Inserció després de la presó (Sessió d'investigació, 31 de maig de 2011)

Abstract

L'estudi ha estat un encàrrec del CIRE i ha analitzat la trajectòria laboral de 3.225 exinterns de nacionalitat espanyola que van obtenir la llibertat definitiva entre els anys 2004 i 2007. La investigació ha constatat que un 43,6% dels interns accedeix a alguna feina regularitzada a la Seguretat Social un cop obté la llibertat definitiva. Els autors van explicar alguns factors que, segons la seva investigació, faciliten trobar una ocupació. Entre aquests factors es destaquen l’edat (els joves troben més facilitats), el nivell d’estudis, el capital social i els recursos personals, no provenir de carreres delictives i tenir voluntat d’inserció social. Els ponents van remarcar, també, la incidència favorable del treball a tallers més que no pas de la formació ocupacional, sobretot per a les persones amb menys recursos formatius i menys connectades al món laboral. Tot i això, es va assenyalar que la majoria dels exinterns accedeixen a feines poc qualificades i majoritàriament disposen de contracte temporal i tenen molt poca estabilitat laboral. La presentació va concloure amb algunes recomanacions orientades al tractament interdepartamental de les polítiques de rehabilitació i reinserció. L'estudi ha rebut un ajut econòmic a la recerca l’any 2010 i planteja la inserció de les persones empresonades des de la perspectiva de les narratives dels interns en relació amb el seu procés de transició entre la presó i la vida en llibertat. La recerca s’ha centrat en homes condemnats a penes de presó per delictes contra la propietat i contra la salut pública i ha identificat dos factors que sembla que originen la construcció d’una identitat no delictiva i la motivació al canvi: per una banda, entre els més joves, la creació de nous vincles sentimentals amb una parella que no accepta l’activitat delictiva i, per a la resta de perfils, l’existència de vincles familiars preexistents que a partir de l’empresonament provoquen en l’intern una necessitat de canvi. Els ponents van explicar com, un cop iniciat aquest procés de desistiment, els factors que incrementen l’autoeficàcia de la persona es troben en la participació activa en programes d’intervenció penitenciària, la recuperació d’aspectes favorables de la trajectòria passada, la ruptura amb l’entorn delictiu, el contacte amb el mercat laboral i l’acceptació del suport extern rebut. No obstant això, els autors van establir un matís per al cas dels immigrats, ja que la narrativa de canvi sembla que se sosté bàsicament sobre la inserció laboral, atesa l’absència de vincles familiars. Finalment, els ponents van voler posar de manifest la rellevància dels factors estructurals, com ara la crisi d’ocupació, les polítiques d’estrangeria i el paper de la família com a proveïdora de benestar.

La inserció laboral dels exinterns dels centres penitenciaris de Catalunya. Ponència: Ramon Alós Monar i Pere Jodar

El procés de desistiment de les persones empresonades: obstacles i suports. Ponència: Josep Cid i Joel Martí