.88 A l’assumpte Hokkanen c. Finlàndia, un pare reclamava la custòdia de la seva filla, que havia estat vivint amb els seus avis durant anys. La menor no volia viure amb el seu pare i el Tribunal va acordar que “era prou madura per- què es tinguessin en compte les seves opinions i que per tant no s’hauria de concedir l’accés contra la seva voluntat”.89 77. Observació general núm. 12 (2009) sobre el dret de l’infant a ser escoltat (CRC/C/GC/12, 1 de juliol de 2009), paràgraf 19. 78. Ibid, paràgrafs 28-31. 79. Observació general núm. 5: mesures generals d’aplicació de la Convenció sobre els drets de l’infant (CRC/GC/2003/5), article 12. Directrius del Comitè de Ministres del Consell d’Europa per a una justícia adaptada als infants. 80. Per a més informació, vegeu l’informe del CRIN: Measuring maturity. Understanding children’s ‘evolving capacities’, 2009. 81. Observació general núm. 12 (2009) sobre el dret de l’infant a ser escoltat (CRC/C/GC/12, 1 de juliol de 2009), paràgraf 22. 82. Directrius sobre la justícia per als infants víctimes i testimonis de delictes (ECOSOC Res. 2005/20, 22 de juliol de 2005). 83. Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants, article 3.c. Exposició de motius 84. El Comitè de les Nacions Unides dels Drets de l’Infant recomana que s’escolti directament l’infant. Observació general núm. 12 (2009) sobre el dret de l’infant a ser escoltat (CRC/C/GC/12, 1 de juliol de 2009), paràgraf 35. 85. Observació general núm. 12 (2009) sobre el dret de l’infant a ser escoltat (CRC/C/GC/12, 1 de juliol de 2009), paràgraf 132: el Comitè insta els estats part a evitar els enfocaments merament simbòlics que limitin l’expressió de les opinions dels infants o que permetin es- coltar els infants però no que tinguin degudament en compte les seves opinions. Fa èmfasi que permetre la manipulació dels infants pels adults, posar-los en situacions en què se’ls indica què poden dir o exposar-los al risc de sortir perjudicats per la seva participació no constitueixen pràctiques ètiques i no es poden entendre com a aplicació de l’article 12. 86. Observació general núm. 12 (2009) sobre el dret de l’infant a ser escoltat (CRC/C/GC/12, 1 de juliol de 2009), paràgrafs 133-134. 87. Tribunal Europeu de Drets Humans (secció segona), sentència de 22 de juny de 2004, Pini i altres c. Romania, núm. 78028/01 i 78030/01, paràgraf 157. 88. Ibid, paràgraf 164. 89. Tribunal Europeu de Drets Humans (sala), sentència de 23 de setembre de 1994, Hokkanen c. Finlàndia, núm. 19823/92, paràgraf 61. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 113 Annex 4: Model acta de l’audiència 114 Annex 4: Model acta de l’audiència ACTA D’AUDIÈNCIA A Barcelona, a ******************* Magistrat/a: ***************** Compareix ***************, nascut en data **************, de ******* anys. Abans de l’inici de la conversa se l’informa: • Del motiu de l’audiència. • Del seu dret a ser oït i escoltat. • Del seu dret a no fer manifestacions. • Que les seves manifestacions es recolliran en una acta. • Que aquesta acta es traslladarà als lletrats. MANIFESTA: Que ha entès el motiu de l’audiència i la informació dels seus drets. De tot això s’estén aquesta acta. En dono fe. GUIA PRÀCTICA PER A L’AUDIÈNCIA DE NENES, NENS I ADOLESCENTS EN PROCESSOS JUDICIALS DE FAMÍLIA 115 cejfe.gencat.cat cejfe.gencat.cat