Experiències de les dones estrangeres als centres penitenciaris catalans: Aproximació des de la perspectiva interseccional

Abstract

El present estudi explora la situació de les dones immigrants que compleixen condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. La metodologia de l’estudi és mixta en tant que combina dades quantitatives obtingudes d’un qüestionari -dissenyat ad hoc per aquest projecte de recerca aplicada- i dades textuals produïdes mitjançant entrevistes en profunditat i grups de discussió de dones i professionals. Tanmateix, s’ha utilitzat l’observació participant i la recollida de notes de camp durant el període del treball de camp.

Els principals resultats de l’estudi visibilitzen diverses discriminacions que afecten a les dones immigrants -i autòctones- en relació a la conflictivitat i tensió en els mòduls per la manca de classificació interior, la dificultat d’obtenir permisos abans de la llibertat i el tercer grau per la manca d’arrelament i suport social al país d’acollida i les dificultats per accedir a l’habitatge i a feines regulades per la manca de documentació i la necessitat d’haver d’esperar el venciment dels antecedents penals. Aquesta situació les estigmatitza.

Algunes de les propostes d’aquest treball són: Avançar vers un model mixt penitenciari, atès que la separació entre homes i dones comporta desavantatges per a la institució penitenciaria i especialment per a les dones i pels professionals que treballen amb elles i, per tant, cal enfortir l’accés a espais i recursos comuns (activitats i destins laborals) on ja s'està fent i incorporant-los en la resta de centres (especialment a joves que no compta amb recursos per les dones joves). Això ajudaria a evitar la discriminació de les dones quan a l’accés als recursos formatius, activitats i destins laborals; s’ha d’enfortir la reinserció social i laboral, la formació ocupacional s’hauria d’adequar a les necessitats del mercat laboral actual i els perfils i competències de les dones estrangeres i autòctones. Així mateix, s’han d’actualitzar i ampliar els requisits per poder accedir a l’autorització de treball en tercer grau o llibertat condiciona; Facilitar els vincles positius, mitjançant la revisió de la pràctica d’utilitzar els permisos per a comunicar (trucades telefòniques, videotrucades, visites i vis a vis) com a reforçadors de la conducta atenent a la dificultat de les dones estrangeres per a comunicar amb els seus països d’origen.