Narratives transmèdia i el futur dels mitjans (Ponència, 9 de març de 2015)

Abstract

A principis dels 90 va aparèixer un nou actor dins dels mitjans tradicionals que ho va capgirar tot: internet. Inicialment menyspreat i considerat com un actor menor, progressivament es va anar acomodant al seu nou nínxol, de vegades copiant les velles maneres de fer (PDF, correu electrònic, ofimàtica, etc.), però després de l'arribada del 2.0 hi va haver la gran transformació, que és imparable. Internet es converteix, en paraules de Carlos A. Scolari, en el gran nínxol evolutiu. La resta d'actors, per tant, s'acomoden a aquest nou ecosistema, en el qual mana la xarxa. És precisament en aquest context que hem de comprendre la controvèrsia sobre la desaparició –o evolució– dels mitjans tradicionals (premsa, ràdio, televisió) i l'esgotament de les grans audiències. Progressivament apareixen nous actors i mitjans que se sostenen en microaudiències i, amb el temps, acaben proveint d'una nova dieta mediàtica una població que ja és molt àmplia. En aquest context també es consolida un altre producte de l'evolució dels mitjans, les narratives transmèdia (transmedia storytelling ). Es tracta d’una mena de relat que es desplega a través de múltiples mitjans i plataformes de comunicació, i en què una part dels consumidors assumeixen un paper actiu en aquest procés d'expansió. En la sessió programada, a més de poder entendre l’evolució dels mitjans, tindrem l’oportunitat de reflexionar sobre l’impacte que aquesta evolució té en les pràctiques educatives.