Promoure la curiositat per navegar la complexitat (Ponència, 18 de maig de 2022)

Abstract

Com aprendívors que som, necessitem satisfer el nostre apetit de coneixement i la nostra set de bellesa per a gaudir d'una vida plena. L'esclerosi intel·lectual i el tedi vital afligeix tard o d'hora a qui no s'automedica amb el dubte i exercita la curiositat. Aquest és l'humus fertilitzant d'una ment ben enjardinada i l'autèntica font de l'eterna joventut. L'apetit de saber no sols és el tret distintiu del primat humà, sinó el que dota de valor i sentit a la nostra existència particular. Durant el nostre trànsit per aquest món tot ens interpel·la. Fins a tal punt és així, que comencem a envellir quan perdem la curiositat. El desig d'aprendre, al costat de la capacitat de pensar creativament, són el millor aval per a qui aspiri a obrir-se pas en el món laboral i tenir una bona vida. En un futur pròxim serà impossible competir amb les màquines, més eficaces i menys fal·libles que els humans, a l'hora de fer treballs rutinaris, tant si són manuals com cognitius. Les persones que exerceixin tasques susceptibles d'automatitzar-se hauran de buscar una nova font d'ingressos o es veuran condemnades a la precarietat en l'ocupació. Únicament es troben a resguard de la digitalització i la robotització aquelles professions que exigeixen flexibilitat cognitiva, habilitats socials i un enfocament ètic. La importància de conrear la curiositat en un món postindustrial, postmodern, de la postveritat i, de seguir així les coses, aviat també posthumà, està fora de tot dubte.