Art i desistiment en el compliment de la pena de presó: aportacions des dels tallers artístics penitenciaris al model de rehabilitació de les presons de Catalunya

Abstract

Presentem una recerca col·laborativa entre els tallers artístics penitenciaris i el Grup de recerca en Pedagogia Social (GPS) per la cohesió i la inclusió social de la Universitat de Barcelona. És una recerca exploratòria, un estudi de cas, amb metodologia mixta que té l’objectiu d‘identificar els aprenentatges que l’alumnat realitza en els tallers artístics penitenciaris (TAP, en endavant) i la seva contribució a la millora de la convivència i la participació en programes durant l’estada, la construcció d’una narrativa desistent i d’una xarxa de relacions prosocials. La metodologia ha estat participativa, amb un grup motor.

S’han realitzat entrevistes, grups de discussió, i s’ha aplicat un qüestionari a professionals i alumnat dels TAP, també s’ha fet un photovoice amb alumnat dels TAP i una anàlisi d’ítems al Sistema d’Informació Penitenciari Català (en endavant, SIPC). Les dades han estat analitzades amb Atlas.ti 25 i Statistical Package for the Social Sciences (SPSS). Els resultats presenten la trajectòria històrica i presència dels TAP en el sistema penitenciari català; Mostren que els TAP contribueixen a millorar l’autoconeixement, l’autoestima, desenvolupar competències cognitives i socials, redueixen les conductes disruptives, faciliten la participació en programes, promouen la construcció de la narrativa desistent, a més de promoure vincles prosocials dins de presó, amb les famílies i en l’entorn comunitari.

We present a collaborative research between the prison artistic workshops and the Social Pedagogy Research Group (GPS) for social cohesion and inclusion of the University of Barcelona. It is an exploratory research, a case study, with a mixed methodology that aims to identify the learning that students carry out in prison artistic workshops (TAP, hereinafter) and their contribution to the improvement of coexistence and participation in programs during the stay, the construction of a desisting narrative and a network of prosocial relationships. The methodology has been participatory, with a driving group.

Interviews, discussion groups, and a questionnaire has been applied to professionals and students of the TAPs, a photovoice has also been made with students of the TAPs and an analysis of items in the SIPC. The data is analyzed with Atlas.ti 25 y Statistical Package for the Social Sciences (SPSS). The results present the historical trajectory and presence of learned competencies and corroborate that TAPs contribute to improving self-knowledge, self-esteem, developing cognitive and social competencies, reducing disruptive behaviors, facilitating participation in programs, the construction of the desisting narrative, in addition to promoting prosocial bonds within prison, with families and in the community environment.

Presentamos una investigación colaborativa entre los talleres artísticos penitenciarios y el Grupo de investigación en Pedagogía Social (GPS) por la cohesión y la inclusión social de la Universidad de Barcelona. Es una investigación exploratoria, un estudio de caso, con metodología mixta que tiene el objetivo de identificar los aprendizajes que el alumnado realiza en los talleres artísticos penitenciarios (TAP, en adelante) y su contribución a la mejora de la convivencia y la participación en programas durante la estancia, la construcción de una narrativa desistente y de una red de relaciones prosociales. La metodología ha sido participativa, con un grupo motor.

Se han realizado entrevistas, grupos de discusión, y se ha aplicado un cuestionario a profesionales y alumnado de los TAP, también se ha llevado a cabo un photovoice con alumnado de los TAP y un análisis de ítems en el SIPC. Los datos han sido analizados con Atlas.ti 25 y Statistical Package for the Social Sciences (SPSS). Los resultados presentan la trayectoria histórica y presencia de los TAP, en el

sistema penitenciario catalan y Muestran que los TAP contribuyen a mejorar el autoconocimiento, la autoestima, desarrollar competencias cognitivas y sociales, reducen las conductas disruptivas, facilitan la participación en programas, promueven la construcción de la narrativa desistente, además de promover vínculos prosociales dentro de prisión, con las familias y en el entorno comunitario.