L’aplicació del Dret civil català i els Reglaments europeus

Abstract

La revisió permanent del Codi civil de Catalunya fa que el Dret civil català sigui un Dret modern i adaptat a la realitat social del moment en què ha de ser aplicat. Ara bé, per als operadors jurídics, tan important és conèixer el contingut del Dret civil català com tenir clar quan s’aplica en supòsits internacionals. Més enllà dels supòsits homogenis, en els quals opera l’eficàcia territorial del Dret civil català (art. 14 EAC i 111-3 CCCat), la qüestió és especialment vistent en cas de conflicte de lleis. En els anomenats “conflictes interregionals” (és a dir, de situacions o relacions amb elements rellevants vinculats amb diversos Drets espanyols), això queda en mans de l’Estat (art. 149.1.8a CE). Per contra, en els conflictes internacionals, cada vegada més habituals en una societat globalitzada, assoleix cada cop més protagonisme la normativa provinent de la Unió Europea, que ha desplaçat en molts àmbits les normes estatals de Dret internacional privat. Avui en dia, en cas de conflicte internacional de lleis, els Reglaments europeus incideixen en l’aplicació del Dret civil català en pràcticament tots els àmbits regulats en el Codi civil de Catalunya. L’objectiu principal d’aquest treball consisteix a individualitzar i resoldre els problemes d’aplicació del Dret civil català que plantegen, el dia d’avui, diversos Reglaments aprovats per la Unió Europea en matèria de llei aplicable (obligacions contractuals i extracontractuals, règim econòmic matrimonial, efectes patrimonials de les unions registrades, obligacions d’aliments i successions).