Els poder preventius: l'experiència notarial a Catalunya

Abstract

Aquest estudi analitza la pràctica notarial dels poders preventius a Catalunya, en el marc de la reforma legal sobre suports a l’exercici de la capacitat jurídica. L’objectiu és conèixer com s’apliquen aquests poders, quins són els seus usos reals i si la legislació projectada respon a les necessitats detectades. La recerca combina els resultats d’una enquesta tramesa al notariat català, realitzada entre maig i juny de 2024, i entrevistes semiestructurades a 10 professionals, realitzades entre març i maig de 2025. Els plantejaments teòrics parteixen de la Convenció de l’ONU sobre discapacitat i la Llei estatal 8/2021, que reconeixen els poders preventius com a mesures voluntàries de suport. Es distingeixen dues modalitats: poders generals amb clàusula de subsistència i poders preventius purs. Les dades revelen que aquests darrers són totalment residuals. Les variables estudiades inclouen el perfil sociodemogràfic dels atorgants, les raons d’atorgament, el judici de capacitat, el contingut de les escriptures i les garanties incorporades. Els resultats mostren un predomini aclaparador dels poders amb clàusula de subsistència, atorgats majoritàriament per persones majors de 70 anys, en l’àmbit familiar. Les conclusions apunten a que el notariat es mostra convençut de la utilitat pràctica d’aquests poders, per la seva flexibilitat i perquè es basen en la confiança entre poderdant i apoderat. Recomanen millorar la informació a la ciutadania i evitar la imposició de salvaguardes excessives que podrien desincentivar-ne l’ús.

Este estudio analiza la práctica notarial de los poderes preventivos en Cataluña, en el marco de la reforma legal sobre apoyos al ejercicio de la capacidad jurídica. El objetivo es conocer cómo se aplican estos poderes, cuáles son sus usos reales y si la legislación proyectada responde a las necesidades detectadas. La investigación combina una encuesta al conjunto del notariado catalán, realizada entre mayo y junio de 2024, y entrevistas semiestructuradas a 10 profesionales, realizadas entre marzo y mayo de 2025. Los planteamientos teóricos parten de la Convención de la ONU sobre discapacidad y de la Ley estatal 8/2021, que reconocen los poderes preventivos como medidas voluntarias de apoyo. Se distinguen dos modalidades: poderes generales con cláusula de subsistencia y poderes preventivos puros. Los datos revelan que el empleo de estos últimos es totalmente residual. Las variables estudiadas incluyen el perfil sociodemográfico de los otorgantes, las razones de otorgamiento, el juicio de capacidad, el contenido de las escrituras y las garantías incorporadas. Los resultados muestran un predominio abrumador de los poderes con cláusula de subsistencia, otorgados mayoritariamente por personas mayores de 70 años, en el ámbito familiar. Las conclusiones apuntan a que el notariado está convencido de la utilidad práctica de estos poderes, por su flexibilidad y porque se basan en la confianza entre otorgante y apoderado. Por ello recomiendan mejorar la información a la ciudadanía y evitar la imposición de salvaguardas excesivas que podrían desincentivar su uso.

This study examines the notarial practice of continuing powers of attorney in Catalonia, within the framework of the legal reforms on support for the exercise of legal capacity. The aim is to understand how these powers are applied, what their real uses are, and whether the proposed legislation addresses the identified needs. The research combines a survey sent to notaries working in Catalonia, undertaken in May and June 2024, and semi-structured interviews with 10 professionals, conducted between March and May 2025. The theoretical framework is based on the UN Convention on the Rights of Persons with Disabilities and the Spanish Law 8/2021, which recognise preventive powers as voluntary support measures. Two types are distinguished: general powers of attorney with a subsistence clause and “pure” preventive powers. The data show that the latter’s significance is negligible. The variables studied include the sociodemographic profile of granters, reasons for granting a CPA, capacity assessment, the content of the deeds, and whether safeguards are introduced therein. The results show an overwhelming predominance of powers with a subsistence clause, mostly granted by individuals over 70 years old, within family settings. The conclusions suggest that notaries are convinced of the practical usefulness of these powers, due to their flexibility and the trust-based relationship between the granter and attorney. They recommend improving public awareness, and they also reject imposing excessive safeguards that could discourage their use.