La intel·ligència artificial en l'àmbit de l'Administració de Justícia: perspectives d'implantació i problemàtiques jurídiques i pràctiques

Abstract

L’objectiu de la recerca és l’abordatge, necessàriament hipotètic, de quines són les perspectives d'implantació i les problemàtiques jurídiques i pràctiques que tindria una eventual inserció d’eines d’intel·ligència artificial en l'àmbit de l'Administració de Justícia. Es tracta d’una tecnologia que s’està desenvolupant significativament en molts àmbits (inclosa l’administració pública en general), però no, de moment, en l’Administració de Justícia. Atesa l’evident sensibilitat del camp judicial en termes de drets potencialment afectats, la investigació se centra a identificar quines són les modalitats d’intel·ligència artificial existents, quines podrien ser emprades a l’Administració de Justícia i quines problemàtiques generarien en termes d’independència judicial, de dret defensa o d’eventuals discriminacions. Per abordar aquesta investigació s’han analitzat quines són les concretes aplicacions d’eines d’intel·ligència artificial que ja estan, en altres països, com a mínim projectades. La conclusió principal seria aquesta: si es descarten els extrems d’un optimisme o un escepticisme tecnològics ingenus o injustificats, sembla factible, en principi, plantejar la viabilitat d’inserir certes eines d’automatització a determinades fases del procediment judicial. No necessàriament a la decisió final, a la sentència, sinó també, i principalment, a fases de tràmit molt voluminoses i repetitives. Sempre, és clar, amb un posterior control humà. L’objectiu de la investigació no deixa de ser, però, merament exploratori. Així ho imposa una tecnologia que canvia a gran velocitat.