L'oficina judicial a Catalunya: mitjà real d'una justícia eficaç pel ciutadà del segle XXI

Abstract

En aquest estudi es pretenia assolir la pràctica d'un sistema que només s'ha plantejat teòricament, doncs l'experiència acumulada, ja abans de la reforma orgànica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficiència, racionalitat i economia per invertir en l'Administració de justícia catalana. Assumir i donar resposta jurídica concreta a tots els reptes tècnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmàtica, tot i que el temps transcorregut també permet advertir exigències pràctiques a l'àmbit de la dogmàtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidià de l'Administració de justícia al ciutadà, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat històricament menystinguda i deficitària, malgrat l'esforç pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficiència en el consum diari dels operadors implicats.

Es pretén aconseguir, per mitjà del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un avenç efectiu i econòmic a l'estat de la Justícia al país, especialment envers la dilació dels tràmits, a més de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers paràmetres d'ajust formal, sinó que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina científica.

S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teòric, així com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hipòtesis pràctiques més significatives, establint pautes de resposta sota la prèvia determinació de les qüestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presència i la jurisprudència que hi dona actualitat pràctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en ús i projectades, de igual manera que les bondats i crítiques de tots els operador jurídics actuants.

El estado actual de la nueva oficina judicial sólo resulta teóricamente planteado, pues a pesar de la ampliación del abanico de servicios comunes procesales instaurados, el verdadero cambio llegará con el establecimiento de los servicios del ordenamiento del procedimiento, que permitirá conseguir, en el sentido del nuevo esquema de la organización, en particular la singularidad de las unidades procesales de ayuda directa. En cualquier caso, separando el juez, significativamente, de sus tradicionales ocupaciones de gestión superior y supervisión, encargadas prácticamente en exclusiva al secretario judicial, figura clave de la reforma, por otra parte afectando implícitamente al sistema de competencia autonómica, y a su vez, generando un riesgo administrativo de la función jurisdiccional en un servicio público de la justicia mal entendido.

The current status of the new judicial office has only been considered theoretically because, despite a wider range of common procedural services being launched, the true change will entail setting up services for procedural organisation, which will make it possible to gain a sense of the new organisational scheme, and in particular the unique characteristics of procedural units for direct assistance. In any event, the intended isolation of legal duties has taken place with much haste, substantially distancing the judge from his traditional duties of superior management and supervision, now almost exclusively entrusted to the court clerk, a key player in the reform. Moreover, this has an implicit bearing on the autonomous competence system and likewise gives rise to the likelihood of legal tasks becoming excessively administrative within a misunderstood public justice system.