La prescripció de delictes sexuals amb infants víctimes: una anàlisi multidisciplinària

Abstract

L’abús sexual infantil es basa en el secret i el silenci, el que produeix en la víctima sentiments de culpa, vergonya i por. Les revelacions i denúncies d’aquestes experiències no solen tenir lloc fins a l’edat adulta i, en molts casos, ocorren un cop el delicte ha prescrit. Considerant que aquestes revelacions són clau en el procés de superació de la victimització, l'objectiu d'aquest estudi és incrementar el coneixement sobre el procés de revelació i denúncia de l'abús sexual infantil, a partir de les respostes de les seves víctimes.

S'ha entrevistat a 15 persones adultes (12 dones; M = 34,6 anys; DT = 10,7) que van patir abusos sexuals abans dels 18 anys. Es van a recollir dades sobre les seves experiències de revelació i denúncia a la infància i l’adultesa, les reaccions del seus interlocutors i la seva opinió respecte de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. La majoria de les víctimes van revelar l’abús tant a la infància com a l’adultesa però només les revelacions fetes en la darrera etapa els hi van ser d’ajut.

La majoria no ha denunciat els fets. Només un cas es va denunciar durant la infància i dos casos ho van fer durant l’adultesa, havent transcorregut prop de vint anys des de l’inici dels abusos. Les víctimes que van denunciar van sentir-se satisfetes amb la decisió tot i que van definir el procés com a dur. La totalitat de la mostra opina que els delictes sexuals contra menors no haurien de prescriure.