dc.description.abstract | L’actual document és el resultat final d’un treball engegat l’any 2009 per la comunitat de
pràctica dels Psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal arran de la
implementació progressiva del programa Compartim, de gestió del coneixement al
Departament de Justícia.
És en aquest marc de treball col·laboratiu que els psicòlegs dels equips d’assessorament
tècnic penal vam decidir que el contingut del producte de coneixement a elaborar havia
de centrar-se en una tasca en què tots i totes ens hi sentíssim vinculats i motivats perquè
respongués a una necessitat tècnica important: l’anàlisi de la credibilitat dels testimonis
en violència de gènere atesa l’increment demanda per part dels òrgans judicials sobre el
testimoni en violència de gènere, des de la creació l’any 2004 del Jutjat de Violència vers
la Dona.
Així és en aquest camp en què decidim, l’any 2009, fer un pas endavant i analitzar en
profunditat les tècniques que hi ha actualment sobre l’anàlisi de la credibilitat del testimoni
adult en violència de gènere per tal de valorar la seva possible eficàcia i la seva posterior
administració mitjançant la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de
gènere, instrument de Juárez, J.R., Mateu, A. i Sala, E. el 2007 (publicat pel CEJFE,
Departament de Justícia, 2007).
Ja el novembre de 2010 publicàvem un primer estudi on es presentaven unes primeres
conclusions fetes arran de la revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de
gènere esmentada.
Després d’aquests 3 anys, a hores d’ara ja estem en disposició de poder presentar els
resultats d’un treball que, independentment dels seus resultats, de la seva futura aplicació
i de la seves possibles repercussions en l’àmbit de la justícia, volem remarcar que és fruit
d’un treball conjunt, col·laboratiu i cooperatiu, fruit del debat, de l’intercanvi de
coneixements, de la reflexió i de l’optimització tècnica de professionals especialitzats en
l’àmbit com són el conjunt dels psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal de
Catalunya.
Així en aquest espai s’ha aconseguit el que ja s’havia iniciat a l’anterior estudi: convertir el
coneixement implícit en explícit, l’informal en formal, de privat a públic, en definitiva
socialitzar i compartir el coneixement dels membres individuals de la comunitat per tal de
poder dotar la nostra organització d’un patrimoni intel·lectual col·lectiu de més qualitat i,
finalment, poder donar un millor servei públic des de la globalitat del territori.
D’aquesta manera, i en la mateixa línia de treball, des de la publicació de l’anterior estudi
(novembre 2010) i fins ara, es va continuar amb l’ampliació de la mostra incrementat
aquesta de 31 a 83 casos cosa que ja ens permet amb més seguretat dibuixar un perfil
sociodemogràfic, psicològic i del testimoni en casos de violència de gènere sobre els
quals els òrgans judicials demanen pericials psicològiques de la denunciant. | |