Show simple item record

dc.contributorCentre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
dc.contributorObservatori Català de la Justícia en Violència Masclista (Catalunya)
dc.contributor.authorIturbe Ferré, Núria
dc.contributor.authorCivit Bel, Núria
dc.contributor.authorMartínez Catena, Ana
dc.contributor.authorMuro Marquina, Alba
dc.contributor.authorNguyen Vo, Thuy
dc.date.accessioned2023-03-27T12:40:33Z
dc.date.available2023-03-27T12:40:33Z
dc.date.issued2016
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/20.500.14226/391
dc.description.abstractEn aquest estudi es presenten els resultats d’un projecte de recerca desenvolupat al llarg de tres anys sobre motivació pel canvi de conducta en agressors de parella. En concret, aquí s’exposa l’avaluació de l’eficàcia del Pla d’Intervenció Motivacional (PIM) per a subjectes que han de realitzar un programa formatiu en matèria de violència domèstica (PF VIDO) com a mesura penal alternativa. El PIM va ser dissenyat amb el propòsit que els usuaris iniciïn el PF en condicions òptimes per tal d’augmentar l’eficàcia de la mesura i la seva reinserció en la societat. La mostra d’aquesta recerca consta de 109 homes condemnats a la realització d’un PF VIDO. La mostra està dividida en tres grups d’anàlisi: el Grup PIM (n=12) format per homes que van participar en el PIM abans de la realització del PF, el Grup PF (n=58) format per homes que van realitzar el PF VIDO, i el Grup Control (n=38) compost per usuaris en llista d’espera per realitzar la seva intervenció. Aquesta avaluació consisteix en un estudi intrasubjectes i intergrups, amb anàlisis de tipus quantitatiu i qualitatiu sobre la mostra. Les anàlisis descriptives indiquen que es tracta d’una mostra normalitzada i que els grups són homogenis entre ells. Les proves estadístiques aplicades per avaluar si s’havia produït un canvi significatiu en els subjectes després de la seva participació en la intervenció no van resultar significatives. No obstant, es va observar que el Grup PIM, en relació amb la mostra, se situava preferentment en l’estadi motivacional de Contemplació. A més, les anàlisis qualitatives van suggerir que els individus que havien realitzat el PIM havien consolidat la seva conscienciació sobre el problema i que, en comparació amb d’altres usuaris, mostraven una actitud més positiva i un major grau de participació en el PF. Aquests resultats, tot i que compten amb limitacions, són indicadors de que el PIM podria ser un instrument útil per a ajudar a que els individus afrontin el PF en les millors condicions possibles per treure’n el màxim profit de la intervenció.
dc.format173 p.
dc.languagecat
dc.publisherCentre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
dc.relation.ispartofRepositori del Departament de Justíciaca
dc.rightsL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.sourceRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
dc.subjectEficàcia terapèutica
dc.subjectMotivació pel canvi
dc.subjectPrograma d'intervenció motivacional
dc.subjectPrograma d’intervenció motivacional
dc.subjectAgressors de parella
dc.subjectMesures penals alternatives
dc.subjectPrograma formatiu
dc.subjectViolència domèstica
dc.subjectModel transteòric de Prochaska i DiClemente
dc.subject343 - Dret penal. Delictes
dc.titleLa motivació al canvi dels agressors de parella que realitzen un programa formatiu: Aplicació pilot del Pla d’Intervenció Motivacional (PIM)
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/workingPaper


Files in this item

 
 
 
 

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Share on TwitterShare on LinkedinShare on FacebookShare on TelegramShare on WhatsappPrint