Límits ètics i jurídics en el treball social penitenciari

Abstract

La disciplina de treball social es caracteritza, entre d’altres factors, per incidir en l’espai familiar provocant dinàmiques que faciliten un avenç de les relacions personals i socials des d’una perspectiva àmplia. Aquesta intervenció pren una rellevància especial quan es realitza des d’un àmbit tan específic com ho és el penitenciari: a les dificultats inherents a la pràctica professional, s’hi afegeixen altres elements que condicionen els resultats com ho són l’enquadrament institucional, el compliment d’una sentència, els elements de control envers els usuaris o la pressió diària entre les persones custodiades. El present treball, recuperat en el desembre de 2008, ha volgut incidir en algunes de les característiques que condicionen la pràctica professional en aquest entorn, centrant la reflexió en els aspectes ètics que embolcallen la intervenció del professional del treball social. S’ha volgut d’altra banda comptar amb diferents grups de treball i discussió per tal d’aportar un major nombre de punts de vista sobre una mateixa reflexió, raó per la qual apareixen cinc aportacions diferents amb tot un seguit de reflexions que, en alguns casos, comparteixen les seves conclusions i la seva anàlisi, i d’altres que aporten nous elements en el context d’intervenció professional. En definitiva, aquest és un treball viu i atemporal que ens permet aproximar-nos a les dificultats i els condicionants d’un col·lectiu professional amb una presència imprescindible en la intervenció amb persones sota mesures penals.