La reincidència en les excarceracions d’alt risc (2014-2016)

Capdevila Capdevila, Manel; Framis Ferrer, Berta; Soler Iglesias, Carles; Díez Lerma, Ruth; Arrufat Pijuan, Aroa; Ruiz Sarrión, Laura; Escarré Borrás, Aïda; Arnalda Muñoz, Andrea; Romero Seseña, Pablo; Garriga Cunillera, Júlia; Alberch Ylla, Mònica; Vilà Valls, Ester; Torrent Boada, Eva; Salas Vilaró, Laura

URI https://hdl.handle.net/20.500.14226/401

Document Type

Working document

Abstract

L’any 2016 es va publicar la primera edició de la recerca que recull la reincidència dels casos excarcerats d’alt risc (recollit en aquest mateix catàleg), que tracta sobre les persones que havien sortit de presó amb l’aplicació del protocol que s’esmenta en l’informe entre els anys 2010 i 2013. L’estudi volia avaluar la eficàcia del protocol i procediment de treball per a l’excarceració d’interns amb risc alt de reincidència delictiva violenta. Aquestes persones normalment surten en llibertat definitiva directament de la presó des de primer o segon grau penitenciari o per estar complint mesures de seguretat, sense haver fet un retorn progressiu i supervisat a la comunitat (com pot ser a través de la llibertat condicional o el tercer grau) i amb un pronòstic d’alt risc de cometre una nova reincidència violenta. El que ara es presenta en aquest estudi és el segon informe d’actualització dels casos que van sortir entre 2014 i 2016. L’estudi ha seguit el conjunt total d’aquesta població d’alt risc (N=352 casos) i s’han afegit dues mostres de control seleccionades de risc mitjà (n=355) i baix risc (n=365). En total l’estudi mostral sumen (n = 1.072 casos) seguits des del moment de la seva llibertat definitiva als anys de referència (2014-2016) fins al 30/09/2019, data de tancament del treball de camp. El període de seguiment per saber si havien reincidit va d’un mínim de 2,7 anys fins a un màxim de 5,7 anys. La mitjana se situa en 4,2 anys, amb desviació típica de 0,8 anys. El lector trobarà no només les dades de reincidència, sinó la comparació de les característiques criminològiques dels 3 grups, la comparació amb l’estudi anterior a més d’un seguiment longitudinal dels casos d’aquell primer estudi. La metodologia quantitativa es complementa amb un informe qualitatiu on es recullen les principals valoracions sobre el funcionament del protocol que fan els diferents agents intervinents (serveis penitenciaris, serveis d’atenció a la víctima, Mossos d’Esquadra, Fiscalia, etc.)