Incidencia del trastorno límite de la personalidad (TLP) en mujeres encarceladas

Abstract

El trastorno límite de la personalidad (TLP) es un trastorno, de elevada prevalencia en la población general y psiquiátrica, que suele cursar con otros trastornos y que tiende a afectar en mayor número a las mujeres. La característica principal del trastorno es la desregulación emocional, de forma que las personas que lo sufren experimentan una gran dificultad para ajustar las respuestas emocionales a los requerimientos del ambiente o a objetivos concretos. A menudo presentan conductas autolesivas que no tienen como objetivo acabar con la propia vida, aunque el suicidio puede ser el resultado final de tales actos. Dado que se observó que en los departamentos de mujeres del Centro Penitenciario Brians 1 se registraba un número importante de conductas como las descritas, se supuso que probablemente muchas de las mujeres que las presentaban podían ser susceptibles de un diagnóstico de TLP. En efecto, una vez valorada toda la población de mujeres ingresadas en el Centro, se determinó que un 34% de ellas podían presentar el trastorno y que tal diagnóstico correlaciona con un mayor índice de autolesiones, peor adaptación a la prisión, mayor penosidad en el cumplimiento de las sentencias, y también con otras variables clínicas como la drogadicción. El TLP en mujeres parece funcionar como un factor de vulnerabilidad para un proceso de desviación social, carreras delictivas más largas y persistentes y trayectorias penitenciarias más conflictivas. De todo ello, parece deducirse la necesidad de desarrollar programas de tratamiento específicamente dirigidos a este trastorno para las mujeres privadas de libertad que lo requieran.

El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un trastorn d’elevada prevalença en la població general i psiquiàtrica, que sovint cursa amb altres trastorns i que tendeix a afectar més a les dones. La característica principal del trastorn és la desregulació emocional, de forma que les persones que el pateixen experimenten una greu dificultat per ajustar les respostes emocionals als requeriments de l’ambient o a objectius concrets. Sovint presenten conductes autolesives que no tenen com a objectiu acabar amb la pròpia vida, tot i que el suïcidi pot ser el resultat final d’aquestes pràctiques. Atès que es va observar que als departaments de dones del Centre Penitenciari Brians 1 es donava un número important de conductes com les descrites, es va suposar que probablement moltes de les dones que les presentaven serien susceptibles d’un diagnòstic de TLP. En efecte, un cop valorada tota la població de dones ingressades al Centre, es va determinar que un 34% podien presentar el trastorn i que aquest diagnòstic correlacionava amb un major índex d’autolesions, pitjor adaptació a la presó, més penositat en el compliment de les sentències (més temps sense gaudir de permisos o accedir a medi obert, per exemple), i també amb altres variables clíniques com la drogodependència. El TLP vindria a funcionar com un factor de vulnerabilitat per desenvolupar desviació social, carreres delictives més llargues i persistents i trajectòries penitenciàries més conflictives. Per tot plegat, es pot deduir la necessitat de desenvolupar programes de tractament específicament dirigits a aquest trastorn per a les dones privades de llibertat que ho requereixin.

The borderline personality disorder (BPD) is highly prevalent in general and in psychiatric population, usually associated with other mental disorders. These patients exhibit a strong emotional instability, associated with a great difficulty to adjust their emotional reactions to the requirements of their environment or to specific goals. In this context, the majority of BPD patients incurred in self-injuries (NSSI) that are not motivated by an intent to commit suicide. Due to a significant number of NSSI in the departments of women of a Catalan prison called Brians 1, the research team hypothesized that BPD could be also highly prevalent among these women. In this line, all the women population of Brians 1 was evaluated and it was found that 34% of them showed BPD symptomatology, suggesting a possible BPD diagnosis. Higher scores in the BPD assessment were positively correlated with the number of NSSI and other clinical variables such as drug abuse, and had negative correlation with measures of adaptation to prison and access to benefits as permissions or open regime. Current findings suggest that BPD is highly prevalent among women in prison, and its presence may involve longer and persistent criminal careers and conflictive adaptation to prison. Therefore, the researchers conclude that a prison treatment program for BPD needs to be implemented.