Lobbys: el marc regulador dels grups d’interès. Edició actualitzada

Abstract

La Llei catalana de transparència ha estat qualificada, amb raó, com una llei molt ambiciosa i exigent. La regulació que aquesta llei va dedicar als grups d’interès —o lobbys— és, a més, força pionera. En efecte, les activitats d’influència o intermediació —tan antigues com la política— disposen de regulacions assentades en l’àmbit anglosaxó (Estats Units, Canadà, Austràlia), però només darrerament han començat a ésser objecte d’atenció fora d’aquest àmbit geogràfic i cultural. A escala mundial i europea, l’existència de regles específiques aplicables als lobbys o grups d’interès encara no constitueix la regla general, sinó l’excepció. I a l’Estat espanyol ningú no havia abordat normativament aquesta matèria. El legislador català, en canvi, va apostar per una regulació completa i decidida dels lobbys, articulada a partir del denominat Registre de grups d’interès. Els trets més destacables d’aquesta regulació són, principalment, la previsió que el Registre de grups d’interès és de creació obligatòria per part de les institucions públiques catalanes, que la configuració de la inscripció dels grups d’interès té igualment caràcter obligatori i que recull una definició ampla o amplíssima de grup d’interès, entenent com a tal qualsevol persona física o jurídica, així com les organitzacions sense personalitat jurídica, que du a terme activitats susceptibles d’exercir una influència directa o indirecta sobre el disseny o l’aplicació de les polítiques públiques, sobre l’elaboració o els continguts de les iniciatives normatives i, en general, sobre qualsevol procés d’adopció de decisions públiques.